El Ministeri de Salut va demanar pressupostos a tres empreses per a l’elaboració de l’app Salut Andorra. Així ho va assegurar el seu titular, Joan Martínez Benazet, davant la pregunta formulada per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, al voltant de la no posada en marxa d’un concurs obert per a la creació d’aquesta eina, a la vegada que va alertar de la tendència a l’alça de les adjudicacions de caràcter urgent i directes justificades per la pandèmia. En aquest sentit, Benazet va exposar que s’havia fet ús d’aquesta capacitat perquè l’objectiu és tenir llest un primer dispositiu de cara al juny per donar forma al passaport immunitari de cara a la mobilitat en el context europeu, i va posar en relleu que, en qualsevol cas, es van demanar tres comptes diferents i es va optar pel més econòmic i sòlid. I és que, Vela també va denunciar que l’empresa que desenvoluparà l’aplicatiu és la mateixa que presta serveis d’assessorament al SAAS.

Sigui com sigui, més enllà d’aquest primer ús com a certificat verd de la Covid, l’app està pensada per esdevenir l’eina que contingui la carpeta personal dels usuaris, per tal que «el ciutadà tingui accés a les seves dades de salut i les pugui obrir al prestador de servei quan ho requereixi», va especificar el ministre. 

Seguint les qüestions formulades durant la sessió de control al Govern, totes per part de consellers socialdemòcrates, Judith Salazar va emetre dues preguntes, una sobre la possibilitat de ratificar més disposicions de la Carta Social Europea (CSE) revisada i per les recomanacions de França i Espanya al voltant de la nacionalitat i el dret de participació política, que en ambdós casos va respondre el cap de Govern, Xavier Espot. Així, pel que fa a CSE, Espot va recalcar que Andorra ha adquirit diversos acords, però que tots els països han denunciat el «sistema feixuc» per fer el monitoratge dels compromisos. Per això, va assegurar que el Principat esperarà que es revisi el sistema abans d’emprendre nous convenis dins la CSE.

El debat va ser molt més intens al voltant de la nacionalitat per a poder prendre part en la participació pública. En aquest sentit, Espot va apuntar que Andorra no té perquè «mimetitzar el que fan altres països», i que ha de protegir la particularitat del país, defensant que no hi ha motius per reduir el temps per accedir a la nacionalitat andorrana ni eliminar la prohibició de la doble nacionalitat perquè, sinó, «el 90% de la població d’Andorra hi podria accedir», deixant la nacionalitat andorrana en «purament testimonial». No obstant això, el cap de Govern va detallar que els executius demòcrates sí que han implementat mesures per facilitar-ne l’accés, per exemple, substituint l’examen per una formació. 

En definitiva, Espot va reiterar que per dur a terme un canvi d’aquesta tipologia s’hauria de canviar primer la Constitució, i va recordar que «si en el moment es va fer de certa manera, va ser per alguna cosa». Tot i això, Carles Sánchez va dir que aquest sistema feia de l’accés a la nacionalitat «un carnet d’un club tancat».

Per últim, Pere López va preguntar sobre la possibilitat de fer més accessibles les tarifes d’Andorra Telecom i FEDA per a les famílies vulnerables, a la qual el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, va dir que ja hi havia mecanismes per donar suport. A més, Roger Padreny va demanar posar «llum a la foscor» sobre els comptes d’Andorra Turisme, denunciant que les despeses emeses en relació amb el Cirque du Soleil no encaixaven. En aquest sentit, la ministra de Turisme, Verònica Canals, va recalcar que són xifres auditades i que tot el que s’ha invertit es destinarà a celebrar l’espectacle l’any 2022.