Els efectes sobre la salut de la pandèmia del coronavirus han estat de diversa tipologia. Una d’elles és en els costums alimentaris, i si bé encara no hi ha estudis definitius al respecte, segons apunta el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra (CDNA), i en concret la seva nova presidenta, Berta Jiménez, s’han donat dues actituds completament contrastades: la de la gent que s’ha deixat emportar pel consum emocional i la de les persones que s’han esmerçat en trobar unes millors pautes.

En el primer dels casos, Jiménez va recalcar que «durant el confinament, el fet que tota la gent hagi hagut de treballar des de casa ha comportat més sedentarisme, i també, més soledat o més avorriment», i fins i tot, «també hi ha hagut un estat d’estrès i ansietat produïda per la situació». Per tot, aquest context es va traduir en el que el CDNA descriu com una «alimentació més emocional: més de menjar per menjar, i sovint coses poc saludables». En aquests casos, la presidenta del col·legi destaca que «estem veient ara  les repercussions que ha tingut el confinament de just farà un any», i les primeres conclusions d’aquest col·lectiu de professionals és que «ens estem trobant que la gent que ha fet aquest consum emocional ha agafat, de mitjana, uns tres o quatre quilos». 

A l’altra cara de la moneda, Jiménez també va reconèixer que durant el confinament, «hi ha hagut gent que, pel fet de tenir més temps i estar més hores a casa, s’ha pogut dedicar més a la cuina, a escollir millor els aliments i a fer receptes més tradicionals». I és que, segons la nutricionista, el dia a dia també provoca deixadesa envers l’alimentació, i en alguns casos, es va trencar amb l’aturada. «Fins ara, tot era: com tinc poc temps, recorro a plats precuinats, a un plat que escalfo al microones i ja tinc a punt», va destacar Jiménez, afegint que «per aquesta banda, recuperar aquestes receptes de xup-xup, ha sigut positiu». En definitiva i relacionat amb la segona actitud davant de la situació sobrevinguda del confinament, una de les reflexions que ha fet el CDNA és que «si la població té més temps per organitzar la seva alimentació, menja millor».

Canvi d’hàbits

En aquest sentit, Jiménez va considerar que, un cop superat el confinament, però encara sota la vigència de certes restriccions i mesures que afecten el dia a dia de les persones, hi ha un altre element que s’ha vist influït: els àpats fora de casa. «Crec que hi ha hagut molta gent que ja no menja tan fora de casa, ara es porta més el tema de la carmanyola», va destacar, a la vegada que també va fer referència a l’auge del take away. «En el cas del menjar per emportar, és important que es faci una bona tria i que s’escullin les opcions més saludables», va recalcar la presidenta. 

Aquest sentiment s’origina en el fet que «ja ho hem vist en consultes, on ens diuen que ara s’ho preparen tot i mengen el que s’han cuinat». Sigui com sigui, Jiménez va reconèixer que desconeix quant temps perdurarà aquesta tendència: «No sé si això d’aquí a dos anys tornarà a canviar, però si més no, els mesos vinents tendirem cap aquí».

Més pedagogia

D’altra banda, la presidenta del CDNA també va posar l’accent en la necessitat d’estendre el missatge que «l’alimentació és un eix imprescindible per la salut i s’ha de fomentar», a la vegada que va declarar que «més que fer dietes extravagants, crec que sempre hem de prioritzar tenir uns estils de vida i alimentaris saludables: aprendre a menjar bé. És a dir, que no ens compliquem gaire la vida perquè és més fàcil del que sembla», va exposar.

Per aquest motiu, una de les dianes poblacionals on Jiménez considera important anar a fer incidència és la població infantil, per «educar-los en el sentit comú», i ensenyar-los a triar bé i no tant en la penalització de certs aliments. «Els hem d’educar en quins són els avantatges i què  és el que ha d’estar present amb més freqüència», va dir, tot refermant que es tracta d’un coneixement que es pot fer extensible a la població en general. 

I és que per a Jiménez, «estem rodejats de tanta informació que a vegades penso que crea confusió i desinforma», destacant que «com a nutricionistes, tenim el paper d’orientar, d’aconsellar, de desmitificar els tòpics... ajudar a gestionar millor la informació en aquest aspecte». «La gent està molt confosa perquè acaben pensant: què he de menjar? I sovint, el més bàsic i simple és el millor», va sentenciar. Per tot plegat, i en conclusió al voltant de l’educació alimentària, Jiménez va insistir que «hem d’educar en bons hàbits alimentaris des de petits, perquè sabem que si tenim una bona salut de joves, això repercutirà a l’edat adulta».

Solidificació professional

Aquesta insistència en la pedagogia és també un dels elements que conforma el full de ruta de la nova junta del CDNA, constituïda el mes passat amb Jiménez a la presidència. Així, els membres que la conformen s’han marcat tres objectius principals: «continuar treballant perquè se’ns reconegui com a professionals sanitaris que tenim un paper fonamental en la salut de les persones i la seva qualitat de vida; incentivar i dissenyar accions diverses orientades a millorar i promoure hàbits d’alimentació saludable; i vetllar per una bona praxi de la professió i lluitar contra l’intrusisme», va detallar la presidenta.

És cert que Jiménez va considerar que la tendència professional al Principat ha tingut una evolució favorable, en el sentit que «la gent està cada vegada més conscienciada que l’alimentació és molt important, i inclús ens estem trobant gent que demana hora a les consultes amb la finalitat de voler aprendre a menjar bé, i la veritat és que això fa uns anys no era tan habitual».
Però, posant en relleu la influència de les xarxes socials, la presidenta del CDNA va considerar que «tenim una professió que sembla que tothom en sap, i no és així». «S’ha de tenir en compte que tractem amb persones, algunes sanes i també malaltes, i per això som uns professionals amb uns estudis que ens donen unes capacitats i coneixements que ens permeten tractar a la gent», va posar en relleu. 

En definitiva, les persones que «fan alguna mena d’assessorament nutricional i envaeixen les nostres competències sense tenir la titulació que necessitem per poder exercir la nostra professió», sigui per via digital o no, és una de les lluites principals d’aquest col·lectiu professional. En qualsevol cas, Jiménez va refermar la figura del nutricionista i del dietista declarant que: «La nostra tasca no és la de criticar o penalitzar perquè no has menjat correctament, i penso que tal com està tot, tenim una funció important a realitzar».