La crisi d’habitatge a Andorra –amb preus de lloguer elevats– està fent que residents al Principat busquin alternatives per viure. La Seu d’Urgell és una de les opcions que busquen aquestes persones i ja s’ha fet notar a la població catalana. «És una problemàtica que ja ve d’abans de la pandèmia», va assegurar el seu alcalde, Jordi Fàbrega, que va afegir que aquest moviment ha tingut una repercussió en els preus dels pisos de la Seu «que han augmentat», però sense arribar al nivell del Principat.

La proximitat amb Andorra i els preus més econòmics són els dos factors clau perquè les persones escullin la capital de la comarca de l’Alt Urgell com indret per viure i passar de residents a transfronterers. «Entre el 80 i el 85% de les persones que treballen a Andorra i viuen a la comarca estan a la Seu», va assenyalar Fàbrega sobre la situació, afegint que «el preu estàndard de lloguer a la Seu és més econòmic i representa un atractiu per a la gent».
Tot i aquests moviments, la pandèmia també ha incidit en el nombre de transfronterers. En aquest sentit, Fàbrega va assenyalar que abans de la pandèmia la xifra se situava «sobre els 1.600», mentre que després de la Covid s’ha reduït fins als «1.400». Una disminució que, com va indicar l’alcalde de la Seu «és normal, ja que la gent busca recursos per tirar endavant».

Problemàtica dels okupes
Un dels últims incidents que va tornar a posar en relleu la problemàtica existent en matèria d’habitatge –sobretot al Principat i que ja es deixa notar a la Seu d’Urgell–, és el tall de llum que va realitzar l’empresa encarregada del subministrament elèctric a la capital de l’Alt Urgell, Peusa, en un bloc d’habitatges ocupat i on hi havia, segons va apuntar Fàbrega, «entre un 10 i un 15% dels pisos amb persones amb residència o nacionalitat andorrana», i que han vist en ell una manera de sobreposar-se a l’elevat preu dels habitatges a Andorra. «En el bloc hi havia tant gent vulnerable, que realment ho necessitava, com gent amb altres alternatives habitacionals», va especificar l’alcalde que, tot i així, va reconèixer que algunes de les persones que habitaven en aquests pisos tenien treball fix, però «prefereixen estar en aquests habitatges».

Referent al tall de subministrament, Fàbrega va insistir que «es va fer  bàsicament per seguretat», si bé «és un delicte, però es va fer més per seguretat, ja que no ens podíem permetre que hi hagués un incendi amb víctimes, ja que no està acabat i, per tant no té cèdula d’habitabilitat». En aquest sentit, es va referir a incidents relatius amb les connexions realitzades pels habitants per connectar-se de forma il·legal a la xarxa elèctrica i que ha estat a punt d’ocasionar, en més d’una ocasió, un incendi, així com el foc que es va produir en una casa del costat, també okupada, que es va cremar, sense «haver de lamentar danys en persones».

La problemàtica de l’okupació dels pisos, però, és recent a la Seu. «Fins fa dos o tres anys no teníem aquest problema, però ja ha arribat a la Seu», va reconèixer l’alcalde, que va matissar que s’ha vist agreujat pel fet «de concentrar-se en un únic bloc i que està ocasionant problemes de convivència amb els veïns d’aquesta zona».