Els grups parlamentaris de la majoria, encapçalats pels seus presidents, van presentar ahir la proposta de pacte d’Estat per fer front a la preocupant situació econòmica que pateix la branca de jubilació de la CASS. «L’any 2024 les despeses començaran a superar els ingressos i el 2038 s’acabaran les reserves. Per no arribar al punt de col·lapse, el Govern hauria de destinar 300 milions d’euros cada any, però això és impossible i, per tant, abans del 2024 necessitem fer les modificacions necessàries que reformin l’actual llei de la CASS», va declarar el president demòcrata, Carles Enseñat. Així, des de la majoria s’ha iniciat un estudi actuarial i es proposa crear una comissió especial en què formin part els ministres de Finances i Afers Socials i els experts en la matèria que tots els partits amb representació parlamentària considerin adients. El 15 de juliol d’enguany es tancaria l’estudi i entraria a tràmit parlamentari al Consell General la proposta de pacte d’Estat. Els partits de l’oposició podran presentar les esmenes oportunes i es formaran grups de treball per al 15 d’octubre entrar a tràmit legislatiu el projecte de llei que modifiqui l’actual llei de la CASS, perquè durant el primer trimestre del 2022 el text definitiu sigui aprovat.

Ara bé, quines propostes inclourà l’estudi és encara molt difícil de predir. Tot i això, Enseñat va reconèixer que «òbviament» s’inclourà un augment de les cotitzacions, un increment de l’edat de jubilació, un topall màxim a pagar per cada pensió i un canvi dels valors dels punts per a les nòmines més altes. «Aquestes mesures sempre hi són, però volem veure si se’n poden afegir d’altres o trobar alternatives», va manifestar el president del Grup Parlamentari Demòcrata. En aquest sentit, i a títol personal, va aventurar «altres sistemes, com que la gent que avui guanya molts diners, no guanyi el mateix import en pensió». Per exemple, «una persona que rep un salari de 10.000 euros al mes, potser no tindrà una pensió de 10.000 euros, i part de la diferència es destinarà a les pensions més desfavorides que necessiten la seguretat social». Tanmateix, Enseñat va convidar a les generacions més joves a «mentalitzar-se» que probablement no es podran jubilar amb 65 anys, sinó que serà «als 67 o 68».

Sigui com sigui, els consellers saben que aquesta modificació no serà l’última, ja que com va reconèixer Enseñat l’envelliment és cada vegada més costós, per l’increment de l’esperança de vida i pel nivell de qualitat de vida, i «aquesta mena de reformes s’hauran d’ajustar a cada moment». L’objectiu actual, però, és «donar-nos uns 10 o 15 anys d’oxigen» i salvar les pensions, com es van salvar l’any 2014 quan es preveia que s’esgotarien entre el 2019 i el 2020, va recordar el president demòcrata. 

Tot i que la proposta de pacte d’Estat és de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, el president liberal, Ferran Costa, va afirmar que volem que «se sumin totes les forces polítiques» i va apel·lar al sentit d’Estat, «del qual tant sentim a parlar durant la pandèmia», perquè el text final sigui el més adequat per garantir el futur de les pensions. A més, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va assegurar que els experts que han de realitzar l’estudi «s’han adjudicat per concurs» i «seran els millors que puguem tenir».

Preguntat per un possible increment dels costos que podria suposar per a les empreses augmentar la cotització dels seus treballadors, Enseñat va puntualitzar que «pujar les cotitzacions no és pujar la pressió fiscal», ja que «les cotitzacions són els estalvis que en el futur es veuran en forma de pensió» i va insistir que «no tot és apujar les cotitzacions».