El Projecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes que dilluns passat va entrar a tràmit parlamentari contempla sancions de fins a 24.000 euros per a aquelles empreses que permetin la bretxa salarial entre els seus treballadors. Tal com va explicar el secretari d’Estat d’Igualtat, Marc Pons, el text, com la resta de lleis, disposa d’un règim sancionador segons la graduació de la norma, que va dels 100 euros per a la infracció més lleu fins als 24.000 per a la més greu. Per poder sancionar una empresa, el ministeri competent en matèria d’igualtat, en aquest cas el d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, ha d’incoar un expedient i, segons la naturalesa dels danys causats, la intencionalitat, les repercussions del perjudici o el nombre de persones afectades, aplicar la llei i la corresponent sanció. Tot i això, la voluntat del Govern no és sancionar sinó «anar per la via de la formació i la pedagogia» perquè les empreses entenguin «què és just», ja que «al cap i a la fi s’està demanant aplicar principis de drets humans», va assenyalar el secretari d’Estat d’Igualtat.

I és que el registre de la bretxa salarial inclòs en el projecte de llei serà obligatori a partir del dotzè mes de l’entrada en vigor del text per a les companyies de més de 50 treballadors i del divuitè mes per a les de menys de 50. «Mentrestant, les empreses rebran formació sobre com desenvolupar el registre i donarem un temps d’adaptació [a la nova normativa]», va apuntar Pons, tot admetent que –a l’espera dels resultats oficials– «hi ha moltes desigualtats evidents, però n’hi ha que no es veuen, com les estructurals en l’àmbit familiar i laboral o les culturals que hem assumit com a normals», però que també acaben repercutint en la bretxa salarial. 

Tots els punts de la llei són «igual d’urgents», sobretot tenint en compte que manquen dades històriques i formació específica, però el secretari d’Estat té clar que perquè les empreses compleixin, abans l’Administració ha de donar exemple. Per aquest motiu, es crearan agents d’Igualtat dins de cada unitat administrativa, s’imposarà una quota del 40%, «amb tendència cap al 50%», a la direcció i contractació de les entitats públiques i es demanarà la creació de llistes electorals paritàries. També hi haurà les mateixes exigències en l’àmbit de les relacions laborals i en els mitjans de comunicació perquè la seva perspectiva «sigui equivalent a la realitat social».

Abordar la base

Més enllà d’un compromís electoral, aquest projecte de llei dona compliment a pactes socials, institucionals i internacionals amb la voluntat de «revertir situacions actualment detectades», tot i que la solució no passa únicament per l’eradicació de la diferència de sou entre una dona i un home. «Som conscients que hem d’abordar la base i per això modificarem lleis educatives per intentar formar en valors perquè, a més de les obligacions pròpies de l’escola, també hi hagi objectius d’igualtat efectiva i es doni visibilitat a referents femenins i s’ensenyi la contribució de les dones en la societat, la ciència i l’esport. També cal eliminar el llenguatge sexista i la diferència de joguines entre nenes i nens». 

Tot i que la llei «no té línies vermelles», sí que hi ha hagut aspectes que han quedat fora, «però no perquè s’hagin volgut descartar, sinó perquè és una primera llei que segurament no és perfecta, però hi haurà oportunitats de millorar-la en posteriors modificacions». En aquest sentit, les entitats feministes del país van lamentar que, tot i considerar la llei una «petita victòria», en l’apartat de salut ni tan sols es fes menció a la possibilitat d’una despenalització de l’avortament. «Per nosaltres és una obvietat, però ja comptem que no s’implementarà», va reconèixer la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, fa 15 dies.

Finalment, un dels punts estrella del text és la creació de l’Institut Andorrà de les Dones, un «òrgan que representarà la societat civil organitzada i no organitzada, però també les institucions (Govern, comuns i Consell General), que són es que desenvolupen les polítiques públiques». El seu principal objectiu serà vetllar perquè la igualtat de gènere es desenvolupi de forma correcta i fer propostes que millorin les normatives vigents, així com representar el país en actes internacionals. «Que sigui un interlocutor vàlid i autònom de les dones a Andorra», va sentenciar Pons, que va desitjar que «amb el pas del temps, aquesta llei perdi sentit perquè voldrà dir que hem assolit la igualtat».