Sota el lema Infermeria, una veu per liderar, aquest col·lectiu sanitari, com cada 12 de maig, va celebrar ahir la seva diada; una jornada en què la Covid-19, per segon any consecutiu, no els ha permès realitzar actes presencials, però, tot i això, no han deixat passar l’oportunitat per reivindicar el seu paper dins del món sanitari i la seva capacitat per poder liderar projectes sanitaris. 

En aquest sentit, la presidenta del Col·legi d’Infermeria d’Andorra (COIA), Isabel Vallejo, es va referir a la llei que ha de regular la professió i estipular les funcions que realitzen. «Ara ja tenim la necessitat imperiosa de poder establir les bases per poder començar a definir la professió, que, en el futur, estiguin definides les especialitats i que, tant el sector públic com el privat, treballin de la mateixa manera», va reclamar Vallejo. Una llei pròpia que demanen des de fa temps i que es desprèn d’un text general de totes les professions sanitàries que encara no s’ha aprovat.

Precisament, la crisi sanitària de la Covid ha posat en relleu tota la feina duta per infermeria donant una «atenció continuada al pacient els 365 dies a l’any les 24 hores». Per aquest motiu, Vallejo va insistir que s’inclogui el col·lectiu «perquè pugui participar en projectes amb tot l’equip per igual, amb el nostre vot propi i col·laborar amb la resta de professionals sanitaris». La presidenta del COIA, fins i tot, va anar un pas més enllà reclamant un lideratge en alguns projectes, que «amb la pandèmia s’ha demostrat que som capaces de liderar-los i gestionar-los».

Unes reivindicacions –algunes d’històriques i altres de més noves– que, com va assenyalar Vallejo, van encaminades a «desmitificar la imatge de la infermera com a ajudant i que ara som molt més. Ara tenim molta més formació i som capaces d’estar en diferents àmbits de la sanitat».

Els actes de la jornada es van centrar en les xarxes socials, on van fer un agraïment cap als professionals que desenvolupen a diari la seva tasca com a infermer o infermera. Tot i no fer actes presencials, des del COIA es va voler fer una excepció amb els estudiants d’infermeria de la Universitat d’Andorra. Durant tot el dia, amb aforament limitat, professionals en actiu van intercanviar experiències amb els estudiants, així com els hi van oferir, de primera mà, més informació sobre el que es trobaran una vegada finalitzin la seva formació.

Més recursos
Vallejo no va passar per alt un altre dels temes d’actualitat que afecta el col·lectiu: l’hospitalització domiciliaria. Tot i reconèixer que en l’actualitat des de primària, ja es fa aquest seguiment a pacients més fràgils, l’ampliació a «pacients que puguin estar hospitalitzats a domicili amb tractaments endovenosos» requerirà «un augment del personal sanitari» per poder oferir amb garantia el servei, ja que «la ràtio canvia en funció de les atencions que requereixi cada pacient». 

De fet, sobre la previsió inicial de destinar una infermera per part de Salut i el SAAS, Vallejo va preferir esperar a veure com es desenvolupa tota aquesta atenció, tant en el nombre de pacients com les atencions que requereixen, per certificar que cal més personal.