La importància de Clevin Hannah per al MoraBanc no és una cosa que s’hagi descobert ara. Que l’equip estigui amb possibilitats d’optar a la vuitena plaça de la classificació i, per tant, entrar dins la lluita pel títol de la Lliga Endesa, és en gran manera gràcies al base estatunidenc. Però, sense cap dubte, les dades de les quals fa mitjana el jugador deixen una evidència: Hannah es fa gran a l’últim quart. Pocs jugadors en la màxima competició del bàsquet espanyol tenen el pes específic i la capacitat de resolució que té aquest en els minuts finals. El seu lideratge i qualitat l’han convertit en l’home clau dels tricolor i en un dels adversaris més temuts quan arriba el moment de la veritat als duels. És cert que a la lliga hi ha jugadors més mediàtics o que disposen de més contingut audiovisual a les xarxes, o que són tema de conversa a les rodes de premsa. No obstant això, si mirem els números, aquests no menteixen, i és que pocs tenen una incidència tan directa en els últims minuts.

Segons l’estadística de l’ACB, Hannah ha anotat 10 punts, o més, en un mateix quart, set vegades en tota la temporada, i en tres ocasions va ser a l’últim quart (comptant fins als partits del cap de setmana passat). Aquestes tres vegades van ser davant el Joventut de Badalona en la quarta jornada, contra l’Hereda San Pablo Burgos en la sisena jornada, i en el partit de la jornada 27, en què els tricolor van mesurar-se al BAXI Manresa. A més, va encapçalar també els números de dos dígits en l’últim quart i la pròrroga en la jornada 10, on va anotar set dels nou punts que va fer el seu equip en el temps extra.

El de Rochester va de menys a més en cada enfrontament. El primer i el segon quart sol fer-los molt semblants, i solament ha aconseguit més de 10 punts en aquests períodes en una ocasió des que va començar la lliga. Al tercer parcial ja es posa en marxa i ha aconseguit superar les dues xifres en dues ocasions. Però aquestes xifres no surten del no-res, i és que Hannah és l’encarregat de decidir de quina manera va a jugar l’equip en la pròxima acció: accelerar o aturar, arriscar o preservar, llençar o passar. A diferència d’altres bases del campionat, el nacionalitzat senegalès no s’endú tot el protagonisme amb entrades forçades cap a la pintura (que també), sinó que més aviat és de carregar-se l’equip a l’esquena i donar un pas endavant quan el dubte i la incertesa apareixen en els seus companys. Sembla que la pressió no tingui efecte en ell, i com qualsevol altre director d’orquestra del bàsquet s’encarrega de portar la batuta durant els 30 primers minuts, i als 10 últims encara es fa més gran, tot i els seus 1,79 metres d’estatura.

Pel que fa a estil de joc, el base no busca atacar des dels inicis dels partits (errada comuna en molts dels integrants de la Lliga Endesa), i és per això que les seves xifres van en augment a mesura que va passant el temps. Una dinàmica contradictòria, ja que la majoria dels professionals tendeixen a anar de més a menys, a causa entre altres coses, del cansament acumulat, els nervis o la pressió que pugui tenir un duel en les seves acaballes. El tricolor ha anotat més cistelles en el període final de cada trobada (44) que en cap altre quart i, a més, ho ha fet sense baixar les seves prestacions. Quan més escalfa la pilota i la mirada s’ennuvola en veure el cèrcol, Hannah sembla sentir-se còmode i el seu percentatge de llançament a penes varia sent del 45,83% en l’últim quart, enfront del 45,94% en els segons, el 45% dels seus tercers quarts i el 43,33% de l’inici de partit.

Ja ho va dir Ibon Navarro a principis d’aquest any: «Quan Hannah juga així, la vida és més fàcil». Als del Principat els queden tres finals si volen ser els que es queden amb l’última plaça per al play-off pel títol de lliga i, com ve sent habitual, hauran d’encomanar-se a la seva brúixola.