PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els cònsols d’Encamp expressen «dubtes» sobre l’aeroport nacional

Majoria i oposició xoquen sobre la rebaixa de la cessió del sòl

Per El Periòdic

Imatge del Consell de Comú d’Encamp, celebrat ahir.
Imatge del Consell de Comú d’Encamp, celebrat ahir. | Comú d\'Encamp

Malgrat que el Comú d’Encamp es manté a l’espera de rebre els estudis que confirmin la viabilitat o no del futur aeroport nacional a Grau Roig, i especialment pel que fa a l’impacte mediambiental, els cònsols d’Encamp, Laura Mas i Jean-Michel Rascagnères, van expressar aquest dijous, durant la roda de premsa posterior al Consell de comú encampadà, els seus «dubtes» i «neguits» en relació amb la instal·lació. Tot i això, Rascagneres va assegurar que la corporació encara no té «cap posició definida», ja que fins que no es disposi de les conclusions finals dels estudis «agafar una posició definitiva em sembla molt agosarat».

El cònsol menor encampadà va manifestar que, principalment, els neguits de la corporació estan relacionats amb tres punts. El primer d’ells fa referència a l’afectació que pot tenir la infraestructura en terrenys comunals, ja que, per ara, «ningú ens ha demanat cap autorització». En segon lloc, va posar en relleu la possibilitat que l’aeroport «afecti la concessió de Saetde» i va recordar que el màxim accionista de la societat, Joan Viladomat, ja s’ha posicionat en contra. Per últim, des del comú encampadà es van mostrar neguits pel que fa a l’impacte mediambiental que, de fet, ha anat en augment des que es van presentar les simulacions de vol. «El dubte mediambiental ha estat més patent amb la presentació», va dir.

Al seu torn, Mas va incidir en què en la simulació «ja es veia que –els avions– passaven molt a prop de les edificacions» i, per tant, «per part nostra seguim en la línia que cal potenciar l’aeroport de la Seu d’Urgell», ja que «el tenim a prop i ja hi ha una infraestructura feta». Malgrat les imatges presentades, Rascagnères ha assegurat que «tampoc et donen una idea real del que pot ser», i és per això que, seguint un criteri de prudència, s’esperarà l’arribada d’aquestes conclusions per posicionar-se d’una banda o l’altra.

Rebaixa al 0% de la cessió del sòl

Un dels punts més destacats de la sessió del consell va girar al voltant de la mesura presa per la corporació a finals de gener de reduir al 0% la cessió del sòl per a fomentar la construcció d’habitatge de lloguer, tal com va quedar permès després de l’aprovació al Consell General. Mas va explicar que la proposta està rebent una «bona acollida», ja que fins i tot hi ha dos o tres projectes a sobre de la taula que han reconsiderat destinar els habitatges al lloguer i no pas a la compra, tal com tenien previst inicialment.

«Estem parlant de pisos de nova construcció a uns preus molt raonables», va dir, assegurant que una de les promocions preveu crear al voltant d’un centenar d’habitatges i una altra prop d’una vuitantena. Tot i això, els promotors encara no han iniciat els tràmits pertinents per rebre els permisos, «però ja ens han vingut a veure arquitectes amb projectes per acabar de perfilar l’adquisició de la llicència urbanística». En aquest sentit, Rascagnères va recordar que la corporació resta pendent de la revisió del pla d’urbanisme, que hauria de ser aprovada el mes vinent, i suposarà un pas que incentivarà la posada en marxa dels projectes.

Tot i que falta una anàlisi més concreta en el qual es treballa per assolir un «resultat real», els cònsols van posar en relleu que, actualment, la mitjana del cost del preu de lloguer a la parròquia se situa entre els 700 i els 800 euros pel que fa a habitatges de tres habitacions, i de 400 euros si es parla de llars amb una habitació.

Des de la minoria socialdemòcrata, el conseller David Rios va reiterar novament la posició en contra de la formació «perquè el comú ja va aprovar una cessió del 10 al 5% fa un any» i «ja no hi estàvem a favor». El representant comunal del PS dubta que el fet de disposar de més habitatges al mercat contribueixi a una baixada dels preus dels lloguers, recordant que la mesura no té una implementació immediata, sinó a mitjà i llarg termini, i no hi ha cap norma que estableixi un topall en el preu que poden fixar els propietaris. «Si l’objectiu és rebaixar els preus, la mesura hauria d’obligar els promotors a fixar uns imports que realment facin baixar els preus del mercat», va indicar, segons va informar l’ANA.

PUBLICITAT
PUBLICITAT