Arriba el 16 de maig, Dia Internacional de la Celiaquia, i la presidenta de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), Beatriz Rueda, fa un repàs de l’actualitat de l’entitat.

–Tot i la situació derivada de la crisi sanitària, quines activitats teniu pensades realitzar per commemorar aquest dia?
–Des d’ACEA finalment no realitzarem cap acció. El mes de maig ja hi ha diverses entitats que duen a terme activitats relacionades amb el tema i està molt carregat; en els últims anys, anem distribuint les nostres activitats al llarg de l’any perquè no s’acumulin en un mateix mes. A més, com estem associats amb l’associació de Catalunya i ells sí que fan activitats per aquesta jornada, els nostres socis poden gaudir d’elles. Indirectament també participen en la jornada i donem visibilitat a la celiaquia.

–Quin seria el punt a millorar a Andorra respecte a la celiaquia?
–En l’àmbit de restauració encara falta bastant; és veritat que, en els últims anys, si tu t’ho mires, a molts restaurants fiquen que hi ha l’opció sense gluten, però molt pocs d’aquests establiments són aptes per a celíacs. La indicació sense gluten hauria d’anar relacionada amb apte per a celíacs, però no sempre és així; quan comences a parlar amb el restaurant, el cuiner o el cambrer veus que hi ha possibilitats de contaminació creuada i ens cauria malament el menjar. Falta aquest punt de conscienciació de restauració i hotels, que ha canviat bastant –abans hi havia molt pocs i cada vegada més hi ha més–, però encara no donen aquest punt de total seguretat envers la persona celíaca.

–Quin percentatge de restaurants a Andorra donen aquesta seguretat per als celíacs a l’hora d’oferir els àpats?
–Ara mateix no ho sabem; estem reprenent el projecte del segell que fa temps que es va iniciar i que vam haver de parar per falta de gent a la junta que pogués treballar en el tema. En la primera etapa vam certificar quatre restaurants, però no es va poder tornar a validar que continuessin realitzant de forma correcta amb aquest protocol. Com ja fa molts anys, hem tornat a engegar des de zero i estem parlant amb empreses de seguretat alimentària perquè validin els restaurants que vulguin adherir-se al segell; el volem assimilar al segell de Catalunya i la resta d’Espanya i que passin cada any un control. La nostra intenció és posar-lo en marxa aquest mateix mes de maig.

–Què haurien de complir els restaurants que vulguin adherir-se al segell?
–Principalment que controlin que els ingredients que s’utilitzin per a plats de celíacs siguin sense gluten i sense traces i que, pel que fa a cuina, es cuinin per separat els aliments que continguin gluten dels que no i que no hi hagi contaminació creuada. La millor opció per dur-ho a terme és, primer, fer una llista dels ingredients que utilitzen a la seva carta per identificar quins són els perillosos que continguin gluten i quins no i, després, generar el protocol de com s’han de tractar de la cuina, tant pel que fa a l’emmagatzematge com en el moment de cuinar-los.

–Pel que fa als supermercats, es troba un ventall suficientment ampli de productes sense gluten?
–La veritat és que està molt bé. Pràcticament a qualsevol supermercat, en més o menys quantitat en funció de la seva mida, sempre trobes productes sense gluten. Pel que fa a supermercats està molt bé, inclús millor que en altres països europeus.

–Així que l’únic punt crític seria la restauració?
–Sí, correcte; el que més costa a Andorra és en l’àmbit de restauració. La gent t’ho diu, sobretot, turistes que contacten amb tu abans de venir al país i que, molt sovint, es queden una mica sorpresos del fet que amb la quantitat d’oferta, pel que fa a productes que es trobem a supermercats, estigui tan fluix pel que fa a la restauració.

–Sembla una contradicció, sent Andorra un país on el turisme té un pes important i aquesta poca seguretat pel que fa a la celiaquia.
–Exacte, per aquest motiu volem tornar a engegar el programa del segell, ja que hem vist que en altres indrets, sobretot llocs turístics d’Espanya –que estan molt més avançats en aquest aspecte que a França– que han implementat una iniciativa similar han vist augmentat el seu nivell de turisme. Al final, quan un celíac –tot i que és aplicable a qualsevol persona amb una al·lèrgia alimentària–es mou, els familiars i amics que van amb ell s’adapten a aquesta persona i van al lloc on aquesta persona pot menjar de forma segura.

–Aleshores la implementació del segell, tindria una repercussió en el turisme que vingués al país?
–Jo crec que sí, seria un impuls per al turisme. El primer que fa un celíac quan viatja és buscar a on pot menjar i si, per exemple, té dos possibles destins, el celíac tirarà per aquella opció que tingui una major oferta de poder menjar fora que una altra que sigui més restringit. Moltes vegades ho veiem des de l’associació, ja que se’ns posen en contacte turistes que volen venir a Andorra i que ens truquen perquè no troben cap lloc segur, així com per saber si és real aquesta poca oferta que hi ha o confirmar si els indrets que marca el web de turisme com a apte per a celíacs són segurs o no.

–En l’àmbit mèdic, un celíac té al Principat tots els recursos per a la seva detecció i el seu control?
–Pel que fa a la detecció, els protocols que s’han de seguir per al diagnòstic es poden fer tots a Andorra, però és veritat que encara falta un protocol que segueixin tots els metges. Hi ha molts celíacs que no estan diagnosticats perquè el nivell de diagnòstic de la celiaquia no és fàcil; en haver-hi tanta simptomatologia, sobretot en nens petits –com pot ser les diarrees, no guanyar pes, etc.– és molt difícil que es pugui pensar en una celiaquia des d’un primer moment. Si ens fixen en Espanya –on s’està treballant més en aquest àmbit– el 2019 va sortir un protocol de diagnosis precoç i seguiment de la celiaquia i, des de l’associació s’ha parlat d’intentar implantar aquest tema en sanitat, però la cosa va a poquet a poquet.

–Quin percentatge de la població pot estar afectada per la celiaquia?
–Es calcula que un 1% de la població és celíaca, però no tots estan diagnosticats.