La Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) tanca el 2020 amb una clara incidència de la Covid en els seus resultats. D’aquesta manera, el president del Consell d’Administració de la CASS, Albert Font, va indicar ahir, en la presentació del balanç de l’any, que la despesa per les prestacions econòmiques d’incapacitats temporals –baixes– va augmentar un 28,8% respecte al 2019 i es van situar en els 50,15 milions d’euros, 6,78 dels quals corresponen a baixes relacionades amb la Covid.

En aquest sentit Font va especificar que el 2020 es van comptabilitzar 9.217 baixes per la pandèmia. D’aquestes, el 54% van ser per l’aïllament després d’un contacte amb un positiu, mentre que només el 46% van ser originades pel diagnòstic de la malaltia o les seves seqüeles.

Un any «excepcional» en què la branca general va tenir un dèficit de 39,7 milions d’euros, el que representa un increment de 16,6% respecte al 2019. Aquesta major despesa ve donada, sobretot, per l’augment en les prestacions econòmiques –encapçalat per les baixes de Covid– que s’enfilen un 19,6% i van significar 71,9 milions d’euros a la CASS; una xifra que no va poder contrarestar el descens del gairebé el 5% de les prestacions sanitàries –visites mèdiques–. Una última dada que trenca amb el creixement sostingut del 5,5% en despesa sanitària en què Font va voler recalcar que aquesta ruptura s’ha produït «de manera completament artificial».

El cost de la Covid per la parapública, però, com va recordar el president del Consell d’Administració de la CASS, és «impossible de xifrar», ja que, a banda de la despesa directa, hi ha «la indirecta», com la que se’n pugui derivar del retard en el diagnòstic de malalties. De fet, la disminució de la despesa sanitària afecta a tots els àmbits, a excepció de les hospitalitzacions i les estades en centres residencials, que creixen.

Sobre la branca de jubilació, des de la CASS van assenyalar que els ingressos per jubilació van caure un 2,4% i es van quedar en 136 milions. Tot i això va tancar el 2020 amb un benefici de 31,7 milions d’euros que van anar als Fons de Reserva de Jubilació. Malgrat les dades en verd, Font va avisar, com ja va fer Jordi Cinca fa uns dies, que cal realitzar canvis en el sistema per fer-lo sostenible.
Referent al nombre d’afiliats, Font va indicar que el nombre d’assalariats havien baixat un 11,4% el 2020, situant-se en les 39.805 persones, mentre que els cotitzants per compte propi havien augmentat lleugerament, un 3,7%, fins als 6.788.  Per altra banda, els beneficiaris de la branca de jubilació es van incrementar en un 4,5%, situant-se en els 14.238. Unes xifres que posen en 3,14 assegurats actius per cada pensionista de la branca de jubilació, una disminució del 13,8% respecte al 2019.

Metge referent i telemedicina
A banda de la Covid-19, la CASS i el sistema sanitari també s’han hagut d’adaptar al canvi de sistema amb la figura del metge referent i les visites no presencials. De fet, segons va informar la parapública, el 90% dels assegurats residents al país ja tenen el metge referent assignat: «Són casos aïllats els que opten per la via lliure», va apuntar Font. 

Des de l’inici de la pandèmia, el març, i fins a finals d’any, els facultatius mèdics van realitzar 110.665  consultes no presencials, concretament 83.928 metges generalistes, 149.165 especialistes i 2.874 neuropsiquiatries. Unes dades que, per Font, fan necessari la regulació de la telemedicina; un treball que ja està avançat i en el qual li «falten serrells».

Explosió ‘on-line’
Un altre dels efectes de la pandèmia ha estat l’explosió que ha experimentat els tràmits on-line. Segons les dades facilitades per la CASS, el 2020 es va tancar amb 454.583 tràmits per internet i un 30% més d’usuaris amb accés a la seva part privada.
Tot i aquest impuls dels tràmits on-line, Font va reconèixer que hi han tràmits que s’han de fer obligatòriament presencials, com el control mèdic, i que va comportar que, de mitjana, 618 persones s’haguessin de desplaçar fins a les instal·lacions de la CASS.

El punt més crític, i entonant el mea culpa, va ser l’atenció telefònica, on només van poder atendre el 67% malgrat tot l’esforç i les adaptacions fetes per poder donar resposta.