El president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, va avançar que es treballa per definir una «remodelació significativa» de l’estratègia de gestió del fons, amb la intenció de diferenciar una part que ha de ser gestionada a curt i una altra a mitjà i llarg termini. Tal com va destacar Cinca, es tracta d’anar adaptant l’estratègia de gestió a la realitat del fons tenint en compte que es calcula que cap al 2024-2025 serà necessari recórrer a aquests diners per pagar les pensions i que, per tant, caldrà liquiditat.
«Hem d’assegurar que sempre hi hagi diners a la caixa», va manifestar Cinca, que va tornar a alertar sobre la necessitat urgent que es prenguin mesures tenint en compte aquest esgotament del fons. «Hem de preveure com ho fem per evitar tensions de liquiditat» amb la qual cosa una part de la gestió es farà més tenint en compte el curt termini i aquesta necessitat de líquid i una altra, amb una visió a més llarg termini. 
Quant al debat sobre el futur de les jubilacions va destacar que «cada dia que el retardem és un dia que perdem» i va afegir que la feina dels responsables del fons és «acompanyar» aquesta reflexió, però no dir com s’ha de fer. «Hem d’estar aquí per ajudar en aquest debat», va concloure. També va alertar que «com més tardem més dràstiques hauran de ser les mesures» i va recordar que «sortosament» aquest debat es pot fer ara amb un fons que compta amb uns 1.500 milions a caixa. De totes maneres, va remarcar que cal plantejar solucions ara «per no arribar amb l’aigua al coll». També va manifestar que aquesta reflexió hauria de ser despolititzada i que s’hauria d’intentar «no traslladar la crispació» a aquest treball.
També va recordar que el model actual va ser plantejat el 1968 i que des de llavors les coses han canviat, ja que l’esperança de vida també és més llarga. «Hauríem d’anar a un model que permeti adaptar-nos a aquesta realitat i potser contemplar un model mixt», va manifestar, és a dir, un sistema de capitalització i de repartiment i en aquest sentit va incidir en el fet que cal fer «debats molt profunds, i s’han de fer amb molt realisme». De fet, durant la comissió va inicidir en el fet que no hi ha una sola solució que es pugui implementar i que combinar l’allargament de la jubilació, incrementar la cotització i aplicar un coeficient reductor als punts suposaria allargar la vida del fons només 11 anys. En les seves explicacions davant les comissions legislatives de Sanitat i Finances i Pressupost també va recordar els números de la gestió del fons corresponents al 2020, quan es van registrar uns beneficis de 71,08 milions d’euros i el fons va arribar als 1.462 milions.
Cinca va comparèixer davant les dues comissions acompanyat del president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, que també es va referir a les xifres assolides l’any passat, en què els assalariats van caure un 11,4%. També va recordar que la branca de jubilació va rebre unes aportacions de 136 milions (un 2,4% menys) i 5,1 milions de les transferències del Govern i que va sumar unes despeses de 107 milions en les pensions contributives, un 7,6% més, i 5,1 en les no contributives. Pel que fa a la branca general, les cotitzacions van ser de 105 milions (un 0,3% més) i les despeses sanitàries van davallar un 5%, mentre que les prestacions econòmiques (baixes pensions d’invalidesa...) van augmentar un 19,6% situant-se en 71,9 milions. Aquests números suposen un dèficit de 38,5 milions, una xifra davant la qual Font va incidir que calen «mesures correctores». 
En aquest sentit, i qüestionat pel conseller socialdemòcrata Jordi Font, va destacar que el metge referent ha de servir per «filtrar» i atenuar el fet que es demanin actes innecessaris i, per tant, reduir els volums d’actes, que creu que és una de les mesures que cal prendre per reduir la despesa, tal com ja havia destacat en altres ocasions. Malgrat això, va dir que juntament amb el metge referent hi hauria altres mecanismes en l’àmbit hospitalari com els protocols d’urgències.
Quant a nous serveis que es puguin incloure en la cartera de serveis, com les consultes dels psicòlegs, Font va respondre a preguntes de la consellera general no adscrita Carine Montaner que no correspon a la CASS «dir qui ha d’entrar a la cartera de serveis» però va destacar que evidentment hi ha un seguit de cures com les que donen els psicòlegs que «ajuden» en la salut de les persones.  Font també es va referir a les consultes telemàtiques i va incidir en la necessitat que es regulin.

Opinió de Jover / El ministre de Finances, Eric Jover, a manifestat que «l’increment de la cotització és ineludible al mig termini» però caldrà determinar el ritme al qual cal fer l’increment per no tensionar l’economia. En aquest sentit, va defensar que creu que hauran de ser increments progressius perquè la reforma sigui «el menys traumàtica possible» i va recordar que per aconseguir la sostenibilitat del sistema de pensions «no tot passa per l’increment» de les cotitzacions sinó que hi ha altres «palanques identificades» i que el que cal és «veure quina barreja és la correcta».