El president del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag), Lluís Anguita, valora el canvi de ministra de Funció Pública i fa un repàs a l’actualitat del sindicat i els canvis provocat per la Covid.

–Fa pocs dies es va anunciar un canvi de ministra de Funció Pública; des del sindicat com es veu?
–Ens va agafar per sorpresa, no sabíem res. De fet un parell de dies abans de l’anunci havíem tingut una reunió amb Judith Pallarés. El canvi de ministra és un canvi polític i nosaltres no tenim per què opinar; només ens canvia l’interlocutor. Podem dir que l’esperem amb els braços oberts i que, com a mínim, desitgem que tingui el mateix tarannà dialogant que tenia l’actual ministra, que no vol dir que s’obtinguin els resultats desitjats ni que s’estigui content amb com es tanquen els temes. 

–Precisament, aquests darrers mesos la comunicació entre sindicat i Executiu ha estat fluida; es preveu que es pugui mantenir aquesta fluïdesa amb la nova ministra? 
–Nosaltres esperem que, tot i el canvi, segueixi igual i que mantingui la línia duta fins ara. Cal recordar que, segons va indicar el cap de Govern, els secretaris d’Estat es quedaven on estaven i, per tant, la futura ministra no comença de zero, sinó que té subordinats que estan rodats en els temes que impliquen el ministeri.

–Es pot intuir que hi haurà molts canvis?
–No ho sabem. Si és el cas, mentre les coses es facin com estableix la llei, poca cosa es dirà des del sindicat.

–Amb la Covid-19, s’està vivint una època complicada; des del sindicat es va reclamar millores en la seguretat i salut en el treball, s’han aconseguit aquestes fites?
–Sempre es pot fer més, això és així. Que es podria haver actuat abans, crec que sí. Aquí, molts funcionaris, des del primer dia, han estat treballant moltes hores diàries. Què faltaven en aquell moment més mesures? No diré que no. S’hauria d’haver actuat abans, però imagino que tot va relacionat segons si es té material o no. Actualment, les coses s’estan bé fent de forma correcta.

–Precisament durant la Covid des del sindicat es va denunciar l’abús de les contractacions per extrema urgència, com està el tema?
–Seguim pensant el mateix, es va abusar i molt de l’article 110. Nosaltres en el seu moment, li vam fer una carta a la ministra i ens va respondre que li havíem de demanar al ministeri corresponent, en aquest cas, d’Ordenament Territorial. Ens va contestar i la resposta que es va rebre es va trobar bastant fluixa i vam realitzar una altra carta, més dura. Aleshores ens va contestar el ministre i la seva resposta ens va semblar un insult, no només pel sindicat, sinó de cara a la ciutadania. En la carta se li demanava el perquè de les contractacions de la treta de neu per l’article 110, així com el perquè hi havia gent contractada per a les llevaneus que vèiem que eren incompatibles amb articles de la llei per tenir empreses i per la contractació d’una persona en concret que mai havia portat llevaneus. Aquesta persona estava treballant al COEX a través del Servei d’Ocupació i va plegar al·legant que havia trobat una feina; resulta que dos dies després està contractada per la llevaneu per l’article 110. La persona és el cunyat d’un secretari d’Estat; article 110 –sense edicte, a dit– que mai havia fet treta de neu, quan des d’Ordenament Territorial sempre se’ns ha defensat que per la treta de neu agafen gent amb experiència. Fa una mica de pudor. A la carta –no tenim res en contra de la persona, sinó de les formes–se’ns diu que aquesta persona havia portat autobusos i la seva experiència és de conduir sobre neu. Estic segur que en aquell moment al Servei d’Ocupació hi havia més d’un conductor d’autobusos o de camió. Això no hi ha qui s’ho cregui.

Que el ministre d’Ordenament Territorial defensi amb aquests arguments una contractació per l’article 110 fa pensar. A més, se’ns comenta que només faltaria que no agafessin a gent del Servei d’Ocupació; això nosaltres mai ho hem criticat, al revés, estem demanant que es contracti aquesta gent. A més, ja ho vam deixar clar amb l’oficina Covid quan després de fer l’entrevista amb el Ministeri de Sanitat, si els escollien, en lloc d’enviar-los al Servei d’Ocupació, els enviaven a una empresa privada de treball temporal per contractar-los. Si en algun cas s’ha de modificar el sou, es modifica perquè és un organisme del Govern.

Volem tornar a fer una contesta, però encara no s’ha fet per manca de temps. S’ha d’acabar de mirar-ho com es vol fer. Si no es té ètica, és molt fàcil fer favors, polítics o personals, amb diners que no són teus. De cara legal, no es pot fer res; l’únic que es pot fer és la pataleta. Si no vaig desencaminat, des d’aleshores no s’ha contractat ningú més per l’article 110. D’alguna cosa ha servit.

No només és amb el COEX, també va haver-hi el mateix problema de l’article 110 amb l’oficina Covid. Avui serveixes i demà ja no; és completament il·lògic.
De totes maneres, ja estem acostumats al fet que tot el que diu el sindicat o que no els agrada, surten dient que no és cert o que estem equivocats. Tothom que li porta la contrària a aquest Govern, s’equivoca.

Tenim més fronts oberts de maneres de fer de càrrecs polítics. Des que han entrat, el treball del funcionari sempre s’ha posat en dubte –que miraran de canviar de llocs perquè la feina ha canviat, que si sobrem– però quan es posarà en dubte la qualificació dels càrrecs polítics, perquè és veritat que n’hi ha alguns que saben sobre el tema, però ens enduríem una sorpresa. Amb el diner públic s’hauria de ser molt curós

–Precisament un altre dels punts que ha sortit a la llum arran de la pandèmia és l’optimització dels recursos. Com està aquest procés?
–Si les coses es fan amb cap i es fan pel bé, perquè no. Una altra cosa és que es vulgui aprofitar aquest fet per treure una persona que no interessa d’un lloc per posar-la en una altra. No és lògic que es tregui una persona per, després, posar-hi una altra; no té cap mena de sentit. 
Està més que demostrat que el que falta és funcionaris. Nosaltres hem fet una ronda amb tots els ministeris i no hi ha hagut cap departament que no hagi demanat sous més elevats i més personals.

Es impensable la quantitat d’edictes que estan sortint i no s’estan cobrint; la gent no es presenta, perquè es demanen una formació i qualificació que no es correspon amb els salaris que s’ofereixen. Al revés, gent de l’administració públic se l’està emportant les empreses privades perquè paguen més.
Per designar gent a dit, sí que hi ha diners, en canvi, per agafar funcionaris perquè facin una feina –que val el que val aquesta feina– no hi ha pressupost ni diners. Serveis de l’administració que, de cinc persones, l’única persona que és funcionari és l’administratiu i la resta són relacions especials, no s’acaba d’entendre.

Que serveis de l’Administració que cada vegada es quedin amb menys personal significa que es vol fer desaparèixer el servei, es vol privatitzar o ha baixat la feina i amb el personal actual ja és suficient. Jo confio més en la segona –privatitzar serveis– que ja es va viure amb la centraleta de telèfon. Privatitzar serveis de l’administració pública, a banda de sortir més car, el servei no és tan professional, ja que no coneixen el personal com la persona que hi treballa dins.

–Hi ha algun servei que corri aquest risc de ser privatitzat?
–No se sap. De moment i, pel meu coneixement que tinc dins de l’Administració, el de xòfer està en un put il·lògic. Actualment només hi ha un xòfer i, d’un moment a un altre, els viatges es dispararan –que ja han anat pujant– i no es podran assumir. No pot ser que en un servei, on s’ha arribat a ser set persones, hi hagi ara una persona. Des del govern d’Antoni Martí s’ha anat degradant fins a l’actualitat. Si s’ha de fer aquest servei amb taxis ja es pot preparar la cartera perquè econòmic no ho serà. S’ha de tenir en compte que no només són desplaçament d’un punt a un altre, sinó reunions on s’està tot el dia. En aquest sentit, i dins d’aquest servei, l’horari del treballador de l’administració pública és movible per tal que surti el més barat possible a l’Administració.

–Sembla contradictori, en un moment com l’actual, quan es parla que sobra gent, realment en falta.
–Sí, correcte és contradictori, però és el que a nosaltres ens han expressat els diferents departaments quan s’han fet reunions: nòmines amunt i més personal. La gent està marxant perquè els sous són molt baixos i no es presenten els edictes.

És fàcil de veure. Només cal mirar a les taules de tràmits; si hi ha 10 taules, s’hauria de ficar 10 persones des que s’obre fins que tanca; si no hi ha personal aquesta pobra gent no té ni temps d’anar al lavabo. El funcionari és conscients de quina és la feina –un servei públic–, els que semblen que no sàpiguen quina és la feina d’aquests són els polítics.

–La Covid també ha posat sobre la taula el teletreball i la digitalització dels tràmits. L’Administració està preparada?
–No crec que estigui preparada encara al 100% per digitalitzar tot. Tot i que sembla que el rumb va cap aquí, no ens hem d’oblidar que som l’administració pública i es toquen molt tipus de tràmits i diferents. Sempre es necessitarà gent que atengui al ciutadà, perquè hi ha gent que no vol parlar amb una màquina, no vol fer el tràmit per internet, sinó que hi hagi una persona que els hi pugui resoldre els dubtes de forma instantània. Aquest servei de cara al públic sempre hi serà, encara que cada vegada es puguin fer o sol·licitar més tràmits via on-line.

Un altre  tema és el material que la gent utilitza en el teletreball. En un inici es va recolzar al Govern que fos cada persona qui poses el seu material, ja que enteníem que l’Executiu no podia fer una despesa tan grossa, però és clar que de cara al futur s’ha de pactar i regular que és el que posa  el treballador i el que posa l’empresa.

–Finalment, ja que canvia la ministra i que en breu haurà d’entrar al Consell General la llei de Funció Pública, quines són les peticions que faria el Sippag amb relació al text?
–Triennis, el nom de funcionar, entre altres coses. Hem mirat de fer moltes més modificacions, ja que una coma en un costat o en un altre significa una cosa o una altra. 

Nosaltres hem fet una feina enorme per intentar defensar el màxim el paper del funcionari, que molt sovint no es reconeix prou. H