«Ens sembla preocupant el nombre elevat i in crescendo d’adjudicacions directes que està fent el Govern». Així de contundent es va pronunciar la consellera socialdemòcrata Judith Salazar ahir, en una roda de premsa on juntament amb Pere López, va posar de manifest les xifres al voltant de les adjudicacions de l’Executiu al llarg de l’actual legislatura, i especialment els contractes directes. 
Les dades, facilitades per l’Executiu en resposta a una demanda del mateix Partit Socialdemòcrata (PS), recullen les xifres en tres capítols temporals: la segona meitat del 2019, l’exercici del 2020, i fins al 19 de març del 2021. En aquest sentit, s’observa com a la franja del 2019, les adjudicacions directes corresponien al 21,1% del total –5,7 milions d’euros dels 27 finals–; el 2020 es van representar el 41,1%, és a dir, 16 milions dels 39 invertits; i, finalment, enguany els contractes directes s’havien elevat fins al 64% del total, representant 1,8 milions. «El volum ja ens sembla suficientment escandalós», va declarar Salazar.

De fet, López va alertar que «cada setmana seguim les adjudicacions al BOPA, i els darrers mesos no fan més que confirmar allò que cada setmana assegurem: adjudicacions que abans es feien via concurs, ara es fan via directa», i va recalcar que amb aquesta pràctica, es pot produir una «tendència a concentrar els encàrrecs en determinats proveïdors o prestadors de serveis». En aquest sentit, els socialdemòcrates van mostrar-se comprensius de cara al fet que, amb motiu de la pandèmia, s’hagués hagut de recórrer a adjudicacions directes per facilitar els tràmits, però López va apuntar que «entenem que es fa un ús abusiu» d’aquesta possibilitat legal. A tall d’exemple, Salazar va indicar que quan es va proposar la modificació del Codi de l’Administració pel projecte de Grifols, sí que hi havia una «conveniència d’adjudicació directa», si bé va declarar que «hem de ser curosos amb la resta de licitacions: no totes responen a un criteri d’urgència, i en un moment de dificultat econòmica, les licitacions directes són un greuge per tot el teixit empresarial del país».

Sigui com sigui, des del PS refermen que «no ens volem posar suspicaços» en relació amb les empreses que estan prestant aquests serveis contractats directament, en part pel fet que a la informació del Govern no hi consta el detall de les adjudicatàries, però van compartir la «queixa que hem rebut d’una part del sector dels advocats, que sovint s’encarreguen dels assessoraments sense tenir possibilitat a la concurrència, i això limita la possibilitat de negoci de la gent que no hi pot accedir», va detallar la consellera general.

Per tot plegat, el president del grup parlamentari socialdemòcrata va resumir les dades sobre les adjudicacions en el que va de 2021 en un titular fulminant: «els primers mesos d’any, dos de cada tres euros contractats per l’administració pública s’han fet per adjudicació directa». «La xifra és esgarrifosa i està bé que la població ho sàpiga», va afegir López, que també va avançar que el grup es reserva el dret a traslladar algun aspecte de l’informe en alguna acció de control parlamentari més endavant.

Padreny vol saber si el Govern tirarà endavant l’aeroport

El conseller general socialdemòcrata Roger Padreny va entrar ahir a tràmit una pregunta oral al Govern amb relació al projecte de construcció d’un aeroport al Bosc del Moretó, a Grau Roig. En concret, Padreny vol saber si l’Executiu tirarà endavant aquesta proposta, en cas que l’avaluació per part de l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI) sigui finalment positiva. De fet, el mateix conseller ja va formular un seguit de qüestions al març arran d’uns estudis anteriors de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana (AAA), i va indicar que el Govern li va respondre que la valoració de l’OACI i la de l’AAA serviran per decidir si el projecte és tècnicament viable. Així, Padreny referma i reitera que «de forma repetida s’ha descartat tècnicament aquest terreny, tant en l’actualitat, com en un passat», i per aquest motiu, demana a l’Executiu «coherència i rigor». Per tot, el socialdemòcrata vol saber si, «en cas d’avaluacions contradictòries», el Govern tiraria igualment endavant les fases següents del projecte.