Amb el 30% de la població andorrana vacunada, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, fa un balanç de la situació epidemiològica actual al país i ja veu la llum al final del túnel, amb un imminent ús no obligatori de la mascareta en els espais oberts o en reunions entre vacunats. Tot i això, alerta que convé no relaxar-se i recorda que l’única solució per sortir de la crisi sanitària, econòmica i social és la vacunació majoritària. 

–Ja comencem a veure la llum al final del túnel de la pandèmia?
–Jo peco de veure la llum al final del túnel massa sovint perquè soc molt optimista, però crec que ara sí que comencem a notar l’impacte de la vacunació. Malgrat que encara el 30% de la població que tenim vacunada no ha assolit la immunitat, la pressió sobre el sistema sanitari i sociosanitari està caient en picat. Això no vol dir que no anem tenint petits ensurts ni que amb la darrera relaxació de mesures ens pugi una mica el nombre de casos, però l’experiència ens diu que aquests pugen quan es relaxen les persones, no les mesures. És a dir, si la gent que no està vacunada s’ajunta i té diverses interaccions socials sense mascareta, veurem un repunt. De totes maneres, quan es té un grau de població immunitzada com el tenim ara, trobem que aquests brots acaben ràpid perquè hi ha molta gent que fa de tallafoc, o bé perquè està vacunada o bé perquè ja ha passat la malaltia. També soc optimista perquè sé que durant el mes de maig, o principis de juny, arribarem al 50% de població vacuanda al menys amb una dosi. 

–Llavors és possible que fem un pas enrere en les mesures aixecades a la restauració la setmanada passada?
–Les decisions en pandèmia s’han de prendre dia a dia perquè la situació pot canviar en qualsevol moment, però tinc molta confiança en no haver de retrocedir. I per això demano a tothom que sigui molt responsable i que compleixi amb totes les normes i no es barregin bombolles. Si ens comportem, difícilment tornarem enrere.

–Alguns països ja fan especulacions sobre quan començaran a treure l’ús obligatori de la mascareta. Això passarà aviat o encara queda lluny?
–Jo crec que en les reunions entre persones vacunades i als espais oberts serà una realitat aviat, però no puc posar una data. La mascareta en espais tancats on no tothom està vacunat continuarà sent obligatòria encara uns quants mesos més. Tot arribarà de manera progressiva.

–L’aturada d’AstraZeneca va ser una decisió política o sanitària?
–Davant la incertesa, tots els països havíem d’esperar un pronunciament per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès). Per a nosaltres aquests comunicats amb criteris sanitaris van ser suficients per decidir que la vacuna d’AstraZeneca és una vacuna segura i vam decidir tirar endavant perquè la casuística dels dubtes és molt petita enfront el risc de no vacunar-se. Ni l’OMS ni l’EMA han observat cap diferència clara entre edats, sexe o patologies prèvies, així que nosaltres pensem que totes les vacunes són segures, totes funcionen bé i protegeixen molt a qualsevol persona. I seguirem amb aquesta política.

–Malgrat no hi hagi prou evidències científiques, la por ha calat en la població. Li preocupa?
–Jo crec que aquesta por ha calat menys a Andorra que a altres països, per sort. Penso que s’ha fet un flac favor a la humanitat amb la informació que s’ha tergiversat i l’alarma que s’ha creat. Tenim un paraigües que són les vacunes i l’hem d’obrir. Les conseqüències de retardar la vacunació quan parlem d’una població de milions de persones poden ser terribles. Fer perdre la confiança en les vacunes pot causar problemes en la salut, problemes socials i problemes econòmics. Encara no hem trobat cap medicament per pal·liar la Covid-19, per tant, l’única via per sortir de la crisi sanitària són les vacunes. Potser perquè soc metge i això ho valoro molt, però el fet d’haver trobat tantes vacunes i tan segures contra el SARS-CoV-2 en només un any d’investigació passarà a la història de la medicina i la ciència.
També vull recordar que com més gran és una persona, més risc té  de contraure la malaltia, de manera que normalment els joves es vacunen més per solidaritat que no pas per autoprotecció. Però és important que els joves sàpiguen que si no es vacunen, potser no sortirem tan ràpidament de la pandèmia i, per tant, l’economia i les restriccions socials que tant els afecten, no es recuperaran. I no oblidem que hem tingut a dues persones de 23 anys sota ventilació mecànica a la Unitat de Cures Intensives i una d’elles amb seqüeles molt greus que probablement li comportaran problemes la resta de la seva vida. Ni els joves ni ningú està exempt de tenir una complicació greu per la malaltia, en canvi, és poc probable tenir una complicació greu per la vacuna. 
Jo ara mateix estic vacunat i estic molt content, perquè em sento segur, perquè el no estar vacunat suposa estar sotmès a un risc que no se sap quina magnitud pot tenir perquè el SARS-CoV-2 està en constant evolució i, actualment, tot i que està baixant la pressió hospitalària, les noves soques afecten a les persones més joves i presenten quadres més greus. 

–Un dels creadors de la vacuna de Pfizer ha dit recentment que caldrà una tercera dosi de recordatori. Què en pensa vostè?
–Ho dic amb molta cautela, però no hi ha prou evidències científiques per afirmar que caldrà una tercera dosi. De fet, l’experiència d’Israel ens diu que amb dues vacunes és suficient per tornar a la normalitat, així que em reservo una mica davant d’aquestes declaracions, perquè no considero que hi hagi cap raó de pes; altra cosa és que ens haguem de revacunar, que això sí que ho veig possible, però no sé la freqüència (anual o cada dos anys) ni per quant de temps adquirirem immunitat. No ho sap ningú això. El que hem de fer és observar l’evolució de la pandèmia, analitzar-la a cada moment i prendre decisions en funció de tot allò que anem aprenent. 

–Li preocupa que la soca índia s’escampi i tots els esforços fets fins ara no serveixin de res? Diuen que la immunitat de les vacunes actuals podria no ser suficient.
–Això tampoc se sap. L’Índia és un país molt gran amb molta tradició d’interacció social i amb la resta del món. No hem vist mai que una soca es quedi en el país on apareix, per tant, segur que tard o d’hora ens arriba la variant de l’Índia. Ara bé, si aquesta variant serà més forta que les que tenim actualment i si les vacunes podran amb ella o no s’haurà de veure. De fet, es deia el mateix amb les variants de Sud-àfrica i del Brasil i després ha resultat que sí que serveixen.

–Li va sorprendre l’anunci de l’enviament de Portugal a Andorra o estava prèviament pactat?
–Ens va sorprendre i ens va agradar moltíssim perquè creiem que Portugal és un país molt i molt amic. Andorra li deu molt a Portugal, no només per la gran quantitat de ciutadans que tenim d’origen portuguès, sinó per les relacions i suport que ens dona sempre a escala internacional. El fet que la negociació de l’aprovisionament de vacunes passi per Espanya i França, i ara també per Portugal, és una excel·lent notícia entre germans. En aquests moments estem treballant el conveni per acordar quantes vacunes seran i de quina farmacèutica.

–I mentre aquestes vacunes no arriben, com avança el pla de vacunació en aquests moments?
–Ja som a la fase 4, la darrera, en què vacunarem a la població general. Abans, però, prioritzarem col·lectius determinats, com persones amb alguna discapacitat auditiva i visual i que encara no han estat vacunades, o col·lectius que per motius professionals han de viatjar molt sovint.

–Mantenim la previsió de tenir a l’estiu el 70% de la població vacunada?
–Jo diria el 60% de la població vacunada i el 70% de la població vacunable vacunada.