Els joves van tornar a fer sentir la seva veu al Consell General. En el marc del 19è consell general dels joves es van debatre ahir sis proposicions de llei en què no només es van posar sobre la taula els problemes que més afecta la joventut sinó també els del país. Les sis proposicions van ser aprovades.
En primer lloc els joves van posar sobre la taula un text encaminat a instaurar un reforç de competències sobre la vida, una mena de matèria optativa que poguessin oferir els diferents sistemes educatius i que aprofundís en aspectes com ara l’educació emocional, la sexual i l’econòmica. L’encarregada de defensar la llei, Maria Bonafé, va destacar que cal que els joves tinguin al seu abast «les eines per encarar el seu futur» i per aquest motiu es planteja una matèria que englobi els aspectes abans esmentats. Hi va haver unanimitat dels joves en donar suport a aquesta proposició de llei, ja que van destacar la importància que es pugui aprofundir en temes com l’educació emocional, la sexual i també l’econòmica, tenint en compte que cal que la joventut sigui «més autònoma». Així, alguns dels joves consellers van destacar que, per exemple, en matèria sexual reben algunes xerrades però que caldria que es fes incidència en aquest aspecte de manera «més regular». La proposició va ser aprovada per onze vots a favor i dues abstencions.
Més debat hi va haver en l’aprovació de la proposició de llei per a la instauració de la jornada intensiva a segona ensenyança i batxillerat, ja que no hi va haver consens sobre si això comportaria un benefici o no per als estudiants; mentre que uns van manifestar que això suposaria que disposessin de més temps per reforçar coneixements, fer activitats que els motivés o passar més temps per a la família, tal com va destacar el defensor del text, Lluc Massó, altres van opinar que això suposaria més «estrès» per als estudiants ja que haurien de fer tot el temari en menys temps i van defensar que tenir més temps no vol dir necessàriament que es dediqui a qüestions més profitoses. També hi va haver qui va manifestar que ja hi ha moltes vacances que permeten als estudiants aprofitar el temps al llarg del curs. La proposició de llei va ser aprovada amb uns ajustats set vots a favor, sis en contra i una abstenció.
En canvi, la proposició de llei dirigida a incrementar l’oferta dels estudis superiors que ofereix la Universitat d’Andorra i la potenciació d’un sistema d’ajuts a l’estudi va comptar amb més unanimitat. Tots van coincidir que cal que es donin ajudes als estudiants perquè puguin cursar els estudis que desitgin. Jordi Pérez, que va defensar el text, va exposar  que cal que l’UdA ofereixi estudis més centrats «en sectors estratègics i d’interès pel Principat». Hi va haver debat sobre el fet de si caldria o no ampliar l’edifici de l’UdA, a la qual cosa alguns dels consellers van respondre que el que es podria fer seria potenciar els estudis presencials. També es va posar sobre la taula el que pot suposar per a molts estudiants anar a estudiar a l’estranger, com a experiència vital. Finalment, la proposició va ser aprovada amb dotze vots a favor i dues abstencions.
Un cop debatudes aquestes tres proposicions, els catorze consellers participants han estat rellevats per altres catorze joves (per motius sanitaris la sessió s’ha partit en dues parts) que van debatre els altres tres textos restants i que han estat molt centrats en qüestions econòmiques. Així, en primer lloc els joves van proposar una llei per a la diversificació del comerç i en la qual s’encomana al Govern dur a terme un estudi sobre la possibilitat de diversificació dels sectors de l’alimentació, del material de roba esportiva i del mobiliari, així com l’establiment de nous establiments i alhora que aquest estudi també contempli la diversificació del petit comerç, tal com ha defensat Marta Aymà. Tots els joves van esta  d’acord en els beneficis que aquesta diversificació podria comportar no tant per als turistes sinó per al mercat intern i la llei va ser aprovada amb dotze vots a favor i dues abstencions.

Cotització dels autònoms / Tot seguit, els estudiants van proposar  una reducció de la cotització a la seguretat social dels treballadors per compte propi. Tal com va explicarSteve Gerard Loor «moltes persones treballen per compte propi» a Andorra i el que han de satisfer és «un import mensual molt elevat en comparació amb altres països d’Europa», una situació que s’ha agreujat amb la crisi i que pot «estar evitant que persones amb projectes creatius i emprenedors es decideixin a crear empreses». Per aquest motiu, el text proposa que el Govern financi el 100% de la cotització el primer any i el 50% el segon; que es financi sis mesos de cotitzacions als afectats per la crisi de la Covid-19 i que els treballadors per compte propi menors de 35 anys cotitzin el 30%. Els joves van defensar que amb aquest text es fomentaria l’emprenedoria i s’afavoriria, per tant, la creació de nous negocis. On hi va haver més debat és en els percentatges, i alguns van defensar que es faci com a França, on es cotitza en funció dels guanys o que s’apliquin percentatges graduals. La proposició va ser aprovada amb onze vots a favor i tres abstencions.
A l’últim, es va debatre sobre la creació de centres d’investigació al Principat. Carla Amorós va defensarla proposició de llei manifestant que podria ser una alternativa «al sector terciari» i que «Andorra no pot quedar enrere ni al marge» dels progressos lligats a la recerca. La proposició demana que el Govern elabori en el termini d’un any un projecte de llei de recerca i innovació i també que es dediquin partides per a la recerca; i a més, que s’estableixin règims fiscals per atreure aquests centres i flexibilitzacions de les normatives en matèria d’immigració. Tots van compartir que seria una llei molt interessant per atreure talent i també per crear llocs de treball. En especial, també, van destacar els beneficis que aquesta recerca podria comportar per a la població. 
Una de les qüestions que van generar diferències entre els joves consellers, però, va ser el finançament d’aquests centres; així, alguns van defensar que cal que aquests diners públics es destinin, per exemple, a pal·liar la crisi de la Covid-19. Aquesta proposició va ser també aprovada per nou vots a favor, un en contra i quatre abstencions, segons l'ANA.