La banca andorrana va tramitar fins al 30 de novembre de 2020 unes 350 peticions de carències, és a dir, ajornaments de les quotes mensuals de préstecs i hipoteques. Aquestes van suposar un volum de quasi 122 milions d’euros. En la mateixa línia els bancs andorrans també es van gestionar fins a la mateixa data més de 1.800 operacions per tal de disposar de 134 milions d’euros per a crèdits tous que van ser avalats pel Govern amb l’objectiu de reactivar les empreses del país i que poguessin fer front a la crisi derivada de la pandèmia.
Des de l’inici de la crisi, la banca es va posar a disposició de les autoritats i van ajudar al Govern a implementar les noves normatives que no existien al Principat com la dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). En aquest sentit el coneixement dels bancs dels mercats internacionals i de les regulacions per les quals es regeixen van aportar una experiència addicional a l’Executiu, segons explica Andorran Banking en el comunicat sobre el paper de la banca en el creixement socioeconòmic d’Andorra.
D’altra banda, els bancs del país van atorgar una nova pòlissa de crèdit al Govern per valor de 50 milions d’euros, així com van gestionar la nova emissió de deute públic amb l’objectiu de fer front a les necessitats immediates derivades de la pandèmia.
El comunicat d’Andorran Banking també destaca l’aportació directa de 430.000 euros dels bancs als comptes de solidaritat per fer front a la Covid i altres accions per aportar recursos a infraestructures com els stops-labs.
En l’anàlisi elaborat per l’associació de bancs també es va ressaltar la importància del negoci de banca privada que permet recollir molts estalvis de clients forans. Aquest fet provoca que el sector en comparació amb altres tingui unes dimensions molt superiors i un excedent de liquiditat que, segons Andorran Banking, ha ajudat i ajuda de manera molt clara al desenvolupament del teixit econòmic i social del país.
Finalment, la banca andorrana compta amb una gran solvència i liquiditat, superior a la dels sistemes bancaris dels països de l’entorn, ja que hi ha la necessitat de compensar l’absència d’un prestador de darrera instància com podria ser el Banc Central Europeu.