Andorra la Vella
El PS demana al Govern «claredat i transparència» sobre l’aeroport
Padreny assegura que l’Executiu té informes que acrediten la impossibilitat tècnica d’alçar la infraestructura
El conseller general socialdemòcrata Roger Padreny va presentar ahir cinc preguntes escrites i una petició d’informació al Govern en relació amb el projecte per a la construcció d’un aeroport a territori nacional impulsat per la Cambra de Comerç. En declaracions als mitjans, Padreny va destacar que les demandes es basen en quatre criteris principals: la coherència, la transparència, el rigor i la participació ciutadana.
Els dos primers criteris, el de la coherència i la transparència, tenen a veure amb el fet que, segons el conseller, el Govern té a la seva disposició des del passat mes de setembre dos informes tècnics entregats per la Cambra elaborats per les empreses Navblue i CGX. I, segons va indicar Padreny, l’avaluació dels textos per part de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana (AAA) va concloure que «les limitacions i la seguretat del projecte estan en dubte» i «són suficientment importants per no continuar amb el projecte». Però, prèviament a aquests textos, l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI) ja havia dut a terme un estudi tècnic al 2007 als terrenys del Bosc de Moretó «establint que no eren vàlids tècnicament per construir-hi un aeroport».
En aquest sentit, els socialdemòcrates van reclamar rigor a l’Executiu perquè, tenint en compte la informació de la qual ja disposa, encara no s’ha pronunciat amb contundència al respecte. «El Govern ja sabia el setembre de 2020 i prèviament tenia informació del 2007, que aquest projecte no era viable. No entenem per què el Govern no ha informat la Cambra i ha continuat celebrant les reunions d’aquesta comissió de seguiment del projecte de l’aeroport a Grau Roig», va insistir Padreny.
Per tot plegat, el socialdemòcrata va exigir a l’Executiu que sigui clar pel que fa a un posicionament envers el projecte, i també que faci pública tota aquesta informació així com les actes de la comissió de seguiment d’execució entre el Govern i la Cambra, en el marc del conveni de col·laboració entre ambdós, signat al 2019.
En definitiva, un exercici que ha de permetre a la ciutadania «tenir a l’abast les limitacions tècniques que l’Autoritat Aeronautica Andorrana planteja», i va recalcar que li correspon al Govern fer públiques aquestes dades.
D’altra banda, des del PS van reclamar a l’Executiu rigor pel que fa a l’ús dels diners públics, sobre els mitjans que s’estan destinant a desenvolupar els estudis. «Dins del conveni establert entre la Cambra i el Govern, s’estan aportant uns recursos financers i tècnics necessaris per plasmar aquest projecte. Demanem quina ha estat l’aportació tant de la Cambra com del Govern fins al dia 16 de març, quan la Cambra va presentar els treballs finals del projecte de l’aeroport», va declarar.
Consulta a la població
Finalment, els socialdemòcrates van requerir que s’implementi la participació ciutadana de cara a decidir al voltant d’aquest projecte, apuntant que «des del PS, ja hem plasmat diverses vegades i en tots els projectes als quals està en joc el paisatge del nostre país». «Considerem bàsic que la ciutadania pugui ser consultada i pugui donar la seva opinió de tots els projectes que poden afectar el benestar i el paisatge, tant de les generacions actuals com al llegat de les generacions futures», va recalcar el conseller. En aquest sentit, Padreny va recordar que algunes administracions públiques del país ja tenen al cap tirar endavant consultes ciutadanes, a la vegada que va apuntar que «altres no ho consideren una prioritat, demostrant la baixa cultura democràtica». Per tot, els socialdemòcrates volen saber si, «en cas que finalment decidís tirar endavant el projecte de l’aeroport, com li demana la Cambra, si el Govern consultarà a la ciutadania d’Andorra sobre aquest projecte».
Per últim, el socialdemòcrata va apostar perquè el Principat segueixi treballant en el desenvolupament de l’aeroport d’Andorra-la Seu, tenint en compte «les relacions internacionals i multilaterals», en aquest cas amb Espanya i «la feina de negociació» per l’ús dels residents del país d’aquestes infraestructures.