Lluís Prats, autor de la novel·la Archie, el noi que parlava amb elefants, va ser el guanyador del desè Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. Es tracta d’un relat idealista que pretén mostrar la temàtica «de la bondat» com un dels eixos principals, va explicar Prats, en la roda de premsa anterior a l’entrega del premi. La novel·la relata la vida d’un jove anglès de classe alta a Kènia i mostra la relació que té amb una elefanta. Tot i ser un relat fantàstic i per a un públic juvenil, també «mostra conflictes adults com el colonialisme o els conflictes entre l’Àfrica i Occident», va comentar l’editora de Columna Edicions, Glòria Gasch, qui també va manifestar que en el text hi ha un treball de documentació històrica on apareixen referències a música o a cinema. Prats va explicar que sempre li havien fascinat els països de Kènia i el Brasil com a pulmons del món. «Vaig aprendre a base d’investigar que si els arbres creixen, és gràcies als elefants» i en la novel·la també vol mostrar la preocupació pel poc respecte que s’està tenint amb la natura i el canvi climàtic, va dir. Amb aquest objectiu va sorgir la idea de crear una amistat entre un nen i una elefanta.

Així, el protagonista passa la infància a Kènia juntament amb l’elefanta fins que la família abandona el país i es trasllada a Londres, on l’Archie passarà la segona part de la novel·la en un internat. Ja la tercera part, mostra la vida adulta de tots dos, on el protagonista s’acaba convertint en un professor de piano, però segueix amb el record de l’elefanta. Ja la quarta i darrera part, quan l’Archie es jubila té el desig de tornar a l’Àfrica i recuperar l’amistat.

Prats també va explicar que la novel·la té influències de la Karen Blixen i Memòries d’Àfrica. De fet, el protagonista llegeix el llibre i fins i tot escriu a l’autora amb la nostàlgia de voler retornar a l’Àfrica. D’altra banda, durant la presentació, la directora del departament de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, va comentar que enguany s’han rebut més originals que mai, amb 38.

El consell lector que va fer la selecció de les obres finalistes estava format per: les escriptores catalanes Maria Carme Roca i Laia Aguilar, les professores dels tres sistemes educatius Joana Bonet (col·legi Sagrada Família), Roser Calvo (Lycée Comte de Foix) i Olga Andrés (escola andorrana de segona ensenyança d’Ordino), i Glòria Gasch, editora i representant de Columna Edicions. Finalment, l’adjudicació del premi la va tornar a fer el jurat estudiantil i Planelles va destacar aquest fet com una de les característiques més especials d’aquest premi. Aquest jurat, estava format per estudiants d’entre 14 i 16 anys dels tres sistemes educatius, que han llegit les obres sota la supervisió dels seus professors de literatura. Enguany, els membres del jurat juvenil van ser: Nil Fonseca, Carla Giribet i Elsa Giribet, del col·legi Sagrada Família; Andrea Jover, Mireia Iranzo i Ariana Pereira de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Ordino; i Alexandra Pereiro, Joan Vergés i Martina Ricart del Lycée Comte de Foix.