El passat 19 de maig despertàvem amb la notícia d’un nou parc solar a Vallnord, que produirà 2.400.000 kWh a l’any convertint-se en el més gran del país amb 21.000 metres quadrats, un total de 5.320 unitats de plaques solars i una inversió de 2,2 milions d’euros. David Forné, director general de Nord Andorrà, ha concedit una entrevista a EL PERIÒDIC per explicar més àmpliament en què consisteix aquest macroprojecte que forma part del pla d’accions Massana Sostenible, que té com a objectiu potenciar l’energia verda i el compromís que al 2022 una tercera part del consum d’electricitat a l’estació provingui de fonts renovables.

L’enginyer industrial, entusiasta de les energies renovables, va agafar les regnes de la direcció de Nord Andorrà l’any 2016 i des de llavors ha treballat de forma incansable per convertir l’empresa en un referent en la matèria.

–Quines són les entitats i institucions promotores del parc?
–Fa prop d’un any vam començar a parlar amb Josep Marticella, director de l’estació de Vallnord-Pal Arinsal, perquè ells tenen la inquietud de poder ser una estació sostenible i contribuir amb el tema d’energies renovables. Vam estar estudiant diferents opcions i va sortir aquest emplaçament al Planell de la Tosa, al sector de Pal, que podia ser viable per realitzar el parc solar, tenint en compte diversos criteris, com son que no afectés la mateixa activitat de l’estació, que fos un lloc aïllat, que a nivell ecològic no hi hagués una gran tala d’arbres, ni un impacte mediambiental molt important, i a part, que tingués una bona orientació per poder obtenir la major quantitat d’hores de sol. Un cop trobat el lloc vam contactar amb el Comú de la Massana, que és el titular del terreny, on van valorar la iniciativa molt positivament, ja que entra dins de la filosofia de reduir la petjada ecològica i tota una sèrie d’actuacions sostenibles que la institució té la voluntat de dur a terme, així que finalment es va fer un conveni a tres bandes, de manera que comptem amb l’aprovació de la Massana, que té el concessional a Vallnord-Pal Arinsal.

–Quant de temps porten preparant aquest projecte?
–Normalment aquest tipus de propostes suposen molt de temps, però he de dir que aquesta s’ha fet en un període rècord. Crec que s’ha aconseguit realitzar tan ràpid perquè hi ha hagut molta bona voluntat per totes les parts implicades; tant de l’estació com del comú, que després de la pandèmia que estem patint, necessitaven notícies positives per a la població, així com per part de Nord Andorrà, on amb el nostre Consell d’Administració vam gestionar tot de forma molt àgil, de manera que les coses van fluir perquè el projecte pogués veure la llum a un ritme exprés.

–Per què s’ha triat aquesta ubicació?
–Necessitàvem trobar un indret que no tingués una afectació molt ecològica i que disposés dels serveis a prop, perquè per qüestions de distribució, aquestes instal·lacions han de poder-se connectar a infraestructures nostres i just davant d’aquest terreny passen les nostres línies. Per tant, tots els elements necessaris van coincidir bastant bé; potser l’única limitació o dificultat tècnica ha estat l’alçada (2.300 metres), però s’han dut a terme els càlculs per crear unes estructures més elevades per quan neva i s’han comprat unes plaques que poden aguantar el pes de la neu i el vent que es pugui produir allà a dalt, elaborades amb materials específics, que ja s’han provat en altres instal·lacions similars.

–S’han basat en alguna instal·lació de fora d’Andorra?
–Sí, vam fer estudis i vam recaptar informació d’altres espais on existeixen instal·lacions d’aquesta mena, concretament alguns emplaçaments d’Alemanya i una pista d’esquí a Pitztal (Àustria), que és una vall alpina situada al Tirol, és a dir, llocs on es produeixen precipitacions en forma de neu, vents o condicions climatològiques més dures, i d’acord amb aquests indicadors, hem anat a buscar el material específicament a fàbriques que complissin aquests requisits.

–Quines són les característiques tècniques més destacables?
–La resistència dels panells, que és de 800 quilos el metre quadrat, perquè puguin suportar les nevades; després, les estructures que estan una mica més elevades del normal, i la tecnologia, que és puntera, i que serà una estació totalment autònoma, que es controlarà des de les oficines de Nord Andorrà a la Massana. Només s’haurà de pujar si hi ha una avaria o per fer el manteniment.

–Com s’ha aconseguit la inversió per dur-lo a terme?
–Les inversions de Nord Andorrà han vingut donades al llarg del temps per soterrar les línies elèctriques. A les parròquies de la Massana i Ordino no hi ha pràcticament cablejat aeri, això ha estat fruit de les grans inversions que s’han fet a nivell de soterrament de línies i que han estat molt costoses. Un cop s’ha assolit aquest objectiu, entre els anys 2015 i 2016, l’empresa va canviar una mica el rumb i va decidir començar a invertir en energies renovables, per això s’han començat a materialitzar projectes que donen un valor afegit a les inversions convencionals com són el magatzem de Nord Andorrà, on vam fer una petita instal·lació solar al 2016; després, amb la nostra empresa participada Persa, i juntament amb la Mútua Elèctrica de Sant Julià, vam construir la minicentral hidroelèctrica d’Arcalís, que serveix pràcticament el 100% de l’energia que necessita l’estació, per tant, podríem dir que és una infraestructura verda; també vam arribar a un conveni amb l’estació per fer el telecabina de l’arribada a la Caubella, i el 2018, vam posar en marxar el que ha estat fins ara el parc fotovoltaic més gran d’Andorra, el de l’Escola Àgora, amb 420 kWh, actualment superat pel que construirem al Planell de la Tosa. Finalment, aquest any estem acabant la minicentral hidràulica d’Aixovall, que donarà subministrament al voltant d’un miler de llars de Sant Julià. Estem liderant les inversions amb energia verda i de producció nacional, el que ens fa capdavanters en la transició energètica a nivell privat. Som els principals actors d’energies renovables, netes i fetes 100% a Andorra, fet que ens permetrà tenir aquesta independència energètica tan necessària per no haver de dependre tant de l’exterior.

Fins ara totes aquestes instal·lacions les hem dut a terme amb fons propis. Nosaltres tenim un pla molt ambiciós per fer més inversions d’aquest tipus, però si des del Govern es treuen les concessions que han de sortir i es fan infraestructures més grans, probablement, s’hauran de buscar altres vies o fonts de finançament.

–Per quan està previst tenir-lo acabat i en funcionament?
–A finals de setembre d’aquest any. Hem d’aprofitar els mesos d’estiu, que fa bon temps, per tenir-lo enllestit. De fet, vam comprar les plaques tot just signar el contracte i les estructures arribaran a finals d’aquesta setmana per començar a treballar. La idea és que a l’octubre pugui estar en funcionament. La construcció la realitzarà una companyia del país, per tant, es crearan al voltant d’una trentena de llocs de treball en diferents torns, i els materials s’han comprat a empreses especialitzades del centre d’Europa.

–Quins altres projectes té en marxa Nord Andorrà?
–El de la central hidràulica d’Aixovall és el més imminent, es posarà en marxa d’aquí a un mes aproximadament. Portem un any d’obres i es tracta d’una instal·lació gran, comparable a la del parc solar del Planell, així que la nostra voluntat és combinar fonts d’energies solar i hidràulica per intentar fugir de combustibles fòssils, que són molt més contaminants, i fer tantes renovables com puguem. Evidentment no arribarem al 10% de producció verda, perquè les energies renovables són intermitents, si no fa sol o no hi ha aigua, no produeixes electricitat, per això és important la combinació de totes dues.

Actualment, el 85% de l’energia es compra a l’exterior, només un 15% es produeix al país, que prové de la central d’Engolasters, feta al 1934. Des d’aquell any fins ara no s’ha fet res, Andorra va molt tard respecte a les inversions en energia. També em generen grans dubtes les inversions que s’han fet a nivell de gas liquat en els últims temps a la vall d’Incles. Per exemple, el transport es fa amb camions, el que em xoca una mica. Penso que hem d’apostar per instal·lacions modernes, adaptades al segle XXI, i sostenibles. Nord Andorrà, en aquests darrers cinc anys, està produint un 6% de l’energia, si sumem la Massana, Ordino i Sant Julià; amb una inversió de set milions d’euros aproximadament podem abastir 3.200 llars.

–Des de la seva creació, Nord Andorrà ha estat una societat amb tan sols els seus socis fundadors. S’han plantejat fer una ampliació de capital per donar entrada a nous socis i al mateix temps capitalitzar més la companyia amb la finalitat de fer noves inversions?
–L’any 1920 la societat va iniciar la seva activitat amb una sèrie de cases de les parròquies de la Massana i Ordino, que tenien la inquietud de portar l’electricitat a les Valls del Nord, juntament amb el consell d’aquell moment. Aquest va permetre utilitzar l’energia excedent d’Escaldes, concretament del Roc de les Anelletes, on tenien un excedent d’una tabaquera, que durant el dia feia activitat a la fàbrica, però a la nit no produïa. Vam posar línies fins a les parròquies altes, es va crear la societat, es van emetre accions, la gent del poble les va anar comprant i es va començar a fer, primer, l’enllumenat dels carrers i, després, el de les cases. Els accionistes inicials potser eren 10 o 20 cases, i cada any les accions es van anar expandint entre les famílies, fins a dia d’avui que hi ha més de 100 accionistes.

–L’any 2020 Nord Andorrà va complir 100 anys de trajectòria. Què representa per a vostè formar part de la història centenària d’aquesta companyia?
–Soc enginyer industrial, vaig estudiar l’especialitat d’energia i medi ambient i precisament en entrar a la companyia vaig comentar als consellers que una de les coses que volia impulsar i tirar endavant eren projectes renovables. Ho van acollir molt bé, perquè ja s’havia començat a treballar en aquesta línia i per tant va encaixar a la perfecció amb el pla estratègic que s’estava seguint. Jo ja m’havia dedicat a la construcció convencional, i poder entrar com a director a una empresa com Nord Andorrà per desenvolupar projectes d’aquestes característiques era quelcom que em feia molta il·lusió. Per tant, ha representat dedicar-me al que m’apassiona.

–Durant la pandèmia tothom ha patit molt. Com han ajudat des de Nord Andorrà als seus usuaris i clients?
–Es va parlar amb totes les distribuïdores, i ens van reunir amb el Govern per veure quina era la manera de poder ajudar. Finalment es va decidir que les empreses que ho sol·licitessin tindrien reduccions de tarifes, es van acordar uns trams perquè no hi haguessin diferències entre parròquies i fos per a tothom igual, i això és el que s’ha fet fins ara. Nosaltres, econòmicament com a companyia elèctrica, també hem patit una davallada d’ingressos al 2020 i pensem que el 2021 serà inclús pitjor, perquè s’ha començat l’any molt malament perdent la temporada d’hivern de gener a març; esperem remuntar una mica a l’estiu i poder aprofitar també el final d‘any, però tot i així costarà molt arribar als nivells d’abans de la pandèmia.

–Quina ha estat l’adversitat més complicada a la qual s’ha hagut d’enfrontar en la seva gestió?
–Al 2015, vam guanyar un concurs públic de vàries instal·lacions hidràuliques; la d’Arcalís, que vam posar en funcionament al 2017, i la que he comentat d’Aixovall, que posarem en marxa al 2021. Han passat set anys des que ens les van donar adjudicar perquè ens vam trobar amb un problema amb l’equip comunal anterior, que ens va bloquejar el projecte. Aquesta va ser per a mi una situació una mica desesperant, perquè ja havíem fet tots els estudis, ens havíem gastat els nostres diners i ho teníem tot per començar a treballar, però no ens donaven la llicència per fer les obres. Aquest bloqueig es va allargar quatre anys, fins que es va produir un canvi de govern comunal; això em va causar molt de neguit. Em vaig sentir molt impotent. Quan hi ha projectes així han d’estar molt implicats tots els agents, si no es genera molta incertesa que es fa difícil de gestionar.

–Quin balanç fa d’aquests cinc anys al capdavant de l’elèctrica?
–Molt positiu. Soc una persona bastant inquieta amb el tema de les energies renovables i veure que de mica en mica s’estan materialitzant inversions que fas i que estan produint i que estan a l’ordre del dia et fa sentir bé i amb forces per fer-ne més.

–Quin seria el seu desig per al rumb de Nord Andorrà en el futur?
–Fins ara estem fent inversions a nivell local a la Massana, Ordino i Sant Julià; m’agradaria poder donar el salt a nivell nacional amb inversions a gran escala, buscar socis estratègics, col·laborar amb FEDA directament, aportant el nostre coneixement en renovables i situant l’empresa com un referent en aquesta matèria. D’altra banda, hem de posicionar Andorra a Europa com un estat modern que no està ancorat al passat. Crec que és una mica com ens veuen, la qüestió de les energies verdes està a l’ordre del dia, molts fons del banc d’inversions europeu van en aquest sentit. Si anem amb projectes pioners a buscar finançament europeu, segurament ens faran cas i ens posaran al mapa, que fins ara no hi som ni hem estat.