Les dones han estat i estan en la primera línia de la lluita contra la pandèmia, ja que predominen en els sectors més exposats com la salut, el comerç i l’educació. Així ho confirma l’exemple de l’Alba Murria, auxiliar d’infermeria, la Roseminda Ganitnit, caixera de supermercat, i la Maria Gilabert, professora de tecnologia i informàtica. Les tres coincideixen que en els seus col·lectius predomina el sexe femení i que la crisi de la Covid-19 ha posat en relleu la importància fonamental de les seves contribucions com a dones i les càrregues desproporcionades que han d’afrontar. Existeixen aleshores uns riscos associats al lloc de treball que ocupen i, en aquest any de pandèmia, s’ha pogut veure com les dones han estat al capdavant i s’han arribat a exposar més al virus pel fet de predominar en sectors que durant la Covid s’han considerat més necessaris. Les diferències són tals que en el sector sanitari les dones que s’hi dediquen són 1.816 mentre que els homes són 477 i en el sector educatiu el nombre d’assalariades ascendeix a 434 mentre que els homes són 181.

La tendència, que predomina encara actualment, consisteix a ocupar diferents llocs de treball en el mercat laboral entre dones i homes, el que es coneix amb el nom de segregació ocupacional entre gèneres. Això suposa que mentre el sexe femení ocupa llocs en els sectors d’assistència, serveis i educació, els homes predominen en el sector industrial. De la mateixa manera ocorre dins d’un mateix sector com pot ser el sanitari, on entre les dones predominen les infermeres i auxiliars i entre els homes els metges. L’Alba va començar de voluntària a la Creu Roja cuidant als residents del Cedre a l’hotel, en els primers moments de la pandèmia. Després va passar a treballar al Cedre, però en una planta no Covid per motius familiars, però admet que ho va passar molt malament en el sentit que viu amb els seus pares i són persones de risc: «era una lluita interna entre el deure i cuidar als meus pares», recorda. La seva feina era doble ja que com explica «cuidava dels més grans al Cedre i havia d’ajudar a casa per motius personals». Aleshores, no només estava en joc el paper psicològic d’afrontar una cosa que tots desconeixíen com la Covid-19 sinó també la càrrega de treball que feia arribar a l’Alba esgotada en finalitzar el dia. Tot i així, diu que ho faria «una i mil vegades», la seva passió per ajudar i la consciència en els moments més durs que el sistema sanitari necessitava la més gran quantitat de mans possibles la van portar a deixar enrere la por i treballar al Cedre, on els residents «necessitaven que algú els escoltés». Des de la seva perspectiva creu que la seva professió s’hauria de respectar i valorar més i «donar-nos més recursos».
El sector educatiu també és un altre àmbit feminitzat i en l’educació infantil, que va de zero a sis anys, el percentatge de dones de la plantilla. La Maria és professora de tecnologia i informàtica al Col·legi Sant Ermengol i reconeix que sap greu que «encara avui sigui estrany veure una dona sent mestra de tecnologia i informàtica». No li agrada dir que les dones són més fonamentals que els homes, però accepta que en el seu gremi «les dones tenim una sensibilitat major, o som més empàtiques en alguns temes i, en aquest sentit, molts cops es nota una mica la diferència». Quan parla del confinament explica que la feina no tenia horari «al contrari del que molts pensen». Primer perquè s’havien d’adaptar moltes coses i, després, perquè «no és el mateix preparar una hora de classe en una aula que de forma telemàtica; la segona requereix molta més preparació». A més, confessa que els alumnes se sentien més còmodes per a enviar preguntes i, de nou, la feina que comporta una resposta per escrit és major. Així i tot admet que no li ha molestat haver d’allargar les hores laborals perquè entén que era necessari en la situació que s’estava donant. La tornada a l’escola va ser «estranya» i amb una mica de «respecte» per veure què passaria, però finalment l’ambient va ser «bo» perquè els alumnes tenien ganes de tornar. La pandèmia ha provocat canvis i increment de les jornades laborals d’una professió principalment ocupada per dones com és l’educació. En aquesta línia també ha comportat un esforç per part de les mares i pares per poder ajudar els fills en les tasques escolars i s’ha incrementat el retorn amb el sector educatiu, tot i que la realitat és que aquest rol l’hagi acabat assumint de nou la mare en la majoria de casos.

Els treballs més necessaris per a la supervivència i el benestar de les persones i la sostenibilitat del planeta són malauradament els menys reconeguts, com és el cas de les feines associades als supermercats i l’hostaleria. La Roseminda, o Minda com prefereix que l’anomenin, fa 20 anys que treballa en el mateix comerç d’alimentació i explica que va viure una situació molt desconcertant quan el dia 15 de març de 2020 va sortir al carrer per anar a treballar i estava tot desert. Reconeix que va passar molts moments feixucs i que es va arribar a plantejar el no anar a treballar «per no agafar el virus», però la realitat és que no tenia una altra opció perquè amb el sou del seu marit no arribarien sent una família de quatre. La Minda considera que el seu treball és de «primera línia» i que «des de l’inici han estat al servei del país i de la seva gent», per aquest motiu no entén com pot ser que entre els primers col·lectius a vacunar no es trobi el seu gremi, ja que «cuidar-nos no és només donar les gràcies sinó també oferir-nos aquesta protecció des d’un primer moment».. Entre les persones que treballen en el supermercat la Minda afirma que la major part són dones i que si parlem de les caixeres «quasi ho són totes»,.Al final «som les que porten la casa, per dir-ho d’alguna manera», afegeix. Així i tot ha tingut «sort» perquè el seu home l’ha ajudat molt amb «les coses de casa, ja que ella havia de sortir a treballar». La pandèmia està sent especialment dura per ella, no només per aquells primers moments d’incertesa i d’haver d’aplicar totes les mesures per a no contagiar-se ni transmetre el virus als seus fills, sinó també perquè ha perdut a un familiar i, per això, conclou que està d’acord amb la reactivació de l’economia, però que «també s’ha de protegir primer als col·lectius que estan en primera línia», que a més estan formats en gran part per dones.