El llibre blanc de la cultura es va presentar ahir a l’Auditoria Nacional a Ordino com una eina de diagnosi que ha permès identificar les línies a millorar i les problemàtiques en aquest sector, va indicar la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. De fet, durant la presentació, el cap de Govern, Xavier Espot, va definir el llibre com el full de ruta a seguir i que suposa l’inici «de la nova política cultural», la qual ha de perdurar amb el temps perquè «la cultura com l’educació han de ser una estratègia de tota la societat a llarg termini». En els 15 mesos de treball del llibre, els diferents agents culturals, programadors i consumidors van posar sobre la taula les fortaleses, però també els aspectes a millor que es concretaran amb un pla estratègic amb polítiques públiques «que facin avançar el sector cultural i que aportin millors ofertes al nostre país», va manifestar Riva. 

El llibre blanc estableix els set reptes a seguir de la cultura andorrana que s’estructuren en 30 estratègies que materialitzaran les futures línies de treball. Concretament els reptes són: la consciència, l’educació i el coneixement per tal de reforçar l’estima cap teixit cultural des de petits i també sensibilitzar a la societat; la cultura com una eina de transformació i cohesió social potenciant l’associacionisme i la llengua i el català com a nexe d’unió; una visió compartida i eficient de la cultura promovent espais de participació; aliances, suports i governança per tal d’unir esforços entre les institucions i que sigui l’oferta la quina triï la instal·lació i no a l’inrevés; la cultura com a motor econòmic; la sostenibilitat i turisme cultural; i la immersió digital i la promoció cultural.

Tots aquests reptes sorgeixen de les 3.093 aportacions que hi va haver durant aquests mesos de treball en què hi van participar prop de 70 entitats i 40 agents culturals. El secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, va destacar que el projecte «ha volgut ser inclusiu» i en aquest sentit, a banda de la comissió de seguiment, també es van crear taules de treball sectorials per àmbits amb agents culturals organitzats i també un fòrum de participació amb agents culturals no organitzats. Pons també va comentar que va haver-hi iniciatives ciutadanes, que s’han recollit en 10 propostes.

Per tant, la ministra va destacar que tot aquest treball els ha permès fer un viatge a l’entorn cultural, tant al passat, com també al present i centrat en el futur. De fet, Riva va reconèixer que durant tot aquest estudi s’han adonat que hi havia un dèficit de dades cultural, però també han copsat que «el sector es vol sentir acompanyat» com també la necessitat de fomentar el consum cultural.
Com a exemples de les mancances trobades durant l’elaboració d’aquesta eina de planificació estratègica de les polítiques culturals del Principat, Riva va manifestar que hi ha una manca de difusió. «El sector cultural ho veu com un desavantatge respecte a altres àmbits», va indicar Riva, afegint que cal promoure-la i publicitar-la. També van trobar que hi havia una manca de coordinació entre els programadors culturals. «Aquest és un tema que ja s’ha començat a abordar amb el projecte de La cultura no s’atura». Entre aquestes debilitats, el sector també reclama una major projecció internacional, entre d’altres.

Per altra banda, el gran teixit associatiu i les grans manifestacions culturals que neixen de la vocació ciutadana, són algunes de les fortaleses que té el sector andorrà, com també la forta identitat i la capacitat de mantenir tradicions i innovar i produir nous continguts.
Entre els objectius futurs, des del Govern es vol reforçar la coordinació i treballar transversalment en tots els actors implicats a través d’una taula de diàleg, però també definir el pla estratègic que serà el quin contindrà accions concretes.