«Nosaltres no som polèmics ni som una empresa que vol fer un aeroport. A mi m’agradaria tenir propostes. Em molesta una mica que la gent no tingui en compte l’estudi que s’ha fet, que és magnífic i extremadament tècnic. Però la gent no ha pres la pena de mirar el que representava». Aquesta és la reflexió que fa Ramon Ginesta, un dels vicepresidents de la Cambra de Comerç, i que ha presidit la Comissió d’Infraestructures i Comunicacions, encarregada d’estudiar el desenclavament per la dinamització econòmica del Principat. Pocs dies abans de celebrar-se les eleccions per la presidència, i amb la voluntat de mantenir-se a disposició del nou o nova president de cara a la nova junta, Ginesta detalla a EL PERIÒDIC la tasca que han desenvolupat i les perspectives d’un projecte que, a l’espera de l’informe de viabilitat de l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI), ha aixecat més detractors que partidaris.

Un dels elements que més dubtes genera és l’aspecte de la depredació del medi natural. Segons Ginesta, «la nostra metodologia ha estat anar a buscar el consell als llocs que en saben», a la vegada que va compartir que «teníem clar que els tres elements que a la Cambra sempre posem de filtre en les nostres intencions: l’economia, l’ecologia i la sobirania». En aquest sentit, la idea que l’ens planteja per Andorra s’assimilia a l’aeroport de Samedan, a Suïssa, «que està sobre la llitera d’un riu i que s’ha reconstruït fent dues desviacions al costat», posant en relleu que «el 42% del pressupost que hem estudiat és per reconstrucció, el tema de les emissions 0 de la terminal, calefactar la pista...». És a dir, que segons Ginesta «quan hem trobat un problema, hem anat a buscar solucions als millors, les més sostenibles i les més interessants». 

Així mateix, i ja observant la qüestió amb perspectiva de futur, el vicepresident, que professionalment està vinculat al món de l’aeronàutica, va precisar que el sector està evolucionant «a passes agegantades», en referència a l’assoliment d’aparells menys contaminants i sorollosos. En aquest sentit, va mencionar l’ús d’hidrogen per propulsar els avions, que emeten vapor d’aigua, o també l’auge dels motors elèctrics –actualment, hi ha un model capaç de transportar 10 passatgers a 350km/h i que pot volar durant tres hores–. A més, Ginesta també va recordar que els models que el projecte ha pensat són els 737 i el 320 –a tall d’exemple, la flota de Ryanair i Vueling respectivament–, que són més petits que els habituals i també «fan la meitat del soroll».

L’empenta de la Covid

I, per què veuen necessari l’aeroport? El vicepresident ho té clar: «El bon temps se’ns ha acabat, i difícilment tornarem al sistema de l’època del Duralex i el tabac». «Any rere any, als informes econòmics anàvem alertant que la cosa no anava bé, i aquesta crisi n’ha estat un precipitador: vam quedar collats per la urgència de prendre mesures», va dir, tot apuntant que «la pandèmia ha estat un revelador de què passa si Andorra no es mou: els mitjans que té són limitats i tenim una dependència extrema i exagerada d’una mena de turisme». «Els economistes calculen que, si ja estan baixant les vendes, ens en caldrien quatre o cinc milions més de turistes a l’any. Imagina’t el país amb 12 milions de turistes! No ens ho podem permetre, aquí sí que destrossarem el país», va augurar Ginesta. Per aquest motiu, la seva conclusió és que cal anar a buscar un altre perfil de turisme, de caràcter luxós, per tal que amb la mateixa quantitat de visitants, s’aporti molt més. 

Passos de futur

La nova junta de la Cambra prendrà possessió d’un encàrrec, el de seguir tibant del carro del desenclavament, certament complicat. Però l’ens té clar que qui ha de determinar si es fa i li ha de donar forma, serà finalment el Govern. «L’avantatge de la Cambra és que treballem concentrats en temes molt específics, i això ens permet avançar més de pressa», va dir Ginesta, que va afegir que «després que s’aprovi el projecte, hi ha un llarg recorregut a seguir, i serà feina del Govern planificar-ho». Sigui com sigui, el vicepresident va estimar que «quatre anys ben bons seran necessaris perquè aterri el primer avió».

En definitiva, la Cambra confia en el seu projecte, i lamenta la rebuda que ha tingut en certs col·lectius. Per això, els va demanar que «s’ho mirin fredament, no pel fet de dir que estic en contra dels aeroports, no m’agraden i no en vull», a la vegada que va etzibar que «la crítica ha de ser constructiva, si no va acompanyada de propostes, ho trobo còmode pel qui ho fa, però una mica absurd», i qüestionant que «aleshores, què fem? Esperem a veure si baixa algú i ens ajuda?». I, en relació amb l’estudi contrari que hauria elaborat l’Autoritat Aeronàutica Andorrana, i que va avançar un mitjà del país, Ginesta va valorar que «quan parlen del 3% de pujada s’hauria de conèixer la lletra d’això», i també que «no sabem d’on surt i és curiós que l’hagi tingut un mitjà i nosaltres no, quan ens interessaria veure’l per saber si ens hem deixat alguna cosa, encara que no ho penso». «És una llàstima que no hi hagi una actitud de país per això. Penso que ens hem d’acostar i empènyer plegats», va sentenciar.