El confinament va començar fa gairebé un any, però els dubtes sobre la celebració dels diferents esdeveniments esportius a escala nacional i mundial es va iniciar a finals del passat mes de febrer del 2020, quan el virus semblava una cosa llunyana amb el focus posat a la Xina i a Itàlia. EL PERIÒDIC repassa com va ser l’ordre cronològic de la incertesa que va aparèixer en el sector esportiu, tenint en compte totes les conseqüències logístiques i econòmiques que van esdevenir.
Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser el primer gran esdeveniment esportiu amenaçat a causa de la participació de països dels cinc continents i la proximitat del Japó i la Xina. Aquest mitjà va publicar el 26 de febrer de l’any passat que el Comitè Olímpic Internacional (COI) es donava un termini de tres mesos per a decidir si se celebraven: «El COI es pronunciarà en tres mesos sobre si se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 a causa de la pandèmia del coronavirus, que està provocant la cancel·lació d’un gran nombre d’esdeveniments i de proves esportives.

Aquesta informació la va revelar Dick Pound, el membre més antic de l’organisme en una entrevista a Associated Press. En aquest sentit, Pound va estimar que «s’ha d’esperar una finestra de tres mesos per decidir el destí dels Jocs Olímpics, que estan sent amenaçats pel virus de ràpida propagació a la Xina». «Tot hauria de seguir com sempre», remarcava». Dos dies més tard, el Japó va assegurar, per mitjà del seu ministre portaveu, Yoshihide Suga, que els Jocs no estaven amenaçats. Aquella mateixa setmana, el COI també va informar que els Jocs se celebrarien al 100%. La confiança en superar ràpidament la pandèmia era plena i l’organisme es va ratificar posteriorment, el 5 de març, afirmant que no posposaria les Olimpíades.

No obstant això, a mitjans de març, amb països com Andorra i Espanya recentment confinats, el COI va anunciar que mantindria una reunió decisiva per al futur dels Jocs amb totes les federacions internacionals. «L’objectiu de la reunió serà mantenir informades a les federacions internacionals de la situació, així com als Comitès Olímpic Nacionals i a tots els esportistes. Així mateix, es preveu que en aquesta reunió tothom pugui esvair els dubtes, a més d’avaluar totes les actuacions que s’han fet fins ara des del COI. Per un altre costat, també s’analitzarà com se solucionen els problemes derivats de la suspensió de tornejos pel Covid-19, que està paralitzant tot l’esport mundial. Cal recordar que en els darrers dies ja s’havia plantejat la possibilitat d’ajornar-los, tot seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut», va publicar aquest diari. El 22 de març, el COI es va donar quatre setmanes de marge per decidir si les Olimpíades s’ajornaven. Finalment, dos dies després, es van posposar definitivament al 2021.

La incertesa de la celebració dels Jocs en la data original va durar aproximadament un mes, però les competicions espanyoles, amb la presència del MoraBanc i l’FC Andorra, van allargar molt més aquest procés de redistribució dels calendaris de competició. El 9 de març, ambdós clubs van rebre la notícia que jugarien el cap de setmana vinent a porta tancada, però aquests compromisos lliguers no es van arribar a produir. Os dies més tard, les entitats tricolors van saber que els dos pròxims partits de la competició domèstica se suspendrien, però els equips seguien entrenant sense la pressió del campionat. El dia 16, l’FC Andorra van suspendre definitivament tots els entrenaments. En el cas de l’FC Andorra, la represa de la competició mai va arribar a produir-se i els equips que en aquell moment estaven classificats en llocs de promoció d’ascens van jugar directament els play-offs. Dos rivals de grup dels homes de Nacho Castro, que havia arribat a Andorra abans de la Covid-19, van sortir beneficiats. El Sabadell i el Castelló van pujar a Segona A. eliminant altres dos rivals del grup, el Barça B i el Cornellà.

Pel que fa al MoraBanc, l’equip va assolir un lloc entre els agraciats que van poder disputar la fase final de la Lliga Endesa, que va tenir lloc a València al juny. Abans, Andorra havia estat l’únic rival de la capital del Túria per acollir aquest torneig bombolla que se celebrava de manera extraordinària. «Proposem formar part de la solució per resoldre la competició. Dins de les circumstàncies que vivim, tenim una oportunitat única que avalaria la gestió de la pandèmia del país i que ens permetria ser la destinació més segura per jugar l’ACB des d’un punt de vista sanitari» va assegurar el president de l’entitat tricolor, Gorka Aixàs. El conjunt tricolor va realitzar un gran joc durant la fase final i va aconseguir la victòria contra el Reial Madrid.