El Govern no considera que el paper del copríncep episcopal en el marc dels actes de la Cimera Iberoamericana celebrada a Andorra estigués fora de lloc. Segons va compartir el cap de Govern, Xavier Espot, durant la sessió parlamentària d’ahir al Consell General i davant de la pregunta del conseller socialdemòcrata Pere López al voltant de la sobrerepresentació de Joan-Enric Vives, «el protocol de recepció dels caps d’Estat i de govern va ser l’habitual», i va assegurar que si el representant del copríncep francès no hi va assistir va ser per un motiu justificat de disponibilitat del mateix Patrick Strzoda.

López va alertar que, en la rebuda, s’havia incomplert la declaració de Salamanca, que preveu que la representació d’Andorra a la Cimera estigui a càrrec del cap de Govern. En aquest sentit, Espot ho va negar indicant que la recepció era prèvia a l’inici de la Cimera i que en el desenvolupament del debat dels caps d’Estat i de Govern no hi havia cap dels coprínceps ni els seus representants. «El que li molesta és que la Cimera va anar excel·lentment bé», va etzibar Espot. Però aquestes explicacions no van convèncer al cap de l’oposició, que va remarcar que aquella rebuda es va interpretar com «una pleitesia al copríncep episcopal i un menysteniment al copríncep francès», i va encomanar al cap de Govern que no permeti la «permissivitat» amb el copríncep episcopal. 

De fet, el socialdemòcrata va insistir en la intromissió protocol·lària de Vives assegurant que no era la persona indicada per oferir un discurs durant el sopar de gala de cloenda de la Trobada Empresarial Iberoamericana, celebrada en paral·lel a la Cimera, i que el seu parlament «basat en la moral i l’ètica» va suposar una «ingerència amb qüestions aprovades al Consell General», a la vegada que va ser una «oportunitat perduda» per vendre el país a «empresaris reputats de Llatinoamèrica i Espanya» presents a l’acte. En aquest sentit, Espot va recalcar que el sopar estava organitzat per la CEA, i per això, a qui li havia de demanar explicacions sobre la decisió d’encomanar un discurs a Vives era al seu president, Gerard Cadena. A més, va declarar que «el que a mi em causa incomoditat realment és que vostè digui sense ruboritzar-se que un copríncep ingereix», afegint que «no s’adona que dient això debilita el nostre sistema constitucional». I, per tot plegat, el cap de Govern va puntualitzar que «s’ha acabat desvetllant la seva preocupació: que hi siguin els coprínceps», i augurant que si López arriba a liderar l’Executiu voldrà ser «omnipresent». «És un avís a navegants, si vostè és mai cap de Govern, s’immiscirà en com s’han d’organitzar els actes i imposarà la seva presència i discursos a tot arreu», va dir.

Una rotonda a debat

Les altres dues preguntes al Govern van ser presentades també pel grup socialdemòcrata: una sobre el projecte per establir una rotonda a la CG-1 a l’altura de la Borda Sabaté i una altra sobre l’accés a la informació dels embarassos en menors i programes de prevenció. Jordi Font va formular la d’infraestructures, recordant que anys enrere els treballadors del desaparegut Punt de Trobada en van demanar una i se’ls va negar, i va qüestionar si aquesta solució de cara a la gestió del trànsit era la més adient, tenint en compte que entre Sant Julià de Lòria i la frontera hispanoandorrana ja n’hi ha diverses. Així, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va explicar que la rotonda projectada no dona resposta a un interès privat, com la que havien demanat els treballadors del centre comercial, sinó a contribuir en l’alleugeriment de la congestió viària de la zona –preveient futures connectivitats a la riba dreta–, i afavorint que els vehicles no hagin de recórrer molts quilòmetres per efectuar un canvi de sentit. I, aprofitant la qüestió de les obres a la zona, Font també va demanar sobre el final de l’actuació a la Portalada, sobre el qual Torres va detallar que s’acabaran dins de termini, a l’agost d’enguany.

Per la seva banda, Judith Salazar va fer la demanda sobre la salut reproductiva alertant que una estudiant havia intentat recopilar les dades pel seu treball de final de grau i li havia resultat impossible. El ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, va apuntar que sempre que es tracti d’informació pública se li ha de fer arribar, i es va comprometre a fer-ho. En aquest sentit, també va fer un repàs de tots els programes de salut afectiva-sexual i de reproducció existents, així com dels serveis a disposició de les joves que fan front a embarassos no desitjats, i va compartir que segons les dades disponibles, els darrers 10 anys dues menors de 16 anys han donat a llum, i que segons la Generalitat, dues menors de 15 s’han sotmès a la interrupció voluntària del seu embaràs els últims 25 anys.