Demòcrates guanyaria les eleccions i ho faria per majoria absoluta si hi hagués eleccions ara mateix. Així es desprèn de la darrera enquesta d’opinió política, realitzada del 30 d’abril al 13 de maig a 419 andorrans i a 384 persones no andorranes, i que ahir va presentar el CRES, on es reflecteix que la formació taronja rebria un 62% dels vots, gairebé duplicant el suport rebut en els comicis dels 2019 quan va obtenir el 35%.

El Partit Socialdemòcrata, amb el 19,52% d’intenció de vot, seguiria sent la principal força política a l’oposició, però cauria en 11 punts respecte als resultats del 2019. Ja més distanciats quedarien Liberals d’Andorra, amb el 9,59% dels vots, que es mantindria com a tercera força política al Consell General, tot i recular gairebé cinc punts respecte als darrers comicis. En quarta posició quedaria Terceravia que perdria la meitat del suport rebut en les darreres eleccions, passant del 10,4 del 2018 al 5,48 actual, mentre Andorra Endavant, partit que aspira a liderar la consellera general no adscrita, Carine Montaner, obtindria el 2,71% dels vots i Progressistes-SDP l’1,37%. Tot i això, com va puntualitzar el director del CRES, Joan Micó, s’ha de tenir en compte que un 40,7% dels enquestats no van decantar-se per cap partit, ja sigues perquè no ho té clar o no volia contestar.

Uns resultats que, com va indicar Micó, si «els comparem amb els dels anys anteriors, es desprèn una valoració positiva de la gestió de la pandèmia» per part de l’Executiu. De fet, el cap de Govern, Xavier Espot, és el polític més ben valorat amb 7,3 si es pregunta a andorrans i amb un 7,6 a no andorrans. El president Liberal, Jordi Gallardo, és el segon més ben valorat amb un 5,6 i un 6,6, seguit de Carles Naudi amb un 5,4 i un 6,1, Pere López amb un 5,3 i un 6,2, Josep Pintat amb un 5,3 i un 6,1 i Carine Montaner suspèn pels andorrans amb un 4,7, mentre que pels no andorrans aprova amb un 5,7. Per altra banda, els polítics als quals es té més confiança són Xavier Espot amb un 33,7%, seguit de Pere López i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ambdós amb un 4,3%.

En general, el grau de confiança que desperten els polítics a la població, segons les persones enquestades, seria de 6,7 sobre 10. Una nota que augmenta quan es demana sobre la gestió del Govern des de les darreres eleccions i que la situen en un 7,1.
Amb aquestes dades, segons va comentar el director del CRES, hi ha una situació que es dona «per primera vegada des que realitzem l’enquesta» i és que «les persones es qualifiquen més de dreta» –sumant centredreta, dreta o extrema dreta – «que d’esquerres». Un detall que Micó va trobar «interessant» i es va emplaçar a estudiar per veure si és «un fet puntual o una tendència».

Referent al nivell de confiança que ofereixen les institucions i organitzacions envers la població, el Coprincipat és la menys valorada amb un 4,5, seguida dels sindicats amb un 4,7 i els partits polítics amb un 5,5. A l’altra cara de la moneda, la més ben valorada, hi ha la Policia amb un 7,1, seguida del Govern amb un 6,6 i el Consell General amb un 6,5.

Creix el suport a l’acord d’associació amb la UE
En aquesta darrera enquesta, el CRES també va preguntar sobre les negociacions per l’acord d’associacions entre Andorra i la Unió Europea (UE) . Entre les dades més significatives hi ha que gairebé el 50% d’andorrans enquestats es mostren favorables a l’acord d’associació que actualment s’està negociant, mentre que el 10% aposta per ser membre de la Unió Europea. Per altra banda, el 22% considera que està bé l’estatus que hi havia fins ara i el 4,2% li agradaria que hi hagués menys relació que la que hi ha actualment. El 2018 va ser la darrera vegada que es va preguntar sobre aquesta qüestió i, aleshores, l’acceptació dels acords amb la UE era molt inferior –només un 35% era favorable a l’acord d’associació amb el qual l’Executiu estava treballant–.

L’obertura econòmica, la circulació de mercaderies, els acords comercials, els accessos a les ajudes econòmiques, les subvencions o estar integrat a la UE i tenir el seu recolzament van ser els principals avantatges assenyalats per a les persones enquestades, mentre que com a inconvenients van apuntar la pujada d’impostos, el control fiscal, la pèrdua de sobirania, la llibertat de decisió, la lliure circulació de persones o la immigració.