PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’esport femení, en plena evolució

Cande Moreno, Stefi Troguet i Mònica Doria parlen sobre la situació de les esportistes professionals del país

Per Vicente Pallarés

L’esport femení no acostuma a tenir tanta visibilitat com el masculí. Ni a Andorra ni a la resta del món. No obstant això, les noies del país tenen cada cop més repercussió en les diferents disciplines esportives. Cande Moreno, Stefi Troguet i Mònica Doria són tres bons exemples, entre molts més que es poden trobar al Principat. Malgrat les seves aptituds professionals, cada una d’elles encara pateix o ha patit, durant la seva carrera, el masclisme d’una manera o una altra, encara que, en aquest sentit, totes tres han notat una evolució per part de la societat en general i el món de l’esport en particular.


Pel que fa a les condicions econòmiques, Moreno, Troguet i Doria tenen la sort de no notar diferències abismals en comparació als seus homòlegs, a diferència del que passa en altres esports, com el futbol o el bàsquet. En el cas de l’esquiadora i de la palista, la font més gran d’ingressos és la beca ARA que atorga el Govern. «La beca va en funció dels teus resultats i és igual si ets un home o una dona. Per exemple, si Mimi Gutiérrez té millors resultats que Joan Verdú tindrà una beca millor», va explicar Cande Moreno, mentre que Mònica Doria va manifestar que «no tinc cap queixa perquè sempre m’han anat donant les beques que consideraven oportunes en funció dels meus resultats. Aquestes beques que són del Govern són una cosa, però en el món de l’esport es mouen més diners en categoria masculina. En el meu esport, com no es mouen grans quantitats, no es nota tant». Pel que fa a Stefi Troguet, la majoria dels seus beneficis arriben per part dels patrocinadors i potser, en aquest cas, gaudeix d’un petit avantatge després d’anys de domini masculí i haver-se fet un nom: «El món de l’alpinisme sempre ha estat molt masculí i això es veu. El percentatge de dones és molt mínim i, en aquest sentit, el fet de ser una dona és un valor afegit perquè som una minoria en aquest esport. Això fa que la gent s’interessi encara més, també perquè no soc gaire corpulenta; soc ben bé petita, i les expedicions que vaig fent surten bé».


Les beques públiques són igualitàries, encara que també és cert que  nacions com Espanya proposen ajuts a l’esport femení en concret, com el projecte Mujer y Deporte del Consell Superior d’Esports. Aquí, Moreno i Doria tenen diferents opinions. L’esquiadora creu que les ajudes són neccesàries: «Per a l’esportista tota ajuda és benvinguda perquè ens hem de dedicar a això, però la meva opinió és que les beques haurien de ser iguals». La palista va declarar, sobre si l’impuls econòmic a l’esport femení és necessari, que «completament, crec que sí. Jo també em moc amb l’equip espanyol de piragüisme i realment tenen unes grans ajudes que propicien moltíssim l’esport femení i ajuden les dones esportistes a poder dur a terme el que els agrada». I és que al país veí del sud, l’empresa Iberdrola patrocina una gran quantitat de competicions esportives femenines, fet que, en el cas d’Andorra, podria ajudar a les empreses a millorar el seu posicionament de marca, segons Doria: «Per a les empreses és una manera d’innovar i més a Andorra que és un país petit i tot es veu. Seria un punt positiu per a les empreses, però haurien d’estar disposades a això».


Aquestes hipotètiques subvencions a l’esport femení del país podrien ajudar a visibilitzar-lo i crear referents per a les nenes que en un futur podrien ser les campiones de diferents disciplines. «És complicat que hi hagi més dones, de fet, a l’equip, ara mateix, només som la Carla Mijares i jo (després de la retirada de Mimi) i a les generacions que vénen tampoc hi ha moltes noies que pugen en comparació amb els nois, però és veritat que quan va començar la Mimi era ella sola. Imagino que, a poc a poc, això anirà evolucionant, però també es necessiten models a seguir perquè les nenes estiguin més motivades a fer aquest esport», va subratllar Moreno. El mateix pensa Doria: «Si no existeixen aquests referents, és difícil que la gent jove es comenci a introduir en aquest món i crec que es necessita una mica més d’ajuda per tal de visibilitzar les dones al món de l’esport. Cada cop és més normal de veure, però encara hi ha un abisme». I és que, de fet, a Troguet la van motivar referents de l’alpinisme que són necessaris per seguir generant esportistes d’alt nivell. «Hi ha noms que penso que han fet història. Una d’elles és Edurne Pasaban, que va ser la primera dona del món en fer els 14 8.000 amb oxigen, i Gerlinde Kaltenbrunner, que ha estat la primera en fer-los sense oxigen, que per mi és el projecte somiat. Van demostrar que les dones estem aquí», va explicar l’alpinista.

 

Sexualització

 

Stefi Troguet va patir uns comentaris masclistes a través de les xarxes socials a mitjans del passat mes de febrer, argumentant que no podia sentir-se feminista i publicar fotos «lleugera de roba». Per sort, segons l’alpinista «avui dia, és un cas aïllat. Al contrari, trobo molt suport i, quan he patit comentaris com aquest, molta gent ha saltat en contra. Em fa molta il·lusió que la majoria de la gent que va saltar van ser dones». Troguet ha notat una evolució en aquest aspecte: «Fa un parell d’anys, comentaris com aquest en trobava molts. No sé si és per ser dona o no, però per a evitar aquests comentaris has de demostrar la teva vàlua. Quan ja has demostrat que vals, desapareixen. Abans rebia moltíssimes crítiques i ara quan en rebo una, la gent salta». Moreno i Doria no han hagut d’enfrontar-se a cap episodi similar, però totes tres van assegurar que se n’andonen d’una cosa en comú. «No he patit cap episodi masclista perquè a les xarxes socials sempre surto amb roba d’esquí i és una mica més complicat sexualitzar la meva imatge, tot i que he fet alguna publicació fent esport en la qual se’m veu més el cos i noto de seguida que té més repercussió», va confessar l’esquiadora, coincidint amb la palista: «No he notat cap comentari sexista, però pot ser que pengis una foto fent el teu esport i tingui menys repercussió que una foto en un altre context, de la teva vida normal. Això es veu molt clar en el cas de les esportistes que al mateix temps són models. Tenen més repercussió que altres esportistes que no es mouen en aquest món». L’alpinista va destacar que «al principi, m’adonava que quan pujava una foto a la platja tenia un creixement de seguidors i likes enorme, però ara em passa al contrari». A poc a poc, la societat i l’esport evolucionen.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT