Les persones i famílies en risc  ateses van augmentar fins a les 5.046 l’any 2020, un 28% més que en 2019, quan es van registrar 3.938. Així ho van explicar ahir el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde. El creixement dels casos està especialment vinculat amb la situació provocada per la pandèmia, segons Filloy, qui també va assegurar que, per a fer front a la situació, es van haver de sumar més recursos humans. En aquest sentit, els treballadors socials van augmentar un 35% per a cobrir les necessitats. Per això, Filloy va admetre que «el balanç és negatiu», però va afirmar que es van utilitzar els mitjans necessaris. «Hem pogut donar resposta a la ciutadania. Cal destacar que hem creat noves prestacions i vam acompanyar tots aquells que ho van necessitar», va apuntar.

Entre els expedients que es van obrir, els d’atenció continuada (requereixen ajudes de llarga durada) van créixer un 28% respecte a l’any anterior, situant-se en 1.572. En aquest àmbit, la parròquia amb les pitjors xifres va ser Andorra la Vella, que va comptabilitzar un 30% més de ciutadans que requerien aquest tipus d’ajudes, sumant un total de 471. Seguidament, una altra de les parròquies més destacades va ser Escaldes-Engordany, on un 21% més d’usuaris es van veure afectats per les circumstàncies a llarg termini. 

Pel que fa als expedients d’atencions puntuals, es van situar en 764, una xifra un 11% superior a la del 2019. D’altra banda, de les persones que van necessitar ajuda de llarga durada, cal destacar que es van detectar diversos factors causants dels problemes. Així, es calcula que, de mitjana, cada família o persona va tenir més de dos problemes diferents. Entre els més rellevants, el 81% dels usuaris van sofrir per aspectes econòmics, mentre que el 45% es van veure condicionats per la salut. D’altra banda, el 39% dels casos registrats van tenir dificultats en l’àmbit laboral, al 34% els van afectar problemes sorgits entre familiars i el 28% van requerir ajuda en matèria d’habitatge. A més, els problemes per estudis tan sols van correspondre a l’1% de les persones. En aquesta línia, cal destacar que els problemes laborals van créixer un 109% i els econòmics van augmentar un 20% durant el 2020.

Quant als grups de famílies que van necessitar ajuda, les persones que viuen soles van ser les més perjudicades, englobant el 41% de les sol·licituds. A més, les famílies monoparentals van realitzar el 34% de les demandes. En aquesta línia, Villaverde va assegurar que s’ha experimentat un canvi de tendència, ja que «les famílies monoparentals solien ser sempre les que patien pitjors conseqüències».

Pel que respecta a la nacionalitat, els ciutadans andorrans van conformar el percentatge més elevat de sol·licituds amb un 36%, mentre que les demandes d’espanyols van ascendir al 30%. Davant aquests números, el ministre va ressaltar que «va haver-hi una important quantitat de ciutadans nacionals en risc».
Pel que fa al Servei d’Atenció Immediata, que s’encarrega de respondre a situacions d’urgència social, durant el 2020 es van atendre un total de 116 persones. D’aquestes, el grup de persones soles va concentrar les pitjors dades, ja que van protagonitzar 75 de les sol·licituds. Entre les causes per les quals es va atendre els ciutadans en aquesta situació, destaca la cobertura de necessitats bàsiques de subsistència, problema que es va detectar en 74 casos. D’altra banda, es van registrar 10 actes de violència de gènere i tres ciutadans van sofrir desprotecció i/o abandonament.