Escaldes-Engordany
El turisme va fer que la primera onada afectés l’11% de la població
La gent gran, els joves d’entre 10 i 19 i els adults entre 50 i 59, els més contagiats per la Covid-19
L’esclat de la pandèmia en plena temporada d’hivern va tenir una clara incidència en l’impacte de la primera onada al Principat respecte a altres indrets. Així es desprèn de l’estudi, elaborat en una col·laboració entre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Actua Innovació i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), sobre seroprevalència d’anticossos efectuat a partir dels doble cribratge serològic que es va realitzar al país la primavera del 2020 i que es va presentar ahir coincidint amb el dia de la publicació a la revista The Lancet Regional Healht. De fet, l’estudi indica que l’11% de la població andorrana va estar exposada al virus durant la primera onada. Desglossat per rondes, en la primera hi va haver una seroprevalença del 9,7% i en la segona del 8,5%.
L’11 % és un percentatge molt superior a altres estudis equiparables fets a Espanya, i que van situar la seroprevalença al voltant del 5%. Aquest increment, tant el director d’Actua Innovació, Marc Pons, així com la investigadora del SAAS i autora de l’estudi, Cristina Royo, el van atribuir a «l’alt flux turístic» que hi havia en aquell moment –al tractar-se de la temporada d’esquí–. Precisament, lligat a la neu, la Massana i Ordino –amb més concentració d’actors turístics hivernals– o els temporers –que conviuen amb molta més gent a l’habitatge– van ajudar a contribuir a aquest major impacte del virus.
D’altra banda, l’estudi també posa en relleu que la gent gran –a partir de 80 anys– amb gairebé un 30%, els joves entre 10 i 19 anys amb un 13,7% i els adults d’entre 50 i 59 anys amb un 13,6% van ser els grups d’edat més afectats. Per col·lectius, el de temporers, amb un 13,3%, va ser el que més contacte va tenir amb la Covid.
Tot i que l’estudi, tal com va indicar Royo, «és una fotografia del moment i que segurament, avui en dia, els resultats serien diferents», aquest ha servit «molt pel disseny de futures intervencions que s’han fet posteriorment al país», com pot ser el de seguiment i la detecció precoç del virus a la població gran i les mesures de cribratge dels sectors relacionats amb el turisme, així com el de l’educació.
Referent a la durada dels anticossos, la investigadora del SAAS va deixar ben clar que no era l’objectiu de l’estudi i que per tant no es pot desprendre dels resultats obtinguts. Tot i això, sí que va avançar que l’equip d’envelliment i el d’oncologia estan duent a terme un estudi sobre la durada dels anticossos, però a nivell general de la població no se n’està fent cap.
Andorra, pionera / Aquest estudi també ha servit per posicionar Andorra com un indret «en el qual es pot fer ciència pionera» i que és «un entorn ideal on poder fer recerca i innovació», va assegurar Pons. En aquest sentit, el director general d’ISGlobal, Antoni Plasència, va recalcar que Andorra té una capacitat tècnica i tecnològica que pot ser de referència en altres àmbits a gran escala. «És el primer estudi que avalua universalment tota la població d’un país», van ressaltar tots els implicats en el treball, que van recordar que la mostra va ser del 91% de la població del Principat. Aquesta no serà la primera col·laboració entre ISGlobal, Actua i el SAAS, ja que van avançar que s’estan obrint altres vies com les de l’afectació del canvi climàtic en la salut o de la contaminació atmosfèrica. H