L’Executiu explica que si no s’assumeix el cost d’alinear-se s’hauran de demanar adaptacions

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va explicar que la decisió de no alinear-se amb la Unió Europea (UE) en qüestions com pot ser el Codi de la circulació «té una data de fi que és la data d’entrada en vigor de l’acord d’associació». Això s’explica en el sentit que avui dia no hi ha cap obligació formal amb la Unió en aquesta qüestió i, aleshores, fent una «consideració cas per cas» el Govern ha entès que el cost econòmic de seguir les polítiques europees en aquest àmbit no és assumible pel país.

Andorra quan l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) sigui una realitat haurà d’adoptar normativa europea, com ja ha hagut d’anar realitzant pel protocol de qüestions veterinàries del 1997 en matèria d’aspectes fitosanitaris i veterinaris, o per l’Acord Monetari del 2011, en l’àmbit dels serveis financers i la lliure circulació de capitals. Per aquest motiu des de fa pocs mesos i, en el marc del Pla d’Acció del Govern Horitzó 23 (H23), l’Executiu va acordar que totes les accions legislatives noves s’havien d’indexar amb les normes de la UE en les que s’han d’inspirar, segons va explicar Riba. Així doncs, fins a l’arribada d’aquest pla cada actor tenia certa llibertat per a realitzar aquest alineament, però amb l’H23 «s’intenta que tota la legislació es trobi en un camí de seguiment de les polítiques europees, amb independència de la negociació de l’acord d’associació», va manifestar el secretari d’Estat d’Afers Europeus.

Malgrat aquesta posició de situar la legislació andorrana el més a prop possible de l’europea, el Codi de la circulació n’és un exemple sobre que el Govern no homologa absolutament tot. En aquest sentit, al març es van presentar unes esmenes al reglament pel Partit Socialdemòcrata que proposaven a l’Executiu que realitzés les disposicions necessàries per implementar un sistema d’etiquetatge energètic nacional i que es fessin els canvis adients per a «homologar energèticament els vehicles registrats a Andorra amb els sistemes d’etiquetatge de la UE» així com que es limitessin els decibels que emeten els diferents vehicles motoritzats tenint en compte el Reglament (UE) 540/2014. Davant de la pregunta de si cal alinear-se amb la Unió, el secretari d’Estat, tot i no tenir coneixement detallat sobre la temàtica, tenia clar que «l’opció fàcil és homologar» la reglamentació andorrana amb la de la UE, però que «cal veure si els impactes de fer-ho són acceptables pel Principat». Això vol dir que si, per exemple, s’ha previst que les etiquetes energètiques no siguin les mateixes potser és perquè existeix una raó de «cost econòmic» que suposa que «com les etiquetes les ha de fabricar algú en concret» i «Andorra necessita un volum petit» d’aquestes la despesa «serà monumental» i, en canvi, si «ho fem nosaltres és assumible». Per tant, si aquest és el motiu i no tenim cap obligació formal amb la Unió ni tampoc impedeix circular internament i externament, «ho podem fer sense problema» va afirmar Riba. D’altra banda quan l’acord amb la UE estigui en vigor això canvia radicalment, ja que s’haurà d’aplicar el dret europeu i, l’opció haurà de ser valorar fins a quin punt és necessari mantenir una legislació diferent de la de la Unió. En cas de necessitar aquesta adaptació, s’haurà de considerar si ha de ser de forma temporal o permanent.

Aquest és un exemple del que succeirà en tots els casos en els quals s’hagi d’adoptar normativa europea i, com el secretari d’Estat d’Afers Europeus va indicar, «no hi ha una regla general, sinó que en cada cas tots els escenaris són possibles» i caldrà treballar «política per política, directiva per directiva», per tal d’adequar-nos a la UE.