El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, troba «coherent» que la congelació dels preus de lloguer «continuï» de cara al 2022; així ho va apuntar ahir el ministre després de la primera reunió de l’any de la Taula Nacional de l’Habitatge on es van posar en relleu les accions a dur a terme de cara al futur i es va aprofitar per fer un repàs de les efectuades fins ara.

En aquest sentit, Filloy va recordar als participants en la taula «l’esforç que ha fet el Govern en matèria d’habitatge», com és «l’important volum dinerari que ha posat a disposició de les famílies i la gent» –que ha arribat «prop dels 60 milions d’euro»– que ha permès que la gent «hagi pogut contribuir a la seva responsabilitat en matèria d’arrendaments i hagin assumit el deure de pagar els lloguers». D’aquesta injecció de diners, el ministre va concretar que uns 50 milions van anar destinats als ERTOs, uns 2,8 milions en la convocatòria d’ajuda a l’habitatge –xifra que suposa un increment del 43,6% en comparació amb la convocatòria del 2019, que comptava amb 2 milions–  i 3,4 milions d’euros per ajusts per desocupació. Unes ajudes que s’han vist incrementades per la situació derivada de la crisi sanitària.

En aquesta anàlisi de les accions ja realitzades, Filloy va voler destacar que la intervenció en aquesta matèria, en un principi, va ser «universal» però que, en el 2020, «a demanda de la taula, es comença a oxigenar» amb diferents mesures. Entre elles va voler assenyalar la reducció del percentatge de cessió al 0% en sòl urbà consolidat per a aquells propietaris que impulsin habitatge de lloguer, que ha estat assumida per dos dels sets comuns, i de la qual «en 18 mesos» es veuran els resultats d’aquesta acció, així com l’excepció de certs criteris per fer un canvi d’ús i que, segons va recalcar el titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, ha permès introduir al mercat 183 habitatges i que esperen que «encara tingui una mica més de demanda per part d’aquests propietaris».

De cara a les accions futures, Filloy va explicar que s’han creat diferents comissions de treball perquè «els interlocutors de la taula determinin quina és la proposta que s’ha de fer» en el futur per continuar buscant «fórmules d’oxigenació» a aquesta congelació. En aquest sentit, el ministre va recalcar que «tampoc és bo mantenir aquesta congelació per sempre», però que «també és evident que de la situació de la qual partíem el 2018 i l’agreujament que hem tingut en el marc de la Covid» sigui una de les accions a mantenir.
Una mesura que, com va reconèixer el ministre, dins de la mateixa Taula Nacional de l’Habitatge hi ha «sensacions molt oposades», ja que mentre que la congelació del mercat «no genera certa comoditat» a alguns participants, «altres ho veuen molt necessari». Unes visions contraposades on el  rol de l’administració és que hi hagi «un just equilibri» entre les necessitats de les famílies i els drets dels propietaris.

En aquesta trobada també es va  comentar el caràcter público-privat del fons de l’Institut Nacional de l’Habitatge i que està inclòs en el text regulador. Sobre el tema, Filloy va destacar que malgrat que aquesta llei estigui encara a tràmit parlamentari des del Govern «no ens hem estat quiets», ja que una vegada estigui aprovada es podrà «activar aquest fons d’habitatge» ràpidament  per tal de desenvolupar «aquestes estructures noves que creiem que s’han d’impulsar». Sobre les  acusacions del Partit Socialdemòcrata que aquest fons ha de ser públic per evitar «fer negoci», el ministre va voler deixar clar que «fer negoci voldria dir treure una rendibilitat extraordinària», un fet que va negar amb rotunditat. A més, va defensar que aquest nou ens  es tracta «d’un òrgan d’inversió col·lectiva» amb el qual es vol donar resposta a les diferents necessitats que hi ha al país en matèria d’habitatge. Finalment va reivindicar la implicació més enllà de l’administració central per trobar «solucions» a les necessitats sobre aquesta matèria dels col·lectius més vulnerables.