La síndica general, Roser Suñé, repassa els fets que han marcat aquests primers dos anys de legislatura. 

–Fa poc més d’un any que va esclatar la pandèmia al Principat, com ha afectat la feina del Consell General? Quines mesures han hagut de prendre?
–Referent a l’organització interna, en la primera part de la pandèmia, es va repartir la gent en dos equips per no quedar afectats en cas de contagi i, alhora, mantenir el ritme de feina relacionat amb el treball legislatiu que es feia en aquell moment. Després pel que fa a la feina legislativa, és evident, que en aquell període s’ha legislat molt en relació amb tota la problemàtica generada per la Covid. Es van fer totes les lleis de mesures urgents, es va fer la llei d’Estat d’Alarma i Emergència, per tant, tot el treball de legislació va quedar també condicionat per la mateixa pandèmia, però és el que tocava per donar resposta al ciutadà.

–Creu que el Consell General ha estat a l’altura del que la societat s’esperava en la gestió de la pandèmia?
–Jo crec que sí. Tampoc sé exactament el que s’esperava la societat perquè és una cosa que no havia passat anteriorment. El que s’ha fet és un treball legislatiu de creació de mesures que permetien donar les respostes necessàries a la societat, tant en la part sanitària com en la part econòmica, que crec que és el que calia fer.

–En l’àmbit de grups parlamentaris, ha costat trobar el consens per crear aquestes mesures que donessin resposta a les necessitats de la societat?
–Des del meu punt de vista no; tot i això, cal matisar què s’entén per això. S’ha treballat molt bé i tots els grups han participat d’una manera activa en reflexionar sobre les mesures i, per tant, acabar legislant sobre elles; després, una altra cosa és el resultat de les votacions, on cadascun ha manifestat les seves discrepàncies que hagin pogut haver-hi en alguns aspectes. Al treball, al que ha estat la fase de treball, sí, hi ha hagut bona harmonia.

–Ha trobat a faltar alguna mesura addicional o les que s’han aprovat han estat les justes i necessàries?
–Per mi en aquell moment van ser les necessàries. Si analitzem amb la mirada d’avui el que es podia haver fet, és molt fàcil. En el moment en què es legisla no tant, jo recordo els primers 15 dies, eren moments entre desconcert i por, en el sentit de no saber massa a què ens abocava la mateixa malaltia.

–Considera que és necessari assolir pactes d’estats en alguns punts, com les pensions, de gran impacte per a la societat?
–Aquí és quan entra el treball dels grups parlamentaris. Actualment, hi ha una proposta d’acord que ha presentat la majoria i entenc que els altres grups necessiten el seu temps d’anàlisi d’aquesta proposta i manifestar-ho. Pacte o no pacte és un tema que s’haurà de treballar; seria bo que hi hagués un pacte per poder, com jo dic sempre, tenir més visions, perquè com més visions, més enriqueixes el debat, però el treball s’haurà de fer. El tema de les jubilacions és un tema que fa molt temps que sabem que se li ha de donar resposta.

–Quins són aquells punts que vostè creu que requereixen aquesta unió entre els diferents grups parlamentaris?
–El pacte d’Estat pel tema de l’acord d’associació; una mesura on es va arribar a aquest pacte d’Estat en què tots els grups van firmar. Després s’haurà de veure la feina d’alguns grups que estan treballant per fer una proposta conjunta en l’àmbit de polítiques de joventut i, després caldrà veure si en sanitat o altres àmbits en què es pugui assolir un acord, s’aconsegueix a partir del treball en grup.

–És necessària aquesta unió en moments com ara, de pandèmia, on cal recuperar i impulsar de nou el teixit econòmic?
–És bona la col·laboració de tots per tirar endavant el país i donar resposta a les necessitats dels ciutadans; això no vol dir que tots ho hagin de veure de la mateixa manera. Jo sempre he reivindicat que dins d’aquesta capacitat de divergir en certs punts també es troba la manera de fer avançar les coses.

–En una època complicada, com la que s’està vivint amb la Covid, no ha trobat a faltar més d’unió o consens en dos punts bàsics com són  la llei de mesures urgents o la de l’habitatge?
–En el tema habitatge hi ha dues visions que entenc que no generen la mateixa línia d’acció; és evident que els grups de la majoria defensen la seva i els altres, suposo, que tenen a seva. S’està ara en treball de comissió i veure el resultat que té amb les diferents esmenes que han presentat els diferents grups. Forma part del debat tradicional que es fa. Referent a les mesures urgents, és el text que va sorgir i es va aprovar en el Consell General.

–La cimera Iberoamericana o la visita dels reis d’Espanya, ajuden a posicionar Andorra dins d’Europa i el món o són actes simbòlics? 
–Sempre ajuden. Tot allò que et permet relacionar-te amb diferents estats i personalitats ajuda a fer que Andorra, com li passa a tothom, pugui ser més ben explicada i més ben entesa.

–Referent a la cimera, creu que pot quedar deslluïda perquè no pot ser 100% presencial?
–És una tema que gestiona l’Executiu, però entenc que la participació telemàtica serà suficientment important per donar valor a la declaració que es pugui fer.

–El reis d’Espanya van visitar, precisament el Consell General, quina va ser la sensació amb la qual van marxar? 
–A banda d’una relació molt cordial i amable, es van mostrar molt interessats per comprendre i entendre el funcionament del país. Aquí, en concret, van visitar la Cassa de la Vall i vam explicar la transformació que havia viscut des del Consell de la Terra fins a arribar a la Constitució de l’any 93 i tota la simbologia que el mateix edifici. Va ser molt interessant. 

–És la primera dona que assumeix el càrrec de síndica general, s’ha notat aquesta mà femenina?
–Jo sempre vaig dir des de l’inici que la gestió seria la mateixa que pugui fer una altra persona. Cert que estic contenta pel fet de ser la primera dona perquè és una demostració pel poble que també les dones podem ocupar el nivell màxim en un organisme. Jo crec que es gestiona tan bé com se sap, però el mateix que faria un company meu home que estigui en aquest lloc. Jo sempre vaig reivindicar el tacte de normalitat pel que fa a la gestió; no per ser dona ho fas millor o pitjor ni tens característiques femenines. Dit això, és veritat que potser ens agrada aquest treball conjunt de facilitar el contacte entre tots.

–Que els hi diria a les dones que l’han vist arribar a síndica general perquè s’animin?
–Que totes ho poden ser. És una voluntat de creure-t’ho tu mateixa que pots aconseguir poder ocupar aquest lloc. No sempre és evident.

–Quins són els punts més complicats del càrrec? S’incrementen pel fet de ser dona? 
–Jo no diria que es compliquen pel fet de ser dona. La feina d’un síndic o síndica és una feina de gestió de parlament en el qual ha d’ocupar aquest lloc de neutralitat amb relació als grups i, per tant, ha de facilitar la tasca i el treball d’organitzar les feines del parlament. On hi ha la dificultat més important seria no aconseguir tenir aquesta relació fluida per poder treballar, que no ha passat, i, per tant, es tracta poder facilitar tota la feina del mateix Consell. Per mi no hi ha diferència en què ocupi aquest càrrec un home o una dona.

–Quines han estat les mesures o lleis que han marcat aquesta primera meitat de la legislatura? 
–Totes les relacionades amb la pandèmia; totes les lleis de mesures urgents que han creat les figures dels Ertos, que han creat els requeriments sanitaris. Totes les lligades a la pandèmia han estat les més importants, però també estacaria l’entrada d’Andorra al Fons Monetari Internacional i que va suposar la culminació d’un procés molt llarg que s’havia iniciat fa molt temps. Ara en aquests moments hi ha la llei de transparència, que està en procés de treball, i que serà una llei important perquè acompanyarà aquest creixement de fer més coneguda la manera de fer de les institucions i amb el qual s’ha de seguir treballant. Aquest primer bloc de dos anys, però, queda condicionat totalment per les lleis relacionades amb la pandèmia.

–Aquestes lleis es quedaran ja de forma permanent o una vegada finalitzi la situació de pandèmia desapareixeran?
–Com a lleis que hagin de continuar espero que no perquè van lligades a la pandèmia; obriran algunes portes de reflexió en alguns elements, segur, però les pròpies haurien de tenir caducitat amb la pandèmia. Això ja no depèn de factors que no controlem nosaltres, depèn de com evolucioni el procés de vacuna, el virus, entre altres.

–Per exemple, els ERTOs, haurien de tenir caducitat o han arribat per quedar-se?
–Com a ERTOs han de tenir caducitat. S’ha de reflexionar si aquest és un model que ha de ser-hi, perquè implica una valoració diferent de com es gestiona tot el tema de contribucions.

–Quines són les mesures que, una vegada finalitzi la pandèmia, es quedaran?
–Jo ara no t’ho podria dir perquè penso que van lligades a la pandèmia. Quan acabi la pandèmia, haurem de veure d’aquestes experiències i, deixant assentar el que ha passat, s’haurà de valorar, també els recursos econòmics que es necessiten, quins elements poden tenir una certa transformació per poder continuar.

–En la segona meitat de la legislatura, quines seran les lleis que la marcaran?
–S’està treballant en una llei de finances comunals, que està entrada, i la llei d’igualtat, que està en tràmit de treball i veurem en quin moment pot ser votada o no.