Dani Hurtado és un noi andorrà de 17 anys i és el millor jugador del seu país de Brawl Stars, un videojoc multijugador en línia de tres contra tres disponible per a mòbils i tauletes. Llançat el 2018, Brawl Stars fou escollit joc de l’any al 2019. Se’l coneix al joc amb el nom de «Hurtado».

– Abans d’iniciar-vos a la competició amb el Brawl Stars, ja vau provar abans un videojoc de la mateixa companyia, el Clash Royale. A quina edat vau començar a jugar, i després competir, en aquest videojoc?
– Vaig començar a jugar al Clash Royale quan tenia uns 13-14 anys, que va ser tot just quan es va estrenar el videojoc. Primer només va estar disponible al Canadà, però quan es va llançar a tot Europa me’l vaig descarregar perquè sabia que anava a ser un «bombàs», pel fet que aquesta companyia de videojocs per mòbils (Supercell) acostuma a treure grans títols. El vaig començar a jugar perquè m’agradava, i en adonar-me que era bastant bo, vaig decidir apuntar-me a tots els tornejos presencials i en línia que vaig veure a Andorra.

– Quina ha estat la vostra millor marca o reconeixement al Clash Royale?
– En aquest videojoc vaig arribar a quedar primer d’Andorra en un torneig bastant gran que va organitzar l’empresa WhatYouPlay i en el que vaig gaudir molt, ja que hi havia un gran nivell.

–  I quin dia vau decidir deixar de costat el Clash Royale per posar-vos a jugar a Brawl Stars?
– Vaig deixar de banda el Clash Royale en el moment en què em vaig adonar que el joc ja no m’apassionava tant com al principi. Llavors vaig dir, vaig a jugar a aquest nou videojoc (Brawl Stars) perquè veig que se’m dona molt bé i podria aconseguir grans objectius. Al cap i a la fi, un ha de fer el que li agradi i en aquell moment jugar a Clash Royale ja no em suposava una motivació. Per aquest motiu vaig endinsar-me al Brawl Stars.

– Parlant ja del tema de Brawl Stars, quins van ser els vostres primers passos per arribar a convertir-vos en un jugador professional?
– Per arribar a competir a Brawl Stars vaig començar igual que amb el Clash Royale, jugant en ladder, és a dir, a escala de rànquing local. En el cas de Brawl Stars, sempre em va agradar estar al capdamunt de la classificació. Al principi em vaig proposar arribar al TOP 1 del meu país, Andorra, el qual no em va costar gaire aconseguir perquè el nivell que hi ha al Principat en eSports no es pot comparar amb el que hi ha a Espanya. Així doncs, em vaig proposar arribar més lluny; i per això vaig voler demostrar el meu nivell en un rànquing espanyol i més tard europeu. Quan vaig entrar a la classificació espanyola, em vaig adonar que hi havia una gran diferència en comparació amb la classificació d’Andorra, ja que trobava a molts bons jugadors. No obstant això, cada temporada em posicionava entre els 50 primers. Fins que va arribar un dia que vaig decidir anar més enllà i lluitar per assolir la primera plaça. Recordo que per això vaig haver de disputar partides durant dues setmanes d’una forma molt intensa; arribant a jugar fins a 15 hores al dia. Psicològicament vaig acabar tocat, però vaig aconseguir el meu objectiu i em vaig coronar ocupant el primer lloc de la llista espanyola. Després de fer-ho vaig rebre un gran suport a les xarxes socials. Sempre he estat una persona a qui li encanta fixar-se reptes per així poder batre’ls; crec que l’ésser humà no coneix límits.

– Com es va sentir després d’obtenir la primera posició d’Espanya?
– Recordo que vaig estar els dos dies següents sense jugar perquè tenia el cap que me n’anava a explotar, estava bastant cansat. A la vegada vaig superar el rècord històric de més copes obtingudes en aquella temporada, de fet, vaig ser el segon en fer-ho a la llista espanyola; amb més de 40.000 copes. Després d’aquesta gesta vaig sentir una satisfacció impressionant, amb un gran suport de la gent. Em va servir l’experiència per a no enfadar-me quan perdia alguna partida i aprendre dels meus errors, perquè en haver de jugar tantes partides seguides al dia era important acceptar una derrota i seguir endavant per guanyar les següents.

– Durant la vostra primera etapa com a competidor, vau poder comptar amb algun entrenador o mànager?
– El meu primer equip de competitiu va ser la Cometa Academy, que és la cantera d’un equip espanyol anomenat Cometa Team. Allà hem van ensenyar el funcionament bàsic del que correspon a un equip i els seus jugadors, a més disposàvem d’un entrenador  i un mànager. En aquells moments no hi havia la figura de l’analista, que sí es troba actualment. El que millor ens van explicar va ser el tema de la comunicació, a donar-li molta importància. Tant el fet de comunicar els aspectes que es refereixen al nostre equip com als del contrari. També hi ha altres factors com el fet de controlar els nervis en un torneig. En aquella etapa vaig descobrir realment de què anava el joc a nivell competitiu.

– I en aquesta fase inicial de la vostra carrera, guanyàveu alguna remuneració o incentiu?
– En aquells moments no teníem un salari mensual perquè acabàvem de començar, no obstant això, sí que guanyàvem una mica de diners quan disputàvem algun torneig en l’àmbit espanyol com la Jade League. Quan per exemple pujàvem de divisió, ens atorgaven 50 euros repartits per als tres jugadors.

– Heu esmentat abans el tema de les hores de joc. Ara mateix, quant de temps invertiu a Brawl Stars?
– Avui dia molt poques hores perquè estic buscant un equip per a competir i la situació està difícil. En aquests moments estaré jugant al voltant d’una hora al dia. Encara que el tema de les hores depèn de la teva situació; perquè quan un competeix i està sota la rutina de preparació d’un torneig, fan falta unes tres o quatre hores diàries de joc només per a practicar. Segons quin equip, es fa un o dos entrenaments al dia i cadascun equival a una hora i mitja o dues.

– Heu estat en alguns equips de Brawl Stars de talla internacional, com és el cas de State Gaming. Així doncs, quin ha estat el vostre millor resultat o posició en un torneig a nivell col·lectiu?
– El millor posicionament en equip el vaig assolir quan estava a State Gaming, que era un equip espanyol, després d’aconseguir classificar-nos per als vuitens de final d’Europa i Àfrica en un dels tornejos mensuals que donava accés a la Copa mundial de Brawl Stars, que és on es troben els millors equips del món i on es guanya més diners.

– Per acabar, quin o quins han estat els moments més especials que heu viscut amb Brawl Stars?
– La veritat és que he passat molt bons moments amb els videojocs, els he agafat afecte. Però si hagués d’escollir, em quedo amb tres moments. El primer va ser durant el meu primer torneig presencial a Andorra, on vaig quedar primer en Clash Royale. Recordo que va haver-hi un gran ambient, em mirava molta gent i vaig rebre un gran suport. El segon, va ser una jugada que vaig fer en un torneig del ESL Màsters Espanya, on vaig remuntar una partida només gràcies a la meva intervenció i després ens vam posar a cridar per la victòria. I el tercer millor moment va ser sens dubte quedar primer en la classificació espanyola; el que equivalia en aquells moments com a tercer del rànquing mundial.