La mobilitat entre Andorra i Catalunya torna a estar garantida. Així ho va expressar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en declaracions als mitjans després d’establir una postura consensuada amb la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, es dona prevalença a la posició defensada des del Principat, que mantenia la interpretació emesa la darrera setmana des del govern espanyol. En qualsevol cas, Espot va fer una «crida a la responsabilitat» per tal d’evitar tant com sigui possible els desplaçaments, pel fet que la situació epidemiològica a banda i banda de la frontera no és idònia. «Una cosa és el que està permès i l’altra el que és raonable. Fem una recomanació ferma en aquest sentit i una crida a una mobilitat el menys intensa i important possible».

A més, aquest acord consisteix també en una «solució perenne en el sentit que la normativa no impedeix la circulació», així que, només una restricció a escala estatal en relació amb els moviments internacionals hauria d’anul·lar aquesta interpretació. Sigui com sigui, els residents al país que es desplacin a qualsevol indret de Catalunya, hauran de complir la normativa catalana, i això implicaria no sortir de la comarca. Així mateix, els catalans que vinguin a Andorra no podran aturar-se a cap punt del territori fora de la seva comarca d’origen durant el camí.

Baixa l’edat dels ingressats

Pel que fa a l’actualització sanitària, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va informar que s’havien detectat 47 casos nous, una xifra que per Benazet, indicava «certa contenció del brot» perquè s’allunyava de la seixantena que altres dies s’anaven positivitzant. D’aquesta manera, el total d’infectats al Principat es va situar en 12.456. En qualsevol cas, els actius van créixer lleugerament fins als 604 casos, dels quals 35 estaven ingressats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell: 24 a planta i 11 a l’UCI, 10 d’aquests sota ventilació mecànica. En aquest sentit, el titular de Salut va compartir que s’havia pogut observar una disminució de l’edat mitjana dels pacients que ingressen, de 65 anys la setmana passada a entre 55 i 60 aquesta. «Hem notat l’efecte de la vacunació i això ens dona optimisme, perquè veiem que la gravetat dels malalts és menor», va dir.

Precisament, al voltant de la vacunació, es va referir la cap d’àrea del Departament de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, que va detallar que ja s’havien administrat més de 15.000 vaccins. Així mateix, Vidal va fer un incís en les reaccions a la vacuna que «ens han de fer demanar ajuda»: persistència dels símptomes generals (febre, malestar, dolor) més de tres dies; dificultats respiratòries, mal d’estómac o pit, sensació de fred en una extremitat, mal de cap intens, visió borrosa o l’aparició pel cos d’hematomes o butllofes amb sang. Així mateix, entrant en el cas concret de les vacunes AstraZeneca, la cap d’àrea va exposar que en efecte, els diferents estudis elaborats indicaven que «possiblement hi ha una associació entre la vacuna i l’augment de patologies hepàtiques –baixada de plaquetes o fenòmens trombòtics–», però que han estat minoritàries i no s’ha pogut veure més afectació a certs col·lectius concrets. Per aquest motiu, seguirien administrant aquest fàrmac sense excepcions. De fet, el ministre va reiterar al respecte que «el risc de no vacunar-se és molt superior».

Encara pel que fa a la vacunació, ahir es van produir les primeres citacions de docents per rebre el vaccí. Preguntat per la premsa sobre la participació dels professors, el ministre va declarar que «jo els recomanaria que valorin bé la seva decisió i es vacunin», per protegir-se ells mateixos i evitar contagis en les famílies dels diferents alumnes. I, aprofitant el benentès, tant Vidal com Benazet van reiterar la necessitat d’inscriure’s al registre per rebre els vaccins, on ja hi ha més de 34.000 persones preinscrites. Per cloure la qüestió de la vacunació, el ministre va indicar que no tenia informació pel que fa a l’arribada de nous lots de vacunes.

Per finalitzar l’actualització, Benazet va explicar que s’havien confirmat 40 altes fins al total d’11.732; que les defuncions es van mantenir en les 120; i que hi havia 35 aules en vigilància passiva.