Tots els grups parlamentaris que conformen el Consell General –Socialdemòcrates, Demòcrates, Liberals, Ciutadans Compromesos, Terceravia i la consellera general no adscrita Carine Montaner– van mostrar ahir la seva unió en la proposta d’acord d’eliminació i prevenció de l’amiant de la construcció d’edificis, que s’ha constatat que  provoca riscos per a la salut si els materials que en contenen es trenquen o desgasten.

El text, que va entrar ahir a tràmit parlamentari, segons va indicar el conseller socialdemòcrata Roger Padreny –que va actuar com a portaveu de les diferents formacions polítiques–, es basa en dos punts. Un primer aspecte que es refereix a un «estudi que estableixi una planificació econòmica i temporal i que permetin localitzar el conjunt d’edificis que poden contenir amiant», en concret es volen mirar tots els edificis públics, per tal «de promoure la seva extracció», i que haurà d’estar llest «en el primer semestre del 2022». Una vegada es tinguin els resultats de la recerca serà el moment d’establir les mesures necessàries, ja que se sabrà la magnitud de les actuacions que s’hauran de realitzar; per poder-ho fer, els  grups parlamentaris no van tenir dubtes en reclamar al Govern que «faci els canvis pertinents per dotar de recursos econòmics per fer les polítiques que es derivin d’aquest estudi».

No és la primera vegada que es parla en la política andorrana d’aquest informe dels edificis públics per saber quins d’ells contenen amiant. En el seu dia, es va proposar realitzar-lo quan es va saber que l’edifici de Radio Andorra contenia aquest element perjudicial per a la salut de la gent. Una proposta que va caure en paper mullat, ja que finalment no es va acabar realitzant i que, ara de nou, es torna a proposar dur-lo a terme per saber amb exactitud quins edificis públics contenen aquest producte  per poder actuar sobre ells.
El segon punt que inclou la proposta, com va explicar Padreny, és una llei a «elaborar abans que finalitzi el 2022». En aquesta es reflecteix la voluntat de crear «una llei que inclogui tots els procediments, obligacions i protocols» relatius aquelles infraestructures en les quals «es produeixi una demolició, reparacions, renovacions i que s’hagi identificat que siguin edificis on hi hagi amiant». Una llei que, tal com va especificar el conseller socialdemòcrata, a diferència de l’estudi, aquesta «també vincularà al sector privat».

Aquesta proposta d’acord deriva d’una esmena que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va realitzar en el seu moment a la Declaració d’estat d’emergència climàtica aprovada al Consell General el gener de l’any passat. En aquell moment, els grups signants van decidir «dur a terme una proposta única per fer front de forma estructural i efectiva a l’amiant», va afirmar Padreny.

El document que es va entrar a tràmit contenien les signatures del conseller demòcrata Carles Enseñat; del de Liberal d’Andorra Ferran Costa, del de Ciutadans Compromesos Carles Naudi d’Areny-Plandolit, dels coademocratà Roger Padreny, el de Terceravia Oliver Alís, i la de la consellera no adscrita Carine Montaner; el que evidencia que la Proposta d’acord de mesures d’eliminació i prevenció de l’amiant compta amb el suport unànime del Consell General.