L’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) afronta un relleu al capdavant de l’entitat. La nova presidenta, Patricia Bragança, agafa el testimoni de Carles Iriarte i explica quins serà el rumb de l’entitat durant la seva presidència.

–Agafa el relleu de Carles Iriarte al capdavant d’Apapma, quin serà el camí de l’entitat?
–La veritat és que ha estat un inici amb molt de ressò perquè el Carles Iriarte ha estat una figura molt important per Apapma i ha dut a terme moltes accions que han donat bons resultats, ha estat present en moltes comissions i ha estat batallant de forma constant durant molt de temps. Encara no han passat els 100 dies de gràcia per poder-nos posar al dia, però sí que puc confirmar que agafo aquest càrrec amb molta il·lusió perquè crec que al medi ambient li hem de prestar atenció, hem de ser conscients que ens hi va la salut, la natura i el nostre propi benestar. Els beneficis de les poques accions que es puguin dur a terme en pro del medi ambient es veuen a la llarga, moment en el qual es pot apreciar les bones decisions que s’han pres per protegir-lo. És un càrrec amb el qual s’assumeix una gran responsabilitat i s’ha d’estar molt atent amb el que succeeix amb el medi ambient per poder actuar-hi.

–Li costarà que no la comparin amb els seu antecessor?
–Suposo, més que res perquè feia molts anys que estava com a president i és un refent per a l’entitat. De totes maneres, ja vaig dir en l’assemblea que serà una junta continuista. Canvia gent de la junta, sobretot la cara visible, però les línies a impulsar seran molt similars a les que hi havia fins ara.

–Precisament, en aquests primers dies hi ha hagut una bona notícia per al medi ambient com és la prohibició de l’accés rodat a la vall del Madriu. Com s’ha rebut la notícia dins de l’entitat?
–Ens vam posar molt contents quan vam rebre la notícia, que és la mostra que l’Administració està prenent realment consciència de la importància que té preservar i protegir el medi ambient i que, fins ara, hi ha hagut certes toleràncies. Això està canviant, és una batalla que no es guanya en un dia ni amb una estratègia a curt termini, sinó que és el resultat de la constant presència i insistència de la darrera junta, amb Carles Iriarte al capdavant, perquè hi hagi un posicionament clar sobre la vall del Madriu. Gestionat per quatre comuns, aquests no havien tirat endavant cap normativa sancionadora de forma que afectés exclusivament a aquesta vall. Per fi ho tenim, ha tardat, però ara tenim les eines necessàries per dur-ho a terme. Avui en dia, el context ha canviat i creiem que anirà a millor; sobretot, la gent serà conscient que aquesta part d’Andorra s’ha de preservar per la seva riquesa.

–La pandèmia i el confinament va permetre recuperar, en molts indrets, flora i fauna. A Andorra també s’ha notat aquesta millora?
–La natura té un comportament que ens està sorprenent moltíssim perquè hi ha moments en què sembla que anem cap a una era més calorosa del planeta, però ara han sorgit altres estudis que indiquen que tornarem a una altra etapa glacial. Tot això és el canvi climàtic; aquest ja el tenim aquí i no podem tenir clar quin serà el nostre futur, però sí que sabem que és una realitat i els governs l’han d’assumir i actuar en conseqüència. S’ha de preservar el medi ambient, perquè qualsevol acció, per petita que sigui, que realitzem avui en dia, té una conseqüència directa amb el canvi climàtic en qualsevol part del planeta.

–Fa poc es va donar a conèixer que la batllia havia ordenat instruir la causa del forn incinerador. Com està el tema?
–Per a nosaltres és una qüestió jurídica que porta el nostre departament jurídic –que no soc jo– i és aquest el que està fent és el seguiment de l’afer. El tema del forn incinerador és importantíssim; creiem que ha estat un dels mecanismes contaminants més greus que hi ha hagut en la història d’Andorra. Aquesta ha estat la nostra batalla i la continuem; volem saber què ha passat amb el forn en un moment donat en què el futur de tot el pla de residus d’Andorra depenia de les decisions que es prenguessin a nivell governamental, que va ser el de fer un forn gran, i que sempre hem dit que estava sobredimensionat. Un forn que ja vam criticar molt perquè veiem que era el moment per apostar pel compostatge perquè la reutilització i el reciclatge fos una realitat. No tenia sentit fer un forn incinerador si, alhora, s’apostava per polítiques de reducció de residus. Que s’hagués arxivat la causa era una vulneració del nostre dret a la justícia; finalment, se’ns ha reconegut aquest dret i la cosa continua. Confiem que es farà justícia i que, com a mínim, arribarem a un punt de veritat que fins ara desconeixem.

–Un fet contradictori amb la renovació, per part de l’Executiu, de les importacions de residus pel forn incinerador, no? 
–Nosaltres en un moment donat, quan es va prendre la decisió de tancar el forn, demanàvem una gestió i un acord per tenir un lloc a on enviar els nostres residus. Tot és una conseqüència del pla de residus; en aquell moment es va decidir enviar-ho cap a fora i ara s’està optant per incinerar els de fora al país. Són decisions administratives en les quals nosaltres hi participem a través de les comissions; en aquestes podem conèixer-les per valorar-les i, si és necessari, aportar solucions perquè es facin d’una altra manera, així com idees i alternatives si aquelles decisions creiem que no són les més bones pel medi ambient. És per aquest motiu que nosaltres estem presents a les comissions del Govern, per poder aportar solucions en aquelles decisions que fan referència al medi ambient i una d’elles és la del forn incinerador que és la base del pla de gestió de residus.

–Precisament, tornen a participar en les comissions de seguiment del forn incinerador. Quina serà la posició de l’associació en aquesta comissió? 
–En aquesta comissió, fins ara hi participava el Carles Iriarte, però, des de fa un temps, també tenim altres membres de la junta que hi participen. El que més ens interessa és conèixer aquells incidents que hi ha hagut amb el forn per veure si aquests són casos fortuïts o simplement són conseqüències que passen a causa del consum de residus a Andorra i, sobretot, aportar petites millores mitjançant la nostra opinió i visió amb l’únic objectiu de la reducció de residus. És una comissió molt tècnica, però molt necessària per saber què està passant amb els residus a Andorra.

–Quins seran els punts clau en què treballarà Apama en aquest futur més pròxim?
–Nosaltres ara mateix tenim moltes línies obertes. Creiem que el medi ambient és molt important i, per tant, un dels nostres objectius és que pugui haver-hi el màxim de reserva de la biosfera al Principat, perquè, com més zones protegides tinguem, més important i natural serà Andorra. D’altra banda, també tenim tots els aspectes que afecten els animals, sobretot, ens enfoquem amb els animals salvatges, sense perdre de vista els animals domèstics, però, en aquest cas, ja hi ha altres associacions que els aporten protecció. A Andorra, hi ha molt amant de la natura salvatge, molts tècnics que ens poden ajudar en biodiversitat i ens interessa que hi hagi unes normes en el moment de caça, però també per a la seva protecció. I, per últim, també hi ha les plantes, que estem molt atents a tot allò que succeeix amb la contaminació al medi ambient.

–Quin seria aquell punt que creu que s’hauria d’aconseguir abans que acabi el seu mandat?
–Jo estaria molt satisfeta si el nostre territori tingués una protecció absoluta, sigui mitjançant reserves o parcs naturals, del medi ambient; que més del 70% del territori verge estigués protegit. I l’altre tema seria que hi hagi una política real d’ecologia dins el país. L’ecologia amb les reserves del medi natural seria un gran pas, però també si pogués néixer tot un sector econòmic arran d’aquesta ecologia, jo crec que tindríem tot complet. D’una banda, hi hauria accions per protegir la flora i fauna, però, per l’altre cantó, també accions perquè aquesta protecció sigui real i les empreses s’interessin a fer negoci en aquesta protecció mediambiental. M’agradaria que Andorra fos un exemple de país ecològic i de subsistència en el qual hi hagués un desenvolupament econòmic dins l’obligació i conscienciació de la protecció de la natura. Sé que serà molt difícil perquè molt sovint són punts que van contraposats; per això estem aquí, perquè puguem trobar un fil d’entesa entre aquests punts.

–Algun exemple d’aquesta situació on es vegi aquesta contraposició?
–Naturlandia i el parc d’animals. Nosaltres, des de l’inici, el vam criticar perquè creiem que allà els animals salvatges no eren lliures, sinó que estaven sota el domini de l’home amb zones vallades on deixaven de ser lliures per passar a ser animals en grans zoos. Per nosaltres no era un bon lloc. Finalment, ha estat dur, però s’ha reconegut la situació perquè econòmicament no s’ha vist viable. Al principi es va apostar per un negoci econòmic, perquè es pensava que tindria rendiment, però al final no l’ha tingut. És un exemple que, a vegades, hi ha una contraposició de forces entre el que és l’ecologia i l’economia.

–Des d’Apapma creuen que el Govern està fent tot el possible per protegir el medi ambient?
–El que sí que veig és que hi ha un desenvolupament normatiu molt interessant i que cada vegada està anant a més. El que passa és que per nosaltres mai és suficient, sempre volem més. Reconec que som molt més exigent en la protecció de la natura que del que en ofereix les lleis actualment, però, tot i això, estem veient que estan adoptant moltes lleis que uns anys enrere eren impensables perquè no se li donava tanta importància a la natura ni es volia protegir a aquest nivell. Avui en dia, tenim una llei de protecció dels animals domèstics, tenim tot un tema entorn de la biodiversitat molt interessant o de lleis perquè pugui haver-hi tot un desenvolupament de la natura, la prova de la qual és l’acord dels quatre comuns pel que fa l’accés rodat a la vall del Madriu. Anem pel bon camí; ara estem parlant del compostatge i fa uns anys era una activitat econòmica que s’havia vist com a inviable al Principat d’Andorra.