Escaldes-Engordany
El 3D Lab de l’hospital ajuda en el tractament de 60 pacients
L’ús més freqüent de les impressions és en traumatologia i urologia
Fins a 60 pacients s’han beneficiat de la impressora 3D Lab de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, en l’any que porta de funcionament, per tractar-se les lesions o malalties que patien, segons va informar ahir el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). En aquest sentit, el cap del Servei de Diagnòstic per la Imatge, Ángel Seara, va indicar que la medicina és cada cop més «personalitzada» i amb un «tractament adaptat» a cada pacient.
D’aquesta manera, la màquina permet crear models anatòmics a escala real que, una vegada impresos, permeten als metges estudiar-los i determinar amb una major exactitud com han de ser les intervencions quirúrgiques o, fins i tot, fer-ne un assaig abans que tinguin el pacient sobre la taula. «Hi ha estudis que demostren que amb aquesta tècnica es permet millorar el procediment, anticipar dificultats tècniques, estalviar temps de quiròfan i sagnat del pacient, temps d’anestèsia, així com redueix la possibilitat de complicacions i els costos», va apuntar Seara.
De moment, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, aquesta tècnica, bàsicament, es fa servir en traumatologia i urologia, i no en tots els casos, sinó en aquells que presenten una major complexitat. De fet, en el primer any, més de la meitat de pacients, concretament 38, en què es va aplicar la tècnica es va fer una impressió en 3D de la part del cos que requeria ser tractada.
En aquest sentit el metge especialista en urologia, Jorge Caffaratti, va explicar que amb aquesta tècnica «podem recrear un ronyó i analitzar l’extracció del tumor que s’hi ha adherit», mentre que el seu homòleg de traumatologia i cirurgia ortopèdica, Àngel David Roca, va voler destacar que «ens permet planificar millor quants centímetres haurà de fer la placa o si caldrà posar quatre o vuit caragols». «És molt més fàcil explicar al pacient la lesió que té i quin tipus de cirurgia se li efectuarà», van concloure els dos facultatius mèdics.
Ara que ja la tenen aquí i han començat a utilitzar-la, Caffaratti va afirmar que «costarà molt prescindir de l’eina», sobretot en aquells casos més complexes i que els metges prefereixen tenir-los estudiats. «Ens dona molta tranquil·litat», va assegurar l’uròleg sobre el fet d’operar coneixent amb exactitud el que es trobarà i els problemes que poden sorgir en el transcurs de l’operació.
La màquina adquirida pel SAAS, segons va indicar Seara, té un cost en el mercat de 6.000 euros i funciona amb bobines de plàstic biodegradables. Si es té en compte la feina dels tècnics del laboratori i la dels metges, el cost de cada peça pot ser «entre uns 70 i 100 euros», va apuntar el responsable de Diagnòstic per la Imatge.
També s’ha aplicat en pacients de l’àmbit de la cirurgia general i s’han creat dispositius funcionals personalitzats sobretot per pacients de l’àmbit vascular.
Tot i fer un pas endavant, el SAAS vol continuar creixent i miren de cara al futur amb l’adquisició d’una eina de reconstrucció. A més, esperen poder incorporar un enginyer biomèdic i una impressora addicional amb resines que permetin millorar les eines i guies quirúrgiques. De moment, però, treballen amb el disseny de diversos dispositius que facilitin la realització d’algunes tècniques.