PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Arrenca la Cimera més participativa de la història

Els mandataris fan una passejada per Soldeu en un acte de demostració de seguretat al país

Per Victoria Gómez Pérez

Els caps d’Estat i de govern, ahir a Soldeu.
Els caps d’Estat i de govern, ahir a Soldeu. | ANA/E.C.

Amb més d’una hora de retard, la XXVII Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de govern va donar ahir el tret de sortida a Soldeu. El cap de Govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, van esperar pacients l’arribada primer del representant del copríncep francès, Patrick Strzoda, i posteriorment del copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i de la secretaria general iberoamericana, Rebeca Grynspan. Després, va ser el torn de prop d’un centenar de persones entre autoritats i delegacions que no es van voler perdre la cimera «amb més representació de la història», en part, pel seu format híbrid en què la majoria de mandataris hi van acudir de manera telemàtica. 

Per la catifa vermella també hi van desfilar tots els presidents dels grups parlamentaris i alguns ministres andorrans, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, o el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol. Així mateix, hi van assistir presencialment els ministres d’Afers Exteriors d’Espanya, Portugal, Guatemala (per ser aquest el darrer país a celebrar la Cimera) i de la República Dominica (per ser l’encarregada d’agafar el relleu al Principat). Els últims en fer acte de presència van ser el president espanyol, Pedro Sánchez, el primer ministre i el president de Portugal, António Costa i Marcelo Rebelo de Sousa, els presidents de Guatemala i la República Dominicana, Alejandro Giammattei i Luis Abinader, respectivament, i el rei Felip VI. 

Amb l’arribada de tots els presents, es va procedir a la foto de família amb l’emblemàtica pista de l’Avet de fons que, a causa del retard, ja només s’intuïa a les fosques. Posteriorment, i en un acte de demostració de la seguretat que regna en el país, els caps d’Estat i de govern van fer un breu passeig per la carretera, en què es van poder pràcticament barrejar amb els periodistes i fotògrafs sense que fos necessària cap intervenció policial. 

Seguidament van arribar els discursos institucionals en els quals les paraules més repetides van ser «pandèmia», «vacunes» i «germanor». Així, Espot va arrencar les intervencions assegurant que Soldeu és «on comença Iberoamèrica» per trobar-se enclavat entre els dos costats dels Pirineus. Després d’un resum històric i social del país, Espot va recordar els vincles que Andorra manté amb Espanya, «que són incomptables», i amb Portugal. En un guiny cap al primer ministre i el president lusitans, va agrair la «contribució» de les moltes famílies portugueses que viuen avui al Principat i que s’han convertit en un «motor» indispensable en diferents sectors econòmics. Tanmateix, va reconèixer que Andorra ha estat l’últim país a integrar-se a la comunitat iberoamericana, però va presumir de ser el més «iberoparlant», ja que a banda del català com a llengua oficial, el castellà i el portuguès són el segon i tercer idiomes més parlats. 

Per la seva banda, Grynspan va dedicar unes paraules d’agraiment per a la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, que no va poder assistir a l’acte per estar confinada, i va assegurar que «mai un país tan petit havia deixat un llegat tan gran». 

Quant als coprínceps, Vives –l’únic que va tenir un record cap a les víctimes mortals de la pandèmia, «d’arreu, però especialment d’Iberoamèrica»– va fer especial èmfasi a la «germanor» i «cooperació» per sortir plegats de la crisi sanitària i va apel·lar a la solidaritat per ajudar als països amb menys recursos en el seu accés a les vacunes. Strzoda, per la seva banda, també va fer referència al multilateralisme per superar la pandèmia i va fer una crida a la unitat entre nacions. 

Finalment, cal destacar que fa mesos que ambaixadors i representants designats per Juan Guaidó van emprendre una lluita per evitar que el president Nicolás Maduro participi en la Cimera per considerar-lo a ell «un dictador i un violador dels drets humans» i a la cita «una festa de la democràcia i les llibertats». Fa 15 dies, però, Ubach va confirmar que Andorra havia convidat Maduro perquè la participació correspon als màxims representants dels governs legalment establerts per les Nacions Unides i va afegir que Guaidó és només un «membre de l’oposició». Tot i això, els seus seguidors han seguit en l’empeny de difondre arreu del món un missatge a través del qual afirmen que la participació (telemàtica) del president de la república bolivariana és «una taca» per a la Cimera. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT