Cada any, per aquestes dates, hi ha un element que no falta a taula en cada casa on hi ha un infant –i on no són tan petits també–-: la mona. Un dolç que serveix d’excusa perfecta per reunir la família i treure els millors dels somriure dels fillols quan veuen aparèixer el seu padrí amb l’obsequi embolicat. L’emoció i les ganes de veure com és i la guarnició que porta fan la delícia de tots els presents.
Tot i que ens trobem en una època complicada per la crisi sanitària que s’està vivint, on cal recordar que les trobades estan limitades per fer front als contagis de la Covid, aquesta tradició, que es remunta al segle XV, perdura i resisteix. Tot i que ha canviat la manera en què se celebra, no s’ajunta la família al complet, si no es fa en petit comitè, encara és el padrí de l’infant el que s’acosta fins a la pastisseria per adquirir-lo i fer-li entrega d’aquesta. El que no falla mai, és l’adaptació a les preferències de l’infant a qui va dirigida, ja sigui amb detalls personalitzats, com personatges de dibuixos animats –amb la Minnie o el Mickey Mouse com a estrelles–o els escuts esportius, o incloent allò que agrada més als infants, com són els ous de xocolata. «Ens adaptem a les peticions dels clients. El que volem és que gaudeixin de la tradició i de la festa», indiquen des de la Fleca Font.

De fet, la recepta original és una base de pa de pessic amb mantega i xocolata que s’ornamenta amb plomes de colors, fruita confitada, dos ous petits de xocolata i pollets. Tot i això, el que mana són els gustos de les persones i la recepta tradicional «és la que es ven menys; la gent es decanta més per demanar la de trufa o nata». Els ous grans i les figures de xocolata, sense el pastís, són els altres protagonistes de la jornada, ja que són els elements que més criden l’atenció als petits i el que acostumen a reclamar que els hi regali el padrí.

Una tradició en què l’apartat econòmic també hi juga. Segons la guarnició, que és on recau l’originalitat i l’esplendor de la mona, el preu varia i cada padrí l’adapta al seu pressupost. En moments com l’actual, aquest fet té un pes rellevant i, en els últims anys «els preus s’han mantingut», reflexionen de la pastisseria Fleca Font.

El que s’ha convertit en una tendència en els últims anys, i de moment no es preveu que hi pugui haver un canvi a curt termini, és el moment d’efectuar la compra. «La gent s’espera fins a l’últim moment a venir a encarregar la mona o a comprar-la»; en aquest cas i en funció de l’època en què cau setmana santa, el temps mana. Un fet que a vegades fa complicada la previsió de pastissos que es vendran en la jornada. «Normalment acostumem a preparar unes 300 unitats, però mai sabem com anirà la venda».

Dies de preparació 

Tot i que el dia de la mona és dilluns de Pasqua, el personal de la pastisseria Fleca Font ja fa dies que treballen amb elles per tal que siguin d’una qualitat excel·lent; primer, recollint els encàrrecs que els arriben, que «són pocs els que es fan amb previsió» i que és el que els agradaria, i, segon, elaborant els diferents motlles per fer els pastissos que acabaran convertint-se en les mones. En aquest sentit, van assenyalar que el muntatge no es fa «fins al darrer moment, ja que les que oferim nosaltres són fresques» i, per tant, si aquest muntatge es fes amb antelació «s’haurien de congelar i és el que no volem».

Així doncs, tots els productes estan ja a punt perquè acabin esdevenint les mones de Pasqua que facin les delícies del paladar.