El Marc Ballestà és el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals. Amb motiu de la primera emissió internacional que ha fet Andorra, Ballestà fa un balanç del canvi de paradigma de finançament del país i les col·laboracions establertes amb organismes internacionals. 

–Ens pot comentar el canvi del model de finançament del Principat? 
–És molt important explicar el canvi substancial que s’ha fet en l’estratègia de finançament d’Andorra. Per començar amb una data, el 2010, el 100% del finançament de l’Estat provenia de les entitats bancàries d’Andorra. A partir de llavors, es van anar introduint les emissions de deute d’àmbit nacional, que amb el temps van anar sent la part més dominant: just abans de la pandèmia, el 90% del finançament del Principat, es feia a través d’emissions de deute; i el 10% restant, el fèiem a través de préstecs. Ja en aquell moment, abans de la pandèmia, es veia la necessitat de diversificar les fonts de finançament per evitar aquesta alta concentració que teníem en un mercat, que aleshores no presentava cap problema per cobrir les necessitats d’Andorra, però veiem que comportava un risc. Així que vam començar a treballar en una perspectiva futura de poder fer una emissió de deute als mercats internacionals.

–Tot va arrencar amb la pandèmia? 
–Quan va esclatar la crisi de la Covid, vam veure que era important tenir aquesta xarxa de finançament, per buscar noves fonts i repartir el possible risc. També es tractava de reduir la pressió que fossin només els inversors o les entitats andorranes que haguessin de proporcionar aquest finançament. Aleshores, el que vam fer en un primer moment, va ser fer un préstec amb una entitat financera de fora d’Andorra, que feia molts anys que no es feia aquest pas; i després, vam completar l’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), que és un banc multilateral, el qual ens ha permès accedir al finançament de projectes concrets i a unes condicions molt favorables. 

–Un exemple d’aquest finançament? 
–Amb el CEB vam tancar un primer acord per finançar la despesa sanitària relacionada amb la Covid. Vam obtenir un préstec de 12 milions d’euros a un termini de 15 anys i a un tipus molt competitiu, del 0,1%.

–Però, més enllà, també van iniciar els treballs per les emissions de deute internacionals. 
–Sí. Amb aquesta primera fase ja vam aconseguir diversificar aquest finançament, però veiem que calia avançar a fer el pas de fer una emissió als mercats internacionals. I això era molt rellevant per diferents motius. Primer, perquè accedíem a una base inversora molt més àmplia, i per tant, ens permetia assegurar la capacitat de poder obtenir aquest finançament. Després, com que aquesta base és molt més àmplia, et possibilita aconseguir uns preus o uns costos més competitius que a Andorra. I per últim, ens permetia uns períodes de retorn molt més llargs. Cal tenir en compte que amb les emissions de deute nacional, només aspiràvem o podiem arribar a uns terminis de venciment molt curts comparats amb la resta de països, d’un, dos, tres anys, i excepcionalment una a cinc anys, però adreçada als clients institucionals. Per tant, si volíem anar a buscar venciments molt més llargs, com els 10 anys que ara hem fet, l’única solució que hi havia era anar als mercats internacionals, que és on hi ha els inversors que busquen aquesta mena de períodes de retorn. Tot plegat, amb això s’hi va treballar des de finals de l’any passat i durant aquests primers mesos del 2021, i ens va permetre fer l’emissió a finals d’abril.

–Per què es va escollir la tipologia de Bons verds? 
–Estructurar l’emissió sota la forma de Bons verds, socials i sostenibles ens ha permès alinear aquesta emissió del deute amb les polítiques del Govern. Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha apostat en fer de la sostenibilitat, la transició energètica i de les qüestions socials, elements claus dins de la seva estratègia. D’altra banda, aquest tipus d’emissió ens obliga a complir uns estàndards internacionals molt exigents, a fi que allà on va a parar el finançament, compleixi uns criteris rigorosos en aquest sentit.

–I a què creu que es deu l’èxit? 
–Crec que té diversos factors. El més important és que l’èxit es deu a tot el procés d’homologació internacional i d’adequació als estàndards internacionals d’Andorra els darrers anys: haver adoptat un marc econòmic i fiscal, reconeixible i homologable internacionalment; participar d’organismes multilaterals, com són les relacions amb la Unió Europea o formar part del Fons Monetari Internacional (FMI); poder generar indicadors macroeconòmics validats per aquests organismes internacionals... Tot això ha posat de manifest que Andorra és un país competitiu, complidor i que genera confiança. I penso que també hi ha la segona dimensió, que és haver apostat per fer aquesta emissió de Bons verds, perquè cada vegada més, en l’àmbit internacional, els inversors tenen aquesta consciència d’invertir en projectes que compleixin amb aquests estàndards. És a dir, que no només s’hi val anar a obtenir una rentabilitat, sinó que importen els valors que tenen darrere. Per tant, crec que la conjunció d’aquests dos elements ha fet que l’emissió fos un èxit, i que tingués una demanda cinc vegades superior a l’oferta. Això ens fa ser optimistes de que si mai hem de tornar a aquests mercats, tindrem una molt bona rebuda i podrem obtenir uns preus encara més competitius.

–Quina és la quantitat que hi ha emesa ara? L’emissió de Bons i les proves del 2020 sumen 700 milions? 
–Bé, al final, el que hem de tenir present és que el deute global de l’Estat se situa sobre un import de 1.200 milions. Aleshores, el programa que s’ha aprovat per fer les emissions als mercats internacionals, cobreix la possibilitat de refinançar tot aquest deute d’Andorra, és a dir, d’arribar a aquest import màxim de 1.200 milions d’euros. Així, el que s’ha fet amb aquesta primera emissió de 500 milions, és cobrir les necessitats de refinançament que tenia Andorra per l’any 2021, i tenim la possibilitat d’utilitzar aquest programa per refinançar aquelles necessitats que tindrem de cara a l’any 2022, que són al voltant d’entre 500 o 600 milions addicionals. I no caldrà que siguin en una única emissió o necessàriament al mercat internacional, això dependrà de la situació que es trobi el mercat en els diferents moments per decidir quina és la millor opció.

–Pot clarificar aquesta xifra dels 1.200 milions? 
–El que ens permet aquest programa és cobrir el refinançament de la totalitat del deute que té Andorra. Amb l’inici de la crisi de la Covid ja vam cobrir les necessitat de finançament que estimàvem pel 2020 i pel 2021, i a més, hi vam afegir un cert marge addicional per cobrir eventualitats que puguéssin passar, com ha estat al final el cas d’haver tingut una temporada d’hivern afectada per la manca de mobilitat dels països veïns. En cap cas, la idea del Govern és incrementar l’endeutament, sinó utilitzar aquest mecanisme per refinançar l’endeutament que tenim actualment ja generat.

–La internacionalització de les emissions serveix per donar aire al bancs nacionals? 
–Bé, més que donar aire, jo crec que al final, els bancs d’Andorra tenen la capacitat d’invertir i prestar finançament al Govern, com així ha estat. El que es volia era que, en un moment que creiem que els bancs d’Andorra havien de ser un instrument clau per ajudar al teixit empresarial del nostre país perquè aquestes puguin passar de la millor manera les dificultats generades de la Covid, que des del Govern no haguéssim d’incrementar aquesta capacitat de deixar diners dels bancs per finançar les necessitats del país. És a dir, que es poguessin concentrar i tenir el màxim de capacitat per dedicar-ho al teixit empresarial. 

–Així, què n’opina de les declaracions que posen en dubte la viabilitat del sistema financer andorrà?
–Penso que aquestes afirmacions no són certes. I prova d’això és que recentment hem tingut la valoració del Fons Monetari Internacional (FMI), i ha fet una avaluació molt positiva del nostre sistema financer: ha dit que les entitats del país tenen uns ràtings de solvència i liquiditat superiors a la mitjana europea; i que tenen capacitat de liquiditat per fer front a la situació actual i possibles situacions adverses del futur amb suficiència. Per tant, no suposen cap risc, i qui millor que una institució com l’FMI per validar les bones xifres que presenten les nostres entitats financeres.

–Hi ha hagut algun avenç en els contactes amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI)?
–Amb el BEI, al qual Andorra va fer la sol·licitud per poder participar i establir un acord de col·laboració, hem finalitzat tots els treballs tècnics per poder-lo fer. Aquest procés ha anat molt bé i ens han permès tancar la part més institucional o el marc legal de relació entre les dues institucions. Ara només queda que es pugui culminar la part més administrativa, per dir-ho d’alguna manera, per poder tancar l’acord. S’està finalitzant aquest treball en els organismes interns de la seva institució, i creiem que les pròximes setmanes o mesos podrem tenir notícies positives en aquest sentit.

–I en el cas de l’FMI, com han estat els primers contactes? 
–Podem dir que han estat molt positius. Recordem que Andorra va sol·licitar l’adhesió al gener del 2020 i que en tan sols nou mesos, ha sigut capaç de completar tot el procés. Dit pel propi FMI hem estat el país que ha completat aquest procés més ràpidament, tot i les dificultats que suposava la pandèmia. Però crec que en tot aquest procés s’ha establert una relació de confiança i de bon treball entre les dues institucions que han permès que amb només cinc mesos des de la seva adhesió, hagi pogut completar la seva avaluació sota l’Article IV, i que esperem que el juny pugui veure la llum. I aquesta col·laboració també ha permès que Andorra, amb l’ajuda tècnica de l'FMI, hagi pogut millorar les seves estadístiques, i per primera vegada, hagi pogut publicar la seva balança de pagaments, un conjunt de dades estadístiques molt rellevants, i que són molt importants de cara l’anàlisi internacional que es pugui fer de l’economia andorrana.

–L’FMI ha fet alguna proposta concreta a Andorra?
–Més que propostes, jo crec que un dels aspectes més rellevants que aporta l'FMI a nivell internacional és la capacitat de poder accedir al seu assessorament tècnic i a les formacions. En les reunions que hem mantingut, hem vist com un element positiu que pogués sol·licitar assessorament tècnic en dos aspectes: en tot el desenvolupament de les dades estadístiques, com ja he mencionat; i l’ajuda en qüestions de supervisió bancària. Creiem que és un element molt important i que a nivell internacional està agafant molta rellevància. Andorra, en virtut de l’Acord Monetari, té tot el marc legal necessari per equiparar-se a les mateixes exigències que té qualsevol altre país de la Unió Europea en matèria de supervisió financera. Però creiem que és interessant poder rebre assessorament de primera mà d’un organisme com l’FMI perquè pugui validar els nostres procediments, la nostra estructura, la nostra organització, i també validar amb ell les millors pràctiques a nivell internacional.

–L’FMI ha fet alguna aportació sobre la futura reforma del sistema de pensions?
–No, no hi ha hagut cap suggeriment ni cap aportació. En la reunió que l’FMI va mantenir amb el propi Fons de Reserva, es va veure quina és la situació del nostre sistema de pensions, que comparat amb els països del nostre entorn, estem amb una situació privilegiada encara, en el sentit que tenim un fons que encara genera superàvits, i que per tant, no entra en dèficit ni necessita d’un finançament extern. Però sí que som conscients que aquesta estructura actual s’ha de revisar per garantir-ne la viabilitat a mig i llarg termini, perquè amb el sistema actual no es garanteix aquesta sostenibilitat. El que es planteja és que Andorra, a través dels prups parlamentaris del Consell General, treballaran per buscar un acord el més ampli possible per determinar quines són les accions que s’han de fer per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. I això és el que el Fons Monetari Internacional valora positivament, que hi hagi aquest compromís polític de buscar aquelles modificacions que siguin necessàries per garantir-ne la sostenibilitat. Però, en cap cas, ni hi ha hagut cap compromís ni s’ha proposat cap element en concret en aquest sentit.