Els centres veterinaris del país, tot i no tenir una associació que oficialitzi la seva posició envers els temes que els afecten, han mostrat la seva unitat, mitjançat un informe entregat al Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, per mostrar la seva disconformitat envers l’establiment del cens caní mitjançant l’anàlisi de l’ADN (Genotipatge) i que permetria la sanció als propietaris que no recollissin els excrements dels seus animals de la via pública.

En aquest informe, tot i que «respectem la capacitat normativa i legislativa» del Departament d’Agricultura del Govern, exposen diferents criteris –científic/tècnic, logístic i organitzatiu, jurídic i econòmic–en què indiquen els motius de la seva oposició i deixen clar que, «en tot cas, si hi participem serà perquè ens veiem obligats, davant la insistència i la pressió del Govern i dels comuns participants, a participar en aquest projecte». A més, reitera que «no s’ha tingut en compte les observacions aportades pel nostre col·lectiu, ni s’ha treballat de manera consensuada ni participativa en l’elaboració del reglament».

D’entrada, el col·lectiu assenyala que «el genotipatge amb finalitat sancionadora, té un percentatge d’èxit molt baix, no garanteix la resolució del problema d’higiene a la via pública i posa en perill els èxits assolit amb l’actual sistema d’identificació mitjançant el transponedor (microxip) i el registre d’animals de companyia».

Respecte als criteris científics i tècnics, els veterinaris indiquen factors que poden limitar o disminuir l’eficàcia del projecte, com la degradació de l’ADN en el medi, l’existència de possibles contaminacions genètiques de les mostres o les mostres anònimes d’animals no censats i/o itinerants, entre altres aspectes. Així mateix, recorden que perquè aquest projecte entri a la següent fase –la recollida de femtes i sancions– «és necessari obtenir el 75% del cens total» i que amb l’actual del microxip, en el qual es porta treballant més de 15 anys, «no hem assolit el 70% del cens total» i el proposen com a «complementari i no obligatori».

Per altra banda, i sobre els aspectes logístics, posen en relleu que encara no s’ha establert l’operatiu en la recollida de femtes. En aquest sentit, puntualitzen que «els comuns donen per fet que la tasca d’atestat i de recollida d’excrements la durien a terme els agents de circulació», però aquests «han mostrat la seva disconformitat».

Referent als criteris jurídics, fan èmfasis en «la seguretat que la mostra no s’ha manipulat», la discriminació per raó de residència del propietari del gos –recorden que només es pot aplicar aquest projecte als que tenen residència al Principat d’Andorra i no als de segona residència o turistes–, així com a la manca d’efecte dissuasiu de la sanció comunal.

Per últim, i mirat l’impacte econòmic, des del col·lectiu dels veterinaris asseguren que aquest «no és proporcional als resultats i objectius esperats». En aquest sentit, indiquen que representa un elevat cost per al propietari i que, des de l’inici de la pandèmia, «la relació amb els nostres clients és sovint una negociació i un equilibri entre què marca la llei i les necessitats sanitàries de l’animal». Una despesa que no només tindria impacte en els propietaris dels animals de companyia, sinó també en les arques comunals, ja que, com puntualitzen, «moltes femtes processades seran anònimes, però els comuns hauran d’assumir igualment el cost del processament de les mostres fecals» i estimen que aquests casos podrien arribar a ser el «63,4% de les mostres».

Per tot el que exposen, des dels centres veterinaris proposen que la inversió  prevista per aquest projecte es destini a més recursos per incrementar els controls al carrer, campanyes de conscienciació i sensibilització, recerca de solucions alternatives a la problemàtica de la higiene a la via pública i la millora dels espais destinats als gossos.