El canceller per a les Relacions Exteriors de Veneçuela de la presidència interina de Juan Guaidó, Julio Borges, va enviar fa un parell de setmanes una carta a tots els països participants en la Cimera de caps d’Estat i de govern iberoamericans que acollirà Andorra el pròxim 21 d’abril en què demanava que s’impedís la participació –via telemàtica– del president Nicolás Maduro. Segons assenyalava Borges a la carta –i així també ho va publicar a les seves xarxes socials–, la cimera suposa «un espai de diàleg i cooperació política entre nacions democràtiques que respecten els drets humans i llibertats fonamentals». Segons l’ambaixadora de Guaidó al Principat, Carmen Alguindigue, la missiva només hauria obtingut la resposta dels presidents del Brasil i Colòmbia que ja han confirmat que designaran funcionaris de nivells inferiors per a la seva representació. «És estrany que no hi hagi més països que s’oposin a la participació d’aquest home [Maduro] tenint en compte que la majoria d’Estats iberoamericans no el reconeixen com el guanyador de les darreres eleccions», va indicar l’ambaixadora. Al darrere de tot plegat, segons sospiten els aliats de Guaidó, podria haver-hi Espanya, que estaria intentant «pujar el cost polític» de la participació del president chavista. 

Independent del procés de reconeixement en què es troba actualment Guaidó, Alguindigue va avalar la legitimitat de la petició de Borges, que va alertar que acceptar la participació de Maduro suposaria també «un insult a les víctimes de les greus violacions dels drets humans a Veneçuela», reconegudes en reiterades ocasions per les Nacions Unides. Així mateix, el canceller va recordar que la Cort Penal Internacional està estudiant la vinculació directa entre el govern veneçolà i diferents crims contra la humanitat. «Si això no fos prou, Maduro té avui una acusació de narcoterrorisme per part d’una cort dels Estats Units que ofereix 15 milions de dòlars per informació que porti a la seva captura», afegeix la carta, que també afirma que la democràcia a la república bolivariana ha estat «aniquilada» i que el règim de Maduro ha impedit que els veneçolans es puguin «expressar en uns comicis lliures», en referència a les eleccions del passat 6 de desembre. En aquest sentit, cal recordar que el mateix Guaidó va enviar una carta al cap de Govern, Xavier Espot, en la qual demanava que «l’acompanyi en els seus esforços per a la convocatòria d’unes eleccions presidencials lliures, justes i verificables» l’any 2021. Pocs dies més tard dels comicis a Veneçuela, però, la Unió Europea (UE) va decidir retirar el suport polític al líder opositor i, per tant, el va deixar de reconèixer com a mandatari del país. Tot i això, va reafirmar el seu compromís amb ell i la seva lluita i no va donar la victòria de Maduro per democràticament vàlida. 

Amb tot, la carta que Borges va enviar a tots els participants en la Cimera Iberoamericana insistia que la participació de Maduro xoca amb els «valors democràtics que defensen les nacions del món lliure».