L’FC Andorra es va emportar la victòria per 1-3 a domicili davant el filial del Vila-real CF, després de remuntar una trobada que es va complicar en els seus inicis. La fe i el bon futbol van fer que l’equip segueixi en la baralla per l’ascens a Segona Divisió. A més, el resultat deixa al seu contrincant pràcticament sense opcions d’accedir al play-off. 

A les 17.30 hores d’ahir, Juan Antonio Campos donava l’ordre perquè rodés la pilota en el Mini Estadi. L’inici de la trobada convidava a l’optimisme per als visitants que, encara que no generaven grans ocasions, aconseguien posar en dificultats al submarí groc amb una pressió alta que derivava en intercepcions de pilota en camp contrari. No obstant això, quan més còmode se sentia el conjunt d’Eder Sarabia, va arribar el cop mitjançant una jugada a pilota parada. Lozano va colpejar amb potència des de la frontal, la trajectòria va despistar a Ratti i l’esfèric va acabar en el fons de la xarxa en el minut 13.

Els del Principat s’havien de recompondre i van seguir amb la seva idea sense abaixar els braços. Així, Adri va tenir l’empat en el 20, després de rematar alt en el segon pal un servei de cantonada.
Els tricolor tractaven de fer un pas endavant a través de la possessió de la pilota, però els locals tancaven la línia a la perfecció per a impedir que els seus oponents finalitzessin jugades. Davant les dificultats, es necessitava una acció de qualitat per a trencar les barreres grogues. Héctor va controlar en el pic de l’àrea, es va perfilar i es va inventar un autèntic golàs amb un tret de rosca al pal llarg en el 38.

La diana va fer créixer als visitants, que s’acostaven cada vegada amb més valentia a la meta contrària. Tot i això, els de casa van aguantar i tots dos equips van marxar a vestuaris amb taules en l’electrònic.
La segona part arrencava amb la forta pluja com a convidada, que provocava una circulació més ràpida. La tònica de joc continuava igual: l’FC Andorra construïa i els groguets esperaven per a recuperar. Tots dos equips semblaven a gust amb el seu pla, però els primers a avisar van ser els de Miguel Álvarez. Carlo es va quedar mà a mà davant Ratti, però va estavellar el cuir contra la fusta.

Els andorrans no s’anaven a quedar enrere i van contestar amb més precisió que els seus rivals. Pau va recollir una pilota solta en l’àrea, anticipant-se a Carlo, per a disparar ràpidament i donar-li la volta al marcador. Seguidament, Lozano va voler afegir bogeria al partit, buscant l’empat, i va colpejar des de lluny, trobant-se amb el pal.

Els visitants no estaven disposats a perdonar com el seu adversari. Carlos Martínez es va acomodar el cuir en l’àrea per a batre a Filip i posar l’1-3 en el 63. El tercer gol deixava als jugadors del submarí decaiguts. Els seus rostres mostraven la impotència reflectida en el marcador. D’aquesta manera, l’esquadra del Principat va aconseguir tranquil·litzar el ritme, amb l’ajuda amb la quantitat d’aigua que estava caient en sobre el verd, que dificultava el joc.

Els locals van intentar reposar-se en la recta final, però les bones accions defensives i la seguretat de Ratti frustraven qualsevol intent de retallar distàncies. El marcador no es va moure més fins al xiulet final. Amb el resultat, l’FC Andorra es va emportar tres punts importantíssims d’un camp complicat per a continuar somiant amb estar en el futbol professional la pròxima temporada.