El socialdemòcrata Jordi Font, a la seu d'EL PERIÒDIC, ahir al matí. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El president de la Comissió legislativa de finances i pressupost, Jordi Font, ha estat durant els últims mesos capficat en la reforma tributària, on el pacte entre PS i CR ha fet possible uns canvis que deixen, però, una sensació agredolça.

–¿Quina valoració en fa de la recent aprovació de la reforma fiscal en la seva vessant directa?

–Hi ha dues sensacions, una optimista i una de pessimista. En el sentit positiu, per primera vegada a la història d'Andorra es podrà indexar un pagament d'impostos en funció dels guanys. I aquí s'ha d'agrair el que es va fer l'anterior legislatura, perquè sense les lleis que es van fer aleshores, això no hauria estat possible a dia d'avui, i cal ser cortès amb aquest fet. La part trista, però, és que s'hagi quedat pel camí l'IVA i que, a més, s'hagi condicionat una part de l'aplicació d'aquestes lleis a l'aprovació de la llei de l'IVA. En aquest cas, vist que les dues forces majoritàries al parlament estan a favor de l'IVA, després de les eleccions tothom tindrà interès en fer passar aquest text el més aviat possible.

–¿A grans trets, de quina manera es gravarà la renda dels no residents?

–Hi ha dues tipologies en aquest cas. Es pot crear un establiment permanent Andorra i, per tant estar indexat únicament sobre els beneficis d'aquest establiment permanent, o en el cas que fos realment una actuació fortuïta a Andorra, l'impost serà sobre la facturació. El tracte serà en consonància amb les diferents lleis sobre l'impost de les rendes de no residents que hi ha als diferents països europeus.

–I cal remarcar que hi ha articulats supeditats al vigor de l'IVA...

–Sí, hi ha dues lleis que hauran d'esperar: la de les societats andorranes i la de les activitats comercials. Aquesta és una especificitat d'Andorra, degut a la poca tradició fiscal que hi ha hagut fins ara,que fa que ens trobem moltes activitats fetes a nom de persones físiques i no a nom de persones jurídiques. I això amb el temps anirà canviant. Si es feia amb una sola llei amb el paraigua d'impost sobre societats, els que actuaven com a persones físiques quedaven exclosos i per això s'han fet diferents lleis.

–¿Ha estat molt difícil la negociació amb els reformistes?

–El moment crucial va ser al principi de la legislatura, quan van fer una oposició frontal per no incloure a cap de les proposicions la renda del treball directe de les persones físiques. Però un cop abandonada aquesta idea, la progressió ha estat molt bona i hem tingut una negociació normal i corrent amb un agravant circumstancial: la manca de majoria absoluta. Hem hagut de filar prim i d'introduir coses que no haguéssim posat amb majoria absoluta. Però de la mateixa manera li dic que si mai guanyéssim les següents eleccions amb majoria absoluta, no crec que ens poséssim a retocar d'entrada aquestes lleis. Aquestes aniran evolucionant amb el temps i hi haurà ocasions en aquelles modificacions de rectificar algunes de les coses.

–¿El tarannà negociador de persones com Jaume Serra, de CR, és diferent al d'Eusebi Nomen, d'ApC?

–I tant. Nosaltres, amb CR dins la comissió no tenim cap dificultat de llenguatge, s'entenen perfectament els posicionaments i per això la negociació és possible. Amb Eusebi Nomen és una altra història...

–Vostè ha estat al front de la Comissió legislativa amb més feina d'aquesta legislatura atípica, que acabarà amb anticipades i on s'han pogut fer reformes. Però també han quedat moltes coses al tinter, ¿Quin cos li queda?

–Al meu entendre, ha estat molt interessant el treball en comissió, perquè s'han tocat temes molt tècnics però també amb molta càrrega política, i s'ha fet de forma seriosa, amb suport de tècnics externs i aplicant els nostres criteris polítics i de raciocini. Ha estat una comissió molt activa en què s'han tractat totes les lleis que han fet possible sortir de la llista de paradisos fiscals. Jo he aprés molt de tot aquest treball i estic força satisfet.

–Queda, com apuntava abans, el mal regust de no veure aprovada la reforma fiscal en la seva totalitat, tal i com es podia esperar després del consens amb CR tot i les 54 esmenes al Projecte de llei de l'IVA...

–De fet, si no hagués estat per aquesta conjuntura política, en dues hores més de treball hauria estat possible trobar un acord i treure endavant aquesta llei. El que passa és que ells (CR) han cregut que havien de guardar, com dirien els de Canillo, un roc a la faixa, i aquesta és la recriminació més gran que jo podria fer a CR durant aquesta legislatura. El roc a la faixa són les pròpies eleccions i no calia entorpir el treball general segrestant aquesta llei, com s'ha fet.

–Perquè, per curiositat, de les 54 esmenes de CR, ¿hi havia una bona acceptació dels canvis proposats?

–Miri, ja hi havia 20 esmenes discutides i, de les restants, hi ha 18 que els hi aprovem. I ells ho saben...

–És a dir, que no ha estat pas una qüestió tècnica, sinó més aviat una postura 100% política.

–Equilicua! Ells ho han posat com a una pedra de toc per forçar les eleccions, com si calgués alguna cosa més per forçar les eleccions que la no aprovació del pressupost... Això és inherent a la bipolaritat de CR dins el grup parlamentari i demostra que tenen una sèrie de «clients» electorals als que no els hi convé la llei de l'IVA i s'ho agafen a contracor. I ells pensen que els fidelizaran més de cara a les pròximes eleccions pel fet de no aprovar la llei de l'IVA...

–És possible que fidelitzin a un sector, però ¿i aquells reformistes que sí creuen en l'IVA? ¿No serà això un element que minvi la confiança de molts altres de cara als nous comicis?

–Jo crec que sí, això ha estat per a ells un error greu, ja que al mateix temps de potenciar més aquesta dualitat dins la formació, a les properes eleccions, si tornem a tenir a l'Eusebi Nomen entre els candidats, li tornarem a donar terreny per que parli del seu IVA no, cosa que ens podríem haver estalviat tots plegats i, sobretot, el país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.