El Comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir uns reglaments de reestructuració de l’Administració, d’acord amb la Llei 9/2020 de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic que, segons va explicar el cònsol major lauredià, Josep Majoral, tenen com a objectiu arribar a una reducció de la despesa i assolir una optimització dels recursos humans, permetent així dotar els treballadors de major «professionalització i objectivitat». El cònsol va reconèixer que «no són moments fàcils i l’administració s’haurà d’estrènyer el cinturó», però tot i això, va remarcar que «no s’han tocat salaris ni tasques de ningú».

Amb l’aprovació de les normes jurídiques s’estableixen «unes regles clares de funcionament que acabaran amb els greuges que hi podia haver entre els funcionaris». La votació va comptar amb l’abstenció dels tres consellers de Desperta Laurèdia (DL), manifestant que «ha faltat consens que permetés fer un intercanvi dinàmic de propostes i esmenes» i assegurant que «una comunicació més directa hauria permès evitar dubtes i esvair malentesos». A més, van criticar que la corporació només hagi deixat obert un termini de 13 dies per a la presentació d’esmenes que, per altra banda, el 90% d’elles van ser considerades favorablement.

Majoral creu que aquesta optimització de recursos s’assolirà a finals del mandat, l’any 2023. Va recordar que durant aquest temps, malgrat les crítiques de l’oposició, s’han dut a terme reunions de caràcter polític, amb els caps de departament i unes darreres amb treballadors, que van poder expressar la seva visió.

Des de la minoria també van lamentar que el pla de finançament que acompanya els reglaments, necessari per veure a mitjà-llarg termini l’evolució de la despesa quant a personal, no se’ls hagi fet arribar amb 72 hores d’antelació, tal com marca la legislació, i l’hagin conegut al llarg de la sessió. Tanmateix, Cerni Cairat també va criticar «la manca de fluïdesa de la comunicació bidireccional entre treballadors i empresa» i «la manera de fer quant a la celeritat del pla, que podria haver generat més consens».
Un altre dels punts que va generar debat entre majoria i oposició va ser l’aprovació d’unes despeses reconduïdes per a l’exercici del 2021. Majoral va explicar que aquests diners corresponen a unes adjudicacions que el comú va fer durant el 2020 i que no es van poder finalitzar. Per tant, van quedar compromeses per aquest any. L’import arriba gairebé als 2.150.000 euros i entre les inversions més importants destaquen els treballs del cadastre i el dipòsit d’aigua potable de Nagol. «La resta són reconduïts d’imports relativament petits», va assegurar.

Novament, la formació de Desperta Laurèdia es va abstenir de la votació assegurant que aquest import «pot comportar un deute important» per a la corporació, ja que es finançarà amb tresoreria i endeutament. És per aquest motiu que la minoria va demanar de nou, tal com ja va passar en l’exercici del 2020, una «revisió del pressupost del 2021 per buscar l’equilibri financer al màxim possible», ja que «no seria responsable flirtejar amb el sostre d’endeutament».

La corporació laurediana també vol posar ordre en totes aquelles urbanitzacions de la parròquia, la gran majoria, que actualment no estan legalitzades a conseqüència de la manca d’acord d’alguns propietaris. La problemàtica data des de l’aprovació de la llei del sòl, i sembla que «alguns dels propietaris no poden o no volen fer front a la despesa per acabar la urbanització», va dir Majoral. També existeix el problema que «no s’identifica» alguns dels veïns i, fruit d’això, la resta de privats «no poden acabar el carrer».
Per últim, Majoral també va referir-se a la decisió de Carine Montaner d’abandonar el grup parlamentari de Terceravia per formar el seu propi partit. En aquest sentit, va reconèixer que, «més enllà de respectar la seva decisió de marxar del grup parlamentari, a títol personal no comparteixo les formes que ha seguit», ja que el mandatari comunal recorda «haver signat el document en el qual ens comprometíem en deixar l’escó en cas de marxar del grup parlamentari».

Tot i això, el cònsol va manifestar haver treballat sense cap inconvenient amb la consellera durant la seva estada al Consell General durant la primera legislatura i també durant els mesos que hi va ser present durant la segona. «Em quedo amb la persona que hi ha al darrere d’aquesta part política. Li desitjo molts encerts en el seu nou camí i partit polític», va concloure.