Ni 72 hores ha durat el projecte de la Superlliga Europea. 12 equips van comunicar que es llençaven a l’aventura amb aquest plantejament i, el dimarts a la nit, una espantada conjunta de tots els equips anglesos que formaven el grup de fundadors va fer trontollar l’estructura de la proposta. El passat diumenge, els equips amb més poder dins de l’elit futbolística van donar un cop damunt de la taula i van anunciar la creació d’una competició «en la qual els millors clubs i jugadors puguin competir entre ells de manera més freqüent». Barça, Madrid, Atlètic, Manchester City, Manchester United, Liverpool, Tottenham, Chelsea, Arenal, Milà, Inter de Milà i Juventus van ser els primers clubs fundadors d’un torneig que tenia previst començar «al més aviat possible», sense data confirmada però amb el curs 2022/23 com a opció més possible.

Minuts després d’aquest anunci, una allau de crítiques provinents, no solament per part dels aficionats d’equips més modestos, sinó també per part dels propis aficionats d’aquests clubs grans i la classe política dels països implicats, van fer tremolar tot el panorama del futbol europeu. La primera autoritat política en mostrar públicament el seu desacord va ser el president de França i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, afirmant que la Superlliga era «una amenaça al principi de solidaritat i el mèrit esportiu», i que, en conseqüència, «l’Estat francès secundarà tota iniciativa de la Lliga de Futbol Professional, la Federació Francesa de Futbol, la UEFA i la FIFA per a protegir la integritat de les competicions federatives nacionals i europees». Arran de tot el rebombori que es va formar i que va traspassar per molt les barreres purament futbolístiques, els equips de la lliga anglesa van decidir fer un comunicat conjunt i desvincular-se del projecte impulsat pel president del Reial Madrid, Florentino Pérez. Després d’aquesta espantada massiva, la Juventus va ser el següent club en abandonar, no sense veure abans com les seves accions queien un 11%. Cap a les 12.00 hores d’ahir, i quasi conjuntament, Inter de Milà i Atlètic de Madrid van llençar un comunicat informant que tampoc no formarien part de l’aventura europea, text que copiaria una hora després el Milà. 10 comunicats en menys de 48 hores per enfonsar els fonaments de la proposta de la nit al dia.

El secretari d’estat d’esports, Justo Ruiz, va voler compartir la seva visió sobretot el que estava esdevenint. «El projecte s’ha desinflat ràpidament gràcies, en part, a la resposta contundent dels aficionats i la classe política». Ruiz també va recalcar que «com a esportista i com a romàntic del futbol, els valors dels quals tant ens agrada parlar quedaven en dubte amb la proposta presentada per aquests gegants del futbol», al que va afegir que «que un equip petit pugui enfrontar-se contra un gegant i tenir l’opció de donar la campanada és un al·licient per a l’afició, i ja no sols dels equips modestos, sinó també, com s’ha vist, dels equips més respectats». «Si ens lleven l’opció que un equip de Segona Divisió o de Segona B pugui eliminar d’una competició un equip important, el futbol perd una part molt impostant d’aquest, perd l’essència», va defensar Ruiz, mentre afegia que «als equips grans també els agrada guanyar la lliga, per exemple, en camps petits, i per a aquests és una motivació molt gran poder disputar trobades contra equips amb tant de nivell. Si ho extrapolem a escala de seleccions, imagina’t que ara ens diguessin que Andorra ja no podrà competir mai contra França, Anglaterra o Alemanya, sinó que competirem únicament contra San Marino, Liechtenstein i Luxemburg, doncs es perd aquesta motivació i aquest al·licient, que és el maco del futbol».