Andorra la Vella
Un any sense oci nocturn
El sector descarta poder obrir abans de la tardor i creu que influirà molt com evolucioni la vacunació
Fa just un any, els establiments d’oci nocturn decidien anul·lar les activitats previstes pels dies 13 i 14 de març davant el creixement del coronavirus. Però ni sabien ni podien imaginar que, dotze mesos després, encara no haurien aixecat la persiana. Aquesta és la reflexió que diferents actors de l’oci nocturn han traslladat a EL PERIÒDIC, que a hores d’ara, descarten poder tornar a l’activitat abans de la tardor, o fins i tot, l’any vinent.
Aquest és el pensament de Krystel Barilaro, propietària d’Eivissa Experience, local que ha optat per seguir tancat i no acollir-se a l’opció de reconduir-se com a bar perquè «és un espai que només és rendible a ple funcionament» i «posant algunes taules ni tan sols cobriré les despeses per obrir». De fet, sota aquesta premissa, va apuntar que de cara a una possible reobertura, «haurà de ser com a mínim amb un 70% d’aforament», o hauran de romandre tancats. Una decisió que també li suposa un preu, ja que té una despesa fixa de 1.500 euros mensuals, que ha de cobrir amb la resta d’activitat comercial de la família.
L’empresària va declarar que considerava que la gestió sanitària del Govern ha estat bona, però han trobat a faltar ajuts a fons perdut per fer costat al teixit econòmic. «Ens han ofert ajudes que qui sap quan i com haurem de pagar», va alertar, apuntant que altres companys havien optat per no sol·licitar-ne cap i «aguantar fins que puguin» davant la incertesa dels crèdits tous. Un suport econòmic als quals Barilaro va recórrer un primer cop amb resposta positiva, però que li van denegar el segon. «Em provoca urticària veure que hi ha gent que els han concedit quantitats ingents de diners i a mi em deneguin 2.500 euros», va etzibar. Així mateix, la propietària de l’Eivissa també es va mostrar en desacord amb la burocràcia engegada per fer els tràmits, perquè a més de ser farragosa, assegura que ha d’estar atenta a cada canvi que s’introdueix a la llei perquè «ningú avisa ni informa de res», i també pel fet que, amb la nova legislació d’inici d’any, «hem hagut de tornar a entregar la mateixa documentació, corresponent a febrer del 2020, perquè res ha canviat en aquest temps». I dins d’aquesta manca de comunicació, l’empresària també va queixar-se que des de l’Administració no es faciliti de forma directa la normativa i noves mesures que s’emprenen. «Sabem que el Govern no ho pot pagar tot i que tothom ha de perdre una mica, però veiem com hi haurà una part del teixit econòmic que es morirà», va augurar, assegurant que «estem intentant sobreviure el màxim».
Condicionats a les vacunes
En una línia similar, els DJs del país han vist minvada la seva activitat pràcticament en la totalitat. Segons Richy Vuelcom, també promotor del festival de música electrònica Hibernation, que ha anul·lat les edicions del 2020 i 2021 per la Covid, «el concepte d’un festival i una discoteca és per gaudir i interaccionar, i mentre això no sigui viable, no podrem tornar», apuntant que no era factible transformar un festival de gran cartell i aforament de 5.000 persones, a 1.000 que no es belluguen de la cadira. En aquest sentit, es va mostrar esperançat per les proves i actes que es fan a llocs com Barcelona o Londres, i va reflexionar que «mentre no hi hagi un test efectiu que a l’entrada et pugui garantir que no estàs infectat, estem amb les mans lligades».
Per la seva banda, el DJ andorrà John Holt va explicar que no té horitzó de treball els mesos vinents, i que «sort en tenim de la restauració que compta amb nosaltres». Per això, ambdós artistes van criticar la decisió sobtada de limitar el nivell de decibels, que segons Vuelcom «ni al Ministeri de Medi Ambient coneixien». A més, l’andorrà també va recordar el creixement d’iniciatives per streaming per apropar la música a la gent, entrant directament a casa seva.
Tanmateix, els tres van considerar que en aquest any d’aturada, s’han adonat que hi ha aspectes a millorar en l’entorn de l’oci nocturn. Per exemple, regularitzar els horaris d’obertura segons la tipologia de negoci i les seves llicències. Així, de cara al retorn, hi ha una oportunitat de canvi al respecte.
Per tot plegat, Barilaro va reflexionar que la tornada a l’activitat estarà directament relacionada a la bona evolució de la campanya de vacunació, que ara veia «complicada», i va assegurar que, en aquests moments, «al Govern li és més còmode pagar lloguer i ERTOs que arriscar-se a agrupar molts joves». Per això, malgrat coincidir amb Holt i Vuelcom que quan es pugui reobrir hi haurà una bona reacció de la clientela, va qüestionar: «Serà suficient per cobrir tota la pèrdua acumulada?». En definitiva, van posar en relleu que, tot i que l’oci en general està gairebé mort, la vida quotidiana i de treball, segueix pràcticament inalterada.