La reunió plenària de la XXVII Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern, celebrada ahir a Soldeu, va signar una declaració conjunta de 72 punts que fan honor al lema escollit per a la cita, posant en relleu aspectes com la cooperació en matèria de salut per fer front a la crisi de la Covid-19, l’aposta per la innovació i la digitalització, el desenvolupament sostenible dels territoris o la importància de fer front a les desigualtats que, en un context de pandèmia mundial, s’ha aguditzat. 

En aquest sentit, la secretària general iberoamericana, Rebeca Grynspan, va compartir que una de les conclusions que extreia dels anys de la Secretaria Pro Tempore (SPT) d’Andorra, era que aquesta cimera «històrica» havia ajudat a la «consolidació de l’espai de diàleg» dins del si de la comunitat iberoamericana, i a la seva consolidació com a regió agermanada, que a més, havia contribuït a «reforçar Iberoamèrica en l’espai internacional». De fet, Grynspan també va assegurar que molts països i institucions internacionals  s’havien congratulat de la celebració del fòrum, i d’entre totes, va destacar la felicitació i suport del papa Francesc. Així mateix, durant la trobada, també es va emetre un missatge prèviament gravat del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va declarar, durant el seu parlament inicial que «les situacions inesperades obren la porta a la necessitat de nous acords», detallant la importància de refermar els llaços entre els països iberoamericans i d’arreu del món per poder trobar la sortida definitiva als principals problemes que afecten les societats del món. Per això, va posar en relleu que «aquest món no està fet per caminar sols; caminem acompanyats dels objectius de desenvolupament sostenible».

Entrant al detall del debat, l’element que van ressaltar els 23 ponents va ser la necessitat de garantir l’accés universal a les vacunes contra el coronavirus. Els mandataris van recordar el conveni anunciat la jornada anterior per a l’establiment d’un acord mundial per la lluita unànime davant de futures pandèmies, i van denunciar obertament que, tot i els esforços de programes com Covax, els vaccins no estan arribant arreu del món amb la mateixa igualtat. «Els països desenvolupats estan duent a terme polítiques d’acaparament injustes que neguen i van en contra de la solidaritat», va reclamar el president de la República Dominicana, Luis Abinader, que també va apostar per tirar endavant «una aliança per un nou model de repartiment». En aquest sentit, el president de Bolívia, Luis Arce, va plantejar «actuar davant les farmacèutiques que tenen les patents de les vacunes per aconseguir un accés global de totes les nacions». Aquest repte va ser recollit per part del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que en el seu parlament va anunciar que plantejaria l’eliminació de les patents a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), indicant que «la propietat intel·lectual no pot ser un fre en la lluita contra la Covid-19». A més, Sánchez també va avançar que Espanya cedirà entre el 5 i el 10% de les vacunes que rebi, un cop s’assoleixi el 50% de vaccinats al país, als països d’Amèrica Llatina, un percentatge que segons el president podria suposar uns set milions i mig de dosis.

Innovació sostenible

Els eixos del lema de la cimera celebrada a Andorra també van estar freqüentment referits durant la reunió, com és el cas de la necessitat d’innovar i digitalitzar la societat iberoamericana i que «la pandèmia havia accelerat», segons el president de Xile, Sebastián Piñera. Per aquest motiu, des de Guatemala, el seu president, Alejandro Giammattei, va apostar per «promoure una cooperació per l’ús i desenvolupament de les tecnologies per acabar amb la bretxa digital als països de rendes baixes i mitjanes».

I, pel que fa a la qüestió mediambiental, tots els ponents van trobar que aquesta evolució no es podria fer sense garantir la sostenibilitat. En aquest sentit, el president d’Honduras, Juan Orlando Hernández, va refermar la necessitat de fer front al canvi climàtic perquè, països com el seu són víctimes de fenòmens meteorològics extraordinaris fruit d’aquesta afectació.

Un altre element tractat en el fòrum va ser el repte d’encarar la recuperació econòmica després de la crisi del coronavirus. Així, van fer menció de la possibilitat de crear programes de finançament pels països més afectats o el retorn en drets especials de gir, fent una crida als països rics a cedir-los als que més ho necessitin. Perquè, tal com va alertar el president d’Argentina, Alberto Fernández, «el món s’enfronta a una recuperació desigual». Una desigualtat que també s’ha evidenciat en matèria de gènere fruit de la pandèmia, i que van posar sobre la taula el president espanyol i el de ministre de Relacions Exteriors de Nicaragua, Denis Moncada.

Polèmica amb Veneçuela

Aquesta imatge d’unió es va veure afectada per la crítica oberta d’alguns dels ponents a la participació de Veneçuela a la cimera. En concret, Colòmbia, Equador, Uruguai, Brasil i Paraguai van clamar contra el règim de Maduro: «Abracem la democràcia i rebutgem qualsevol mostra d’autoritarisme i totalitarisme. I aixequem la veu, perquè si no ho fem, ens estarem convertint en legitimadors d’aquestes pràctiques», va dir el president de colombià, Iván Duque. 

Per la seva banda, la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Eloína Rodríguez, va exigir «el respecte a la voluntat sagrada de la ciutadania veneçolana», i va assegurar que aquestes expressions corresponien a «veus menors a l’autoritat del nostre territori».