• Un complex i meticulós procés farmacèutic garanteix que els medicaments arribin diàriament al país H La saturació d'establiments no afecta la dispensació diària als ciutadans

La cinta robotitzada que transporta els medicaments, al magatzem de Lleida Foto: jesús conte

Anar a una farmàcia i adquirir un medicament és un procés habitual i fins i tot còmode. Amb sort, el fet d'entrar a l'establiment, demanar, pagar i marxar no supera els tres minuts de durada. Però per garantir aquesta facilitat per al ciutadà cal abans un complex sistema d'adquisició de productes que a Andorra funciona com un precís rellotge.

La tasca de diagnosi i tractament és fruit de les capacitats del farmacèutic, però la implantació de les noves tecnologies ha facilitat enormement tot el que no engloba aquest camp. Un exemple és la gestió realitzada a partir de la Federació Farmacèutica, la cooperativa que s'encarrega de transportar els medicaments espanyols a les farmàcies d'Andorra (són un total de 34 socis).

A partir d'un sistema informàtic que va recollint tots els medicaments venuts al llarg del dia, les farmàcies andorranes envien automàticament la seva petició d'estoc al magatzem de la cooperativa, ubicat a Lleida. És allà on un meticulós sistema robotitzat llegeix aquestes dades i s'encarrega de fer la selecció demanada. A partir d'aquí, apareix la tasca humana. A les sis del matí el camió surt de Lleida direcció a Andorra. El recorregut el realitza de dilluns a dijous, degut a que de divendres a diumenge el servei de Duana roman tancat.

Joan Torrent, de la Farmàcia Torrent, a Encamp, comprova cada matí que la comanda sol·licitada el dia abans és la correcta. Generalment, el que arriba amb més freqüència són «els antibiòtics, els antiinflamatoris i els medicaments de recepta diària», explica Torrent. La comanda arriba en caixes, a excepció dels medicaments que requereixen d'un tractament més meticulós, i que venen empaquetats individualment i amb aïllants tèrmics.

Lluny queden, recorda Torrent, els processos d'omplir fitxes i llibretes a mà cada dia abans de tancar la farmàcia comprovant, un per un, els productes que s'havien venut i els que calia renovar, també en cas de medicaments caducats.

El procés és tan complex com mecànic, però no per això cal deixar de destacar que funciona perfectament. El sistema es fa servir d'una manera similar per als medicaments provinents de França. En el cas de la farmàcia encampadana, la relació entre els medicaments francesos i els espanyols és del 50%.

Amb tot, poques vegades les farmàcies del país es queden sense un medicament en estoc. Si el sistema del magatzem de Lleida denota que alguna petició no pot ser facilitada es contacta amb el magatzem de Terrassa, que també té la cooperativa. Tot es realitza pensant en l'usuari final, que quan requereix d'una curació està acostumat a tenir sempre els medicaments a l'abast.

Saturació de farmàcies

Actualment a Andorra hi ha al voltant de 65 farmàcies, explica Torrent, una situació «desmesurada», segons el farmacèutic, i que es deu a l'estil anglès d'obertura lliure d'establiments que s'aplica al Principat. A França i a Espanya està més controlat, «en el cas espanyol només pot haver-hi una farmàcia per cada 4.000 habitants i han d'estar separades entre elles almenys per 250 metres», explica Torrent, que lamenta que, avui mateix «qualsevol ciutadà pot obrir una farmàcia just al costat de la meva sense cap problema».

Malgrat la saturació, el sistema d'adquisició, compra i transport de medicaments funciona sense fissures. Torrent ho corrobora dia a dia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.