El Projecte de llei d’igualtat no hauria d’estar controlat pel Govern, segons Acció Feminista

Acció Feminista (AFdA) reclama que el delicte de violència de gènere s’inclogui en el Codi Penal. La presidenta de l’AFdA, Antònia Escoda, va explicar que «la pandèmia no ha fet més que evidenciar els problemes ja existents, les discriminacions i les desigualtats estructurals que sofreixen les dones». En aquest sentit, en el manifest que l’AFdA va llegir ahir a la plaça del Consell General amb motiu del Dia de les Dones es constatava el fet que els casos d’agressions i de violència contra la dona s’han incrementat en nombre i intensitat en aquest darrer any. Aleshores, la demanda és què es tipifiqui en el Codi Penal la violència de gènere, ja que, com va explicar Escoda, «cal donar eines als funcionaris públics per poder actuar». La presidenta va voler recordar que Andorra va signar el 2011 el Conveni d’Istanbul i rubricant-lo «es va comprometre a legislar en aquest sentit», ja que en l’acord es troba determinat «quines són totes les violències; de gènere, domèstica, entre altres. A més, cal recordar que el 30 de novembre del 2020 un grup d’experts contra la violència masclista del Consell d’Europa també demanava al Principat que modifiqués el seu Codi Penal amb l’objectiu de garantir que el delicte de violència sexual estigui lligat amb l’absència de consentiment. Escoda va indicar que espera que «incloure la violència de gènere en el Codi Penal és una qüestió de temps».
La lectura del manifest per part de dues integrants de l’AFdA va congregar al voltant d’unes 40 persones entre les quals es trobaven el cap de Govern, Xavier Espot, el secretari d’Estat d’Igualtat, Marc Pons, els parlamentaris socialdemòcrates Pere López, Susanna Vela i Roger Padreny, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i el raonador del ciutadà, Marc Vila.
El col·lectiu organitzador va considerar com a positiu el nou Projecte de llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones que va entrar a tràmit parlamentari el dilluns passat.Tot i així, la presidenta va considerar que «és una eina que s’ha d’omplir de contingut» i «ha de permetre corregir totes les discriminacions». En aquest sentit es va ressaltar el paper de les dones durant la pandèmia «estant a primera línia» però que una de les conseqüències de la crisi actual és també «més atur i precarització laboral» pel col·lectiu femení. A més el fet que no existeixi una conciliació laboral i familiar afegit al confinament i al teletreball han fet augmentar les pressions envers les dones, segons l’AFdA. Tal com van explicar les dues integrants que van llegir el manifest, són les dones les que segueixent assumint majoritàriament la càrrega de treball de casa i la cura dels fills i amb l’educació en línia derivada de la Covid s’ha incrementat. Respecte als permisos de paternitat i maternitat es va requerir una legislació que s’adeqüi millor a la realitat i van valorar la creació de l’Institut Andorrà de les Dones com una bona oportunitat per «vetllar per aquesta igualtat» però que s’ha plantejat com un «organisme molt polititzat i que, segons l’AFdA, prefereixen que depengui del Consell General en comptes del Govern.

Una altra de les reivindicacions que es van fer va tornar a ser «la manca de llibertat que tenim les dones en els nostres drets sexuals i reproductius». Així doncs la reclamació de despenalitzar l’avortament es manté respecte del darrer any requerint, concretament, «la modificació del Codi Penal per a la despenalització de l’avortament al país i que la interrupció tan farmacològica com quirúrgica de l’embaràs formi part de la cartera de serveis de la sanitat pública andorrana».

En acabar la concentració, que es va desenvolupar sense incidents i tenint en compte totes les mesures de seguretat, Pons va voler destacar el que no s’havia mencionat en la lectura del manifest, ja que les qüestions que «ja s’han inclòs en la llei d’igualtat deixen d’estar en l’agenda del manifest». Aleshores, el secretari d’Estat d’Igualtat va enfocar les noves mesures del Govern com «d’acció positiva per a millorar situacions mentre una discriminació segueix existint», l’objectiu de la nova llei és, sobretot, arribar a la igualtat mitjançant la «conscienciació a empreses i institucions».