PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Museu Fàbrica Reig reviu la història etnogràfica del tabac

El llibre ‘Cal Rafeló’ relata com era la vida i el treball a les fàbriques

Per El Periòdic

Portada del llibre ‘Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig’.
Portada del llibre ‘Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig’. | Museu Fàbrica Reig

El Museu l’antiga Fàbrica Reig va presentar ahir a la tarda el llibre Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig. Una aproximació etnogràfica a la indústria del tabac Andorra. Els autors, Isabel de la Part i Pere Montcusí, relaten com era la vida a les fàbriques de tabac del Principat a partir d’un treball de més de 15 anys en què la fundació va recopilar una gran quantitat de documentació i d’informació a través de testimoniatges que van formar part d’una de les activitats més importants que hi ha hagut al país.

Durant la presentació, la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, va insistir que la base de l’obra és donar a conèixer quines eren les funcions dins de la fàbrica: «No hi havia gairebé informació sobre aquest aspecte, però, per sort, vam tenir temps per a parlar amb moltes persones que ho van viure des de dins». En aquest sentit, també va destacar la visió de com era la vida entorn d’aquest lloc de treball.

La directora de la Fundació Julià Reig i del Museu Fàbrica Reig, Maria Martí, va opinar que el llibre tracta la història d’una indústria «que continua sent un referent per al país». A més, va destacar que aquesta va suposar un factor diferenciador respecte a les comarques pròximes: «Som Pirineus, i en aquest territori no era comú la fabricació de tabac». D’altra banda, en la mateixa línia que la seva companya, va apuntar que es narra des del punt de vista dels propis implicats i «fins i tot hem respectat la manera de parlar de les persones», ja que consideren que el català d’Andorra té una gran riquesa cultural.

Un dels apartats més tractats per totes dues professionals de la fundació va ser el dels contrabandistes. Ribas va afirmar que era una activitat molt important, ja que es tractava «d’un contraban de subsistència» i va assenyalar que a Andorra el tabac era més barat».

Els autors també mostren quin era el paper de la dona a les instal·lacions, on feien diversos treballs de forma «més hàbil», segons va explicar Ribas. D’altra banda, es pot llegir la implicació familiar en la professió. Algunes de les cases tenien accés directe a les fàbriques.

A pesar que es va llançar el llibre, des de la Fundació Julià Reig asseguren que la recollida d’informació no es va realitzar amb aquesta finalitat. Es tracta «d’Un treball de documentació», segons Ribas. Aquest compta amb 29 cintes plenes de declaracions que els recercadors poden consultar. La presidenta de la fundació explica que es va decidir treure el llibre en un moment en el qual «aquesta indústria ha canviat molt i era interessant publicar-ho». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT